Ara que ja tinc el projecte d’intervenció definit, estic a punt de començar a portar-lo a la pràctica en el taller 1. La veritat és que és una sensació un poc estranya, perquè fins ara tot havia sigut més teòric, però ara és quan realment toca veure com funciona en la realitat.

Per una banda, tinc ganes de començar i de veure com reaccionen les persones usuàries davant les propostes que he preparat. Em fa il·lusió poder posar en pràctica una idea que ha sorgit a partir de tot el que he anat observant durant les pràctiques. Però, al mateix temps, també tinc alguns dubtes i una mica d’inseguretat. No sé exactament com eixirà tot, ni si seré capaç d’adaptar-me bé a cada situació. També em preocupa saber fins a quin punt intervenir o deixar més espai perquè siguen ells els que prenguen les decisions.

Una de les coses que més m’he plantejat aquests dies és que, encara que el projecte estiga planificat, després la realitat pot ser diferent. Per això, crec que serà important anar adaptant-me al que vaja passant i no tindre una idea rígida de com han de ser les coses.

També espere poder observar petits canvis, encara que siguen mínims, en la manera en què participen o prenen decisions.

En aquesta entrada presento de manera esquemàtica la planificació de la intervenció desenvolupada al voltant de l’Acampada Jove. A partir del disseny realitzat, s’ha estructurat una proposta basada en diferents fases: diagnosi, disseny de l’instrument, validació participativa, implementació i retorn dels resultats.

L’organització del procés s’ha plantejat de forma progressiva i col·laborativa, implicant tant l’equip tècnic com els joves participants. Com a instruments principals, s’ha dissenyat un procés a través de la necessitat sorgida: el discursos d’odi entre els joves cada cop es més latent i cal revertir. Es des d’aquí on l’intervenció es va plantejar a través de dinàmiques amb els joves de 16 esplais diferents amb un total de 270 joves d’entre 15 i 18 anys.

Adjunto el document on es poden visualitzar els esquemes, el calendari d’accions i els instruments d’avaluació dissenyats.

Quin cap de setmana… Despres de tornar d’un cap de setmana a l’Acampada jove, encara em costa d’assimiliar tot el que he viscut. Puc reafirmar la importància del lleure educatiu com a espai d’aprenentatge significatiu. Més enllà de les activitats, s’hi construeixen vincles, valors i experiències que impacten directament en el desenvolupament dels infants i joves.

La relació entre monitors/es i participants esdevé clau: una pedagogia basada en la proximitat, l’exemple i el “learning by doing”, on els joves aprenen fent i compartint. En aquest procés, la Federació ha tingut un paper essencial donant suport, recursos i estructura, facilitant que aquesta experiència educativa sigui coherent, organitzada i transformadora.

Un cop detectat i diagnosticat part del context i projectes que envolten el centre de pràctiques hi ha dues vertents que detecto on poder accionar i desenvolupar un projecte d’intervenció:

• En primer lloc, pel que fa a la comissió del movijove (on hi participen diferents esplais amb els seus monitors), estan montant el projecte de l’Acampada jove. Aquest cap de setmana marxo amb 200 monitors i joves per a viure aquesta aventura. Es un cap de setmana enmarcat per les unitats dels grans de cada esplai on tots els esplais de la federació interactuen entre ells i es coneixen. Una de les problemàtiques detectades va ser la manca d’eines estructurades d’avaluació dins del projecte. Tot i existir espais informals de valoració tant entre monitors com entre comentaris dels propis joves, aquests no permeten recollir de manera sistemàtica la veu dels participants ni generar processos de millora continuada.

Davant d’aquesta situació, es planteja com a possible millora el disseny d’una eina d’avaluació mixta, que integri dades qualitatives i quantitatives i que fomenti la participació activa dels joves. Aquesta proposta busca no només recollir informació, sinó generar espais de reflexió compartida que contribueixin a millorar la qualitat educativa de l’experiència.

• En segon lloc, pel que fa al projecte del Balance on els joves dels diferents esplais, son promotors i agents de canvi en difondre les noves narratives envers la salut mental. Pel que es troben en el procés final del projecte i la culminació a través del dia on exposaràn tot el que porten treballant des d’octubre, al festival anomenat Bategament. Hi ha una de les problemàtiques detectades com una eina per a les families per a saber detectar aquestes problemàtiques envers la salut mental i com actuar o la proposta d’una activitat lúdica que doni a veure la necessitat pedagogica de la salut mental.

Davant d’aquesta situació i dialogant amb les joves, van tenir una idea de gimcana amb diverses estacions on poder vivenciar de primera mà diferents aspectes que formen part de la salut mental (deconstrucció de mites i veritats en un format quiz, pràctiques que ajuden a la relaxació, entre moltes d’altres estacions).

Tot dependrà d’on vegi la tutora la viabilitat i la relació d’ajuda….

Aquests dies he estat treballant en concretar una mica més el projecte, sobretot pensant en les activitats i en com portar-lo realment a la pràctica dins del centre.

La veritat és que al principi em costava bastant, perquè una cosa és tindre la idea (treballar la presa de decisions) i una altra és saber com fer-ho en el dia a dia amb les persones usuàries. A poc a poc he anat pensant en situacions més reals, com donar-los a triar activitats, materials o coses senzilles que formen part de la rutina. He intentat que tot siga molt natural, que no siga algo forçat, sinó que estiga integrat en el que ja fan al taller. Pense que així té més sentit i és més fàcil que realment es puga aplicar.

També m’han anat sorgint dubtes. Per exemple, fins a quin punt ajudar o no. Hi ha moments en què no saps si intervenir perquè els coste menys o deixar-los més temps perquè siguen ells qui decidisquen. Açò m’ha fet pensar molt en el paper que tenim com a professionals. A més, també he començat a pensar en com es podria veure si el projecte funciona o no. Encara no ho tinc del tot clar, però crec que fixar-me en com participen i en si van prenent més decisions pot ser una manera de veure-ho.

En general, sent que el projecte va agafant forma, encara que siga poc a poc. Encara hi ha coses que he d’ajustar, però ja no ho veig tan difícil com al principi.

Seguim!

En aquesta fase de les pràctiques he començat a plantetjar al meu projecte d’intervenció, i la veritat és que al principi em semblava bastant complicat. Passar de detectar necessitats a plantejar una proposta concreta no és tan fàcil com sembla.

A partir del treball que vaig fer en el repte anterior, tenia clar que volia centrar-me en el tema de l’autonomia, concretament en la presa de decisions. És una cosa que m’ha cridat molt l’atenció des del primer moment al centre, perquè encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns casos aquesta participació està bastant guiada. A poc a poc, he anat pensant com es podria treballar aquest aspecte de manera realista dins del centre. No volia fer un projecte massa teòric o difícil d’aplicar, sinó alguna cosa senzilla però amb sentit, que poguera encaixar en el dia a dia del taller. Per això, he decidit enfocar el projecte en el grup del taller 1, ja que és amb el qual he tingut més contacte. Això m’ha ajudat molt, perquè ja conec millor la dinàmica del grup i les seues necessitats.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és com de fàcil és, de vegades, prendre decisions per altres sense adonar-nos. Per això, el projecte està pensat per donar més espai a les persones usuàries perquè puguen opinar, triar i decidir, encara que siga en aspectes senzills del seu dia a dia.

En general, estic intentant que el projecte siga el més realista possible, adaptat al centre i a les persones usuàries. Encara estic en procés de definir millor les activitats i la manera de treballar, però comence a tindre una idea més clara del que vull fer.

Durant aquestes primeres setmanes al centre, he intentat anar més enllà de simplement observar el que passa al meu voltant. Poc a poc, he anat fixant-me en com funciona realment el dia a dia, en la relació entre professionals i persones usuàries i en el sentit de moltes de les activitats que es duen a terme. Per tal d’organitzar tota aquesta informació, he elaborat una presentació amb l’eina PowerPoint, que m’ha ajudat a ordenar les idees i a tindre una visió més clara del conjunt.

Per a realitzar aquest anàlisi, m’he basat principalment en l’observació directa durant les pràctiques, però també en les converses amb els professionals i amb la meua tutora, que m’han aportat una visió més completa del funcionament del centre. A més, també he pogut revisar alguns documents facilitats pel centre. A mesura que han anat passant els dies, m’he adonat que el centre funciona molt bé i que hi ha un ambient molt positiu. Es treballa molt l’autonomia, els hàbits i el benestar de les persones usuàries, i això es nota en el dia a dia. Tot i això, també he començat a identificar alguns aspectes que es podrien reforçar. Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és el tema de l’autonomia. Encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns moments he tingut la sensació que tot està bastant guiat, per la qual cosa pense que es podria potenciar més la presa de decisions.

D’altra banda, també m’he fixat en la relació amb l’entorn. Encara que es fan activitats fora del centre, considere que es podria reforçar encara més la connexió amb la comunitat per afavorir la inclusió social. A més, la gran diversitat de perfils que hi ha al centre fa que el treball siga molt complex. Per això, pense que continuar aprofundint en la personalització de les intervencions és especialment important, sobretot en aquells casos amb majors necessitats de suport.

Per concloure, aquest procés m’ha ajudat molt a canviar la manera de mirar el centre. Ja no es tracta només de veure el que fan, sinó d’intentar entendre per què ho fan així i què es podria millorar. Personalment, aquesta fase m’ha semblat molt important, ja que m’ha permés començar a posicionar-me com a futura professional i a desenvolupar una mirada més crítica i reflexiva. A més, considere que aquestes necessitats detectades seran la base del projecte d’intervenció que desenvoluparé més endavant, per la qual cosa aquest treball té molt de sentit dins del meu procés d’aprenentatge.

Enlace PowerPoint: https://drive.google.com/file/d/1CX4kTUfe0Z1YD1VM3vfmKlV-QTYF2UFI/view?usp=sharing

30 d’abril, 17h de la tarda.

Després de dies llegint documents interns, situar-me en el context i els projectes oferts, observant els joves i assistint a reunions d’equip, faig una petita aproximació teòrica a tot allò que m’envolta. Aquest primer acostament no només implica descriure el centre, sinó interpretar-lo des d’una mirada sistèmica i contextualitzada.

A través de la presentació elaborada amb PREZI en format diari de notícies, he pogut sistematitzar la informació recollida i ordenar les diferents dimensions del context: el funcionament intern del centre, els projectes principals (com el Movijove i el projecte Balance), el marc normatiu i la fonamentació teòrica que sustenta la intervenció.

PREZI: https://prezi.com/view/JmEgD5sDkwyfehqIaAxn/?referral_token=yhk0KelnB3FN

Poc a poc, em vaig apropant!

Els meus primers dies al centre ocupacional han sigut, sincerament, molt millor del que m’esperava. Des del primer moment m’he sentit molt ben acollida, tant per part de les professionals com per les persones usuàries, cosa que ha fet que els nervis inicials desaparegueren prou ràpid.

El primer dia em van ensenyar tot el centre. Em van explicar com està organitzat i vaig poder conéixer els diferents espais: les quatre aules on treballen les persones usuàries, el menjador, la sala polivalent i també la sala de fisioteràpia. Em va cridar l’atenció que el centre és un antic col·legi, cosa que fa que els espais siguen amplis i molt adaptats per al seu ús actual. També em van presentar a totes les professionals, que des del primer moment han sigut molt properes i m’han facilitat molt la integració. Es nota que hi ha bon ambient de treball i això es reflecteix també en el tracte amb les persones usuàries.

Durant aquests primers dies he pogut observar com treballen a les aules i la veritat és que m’ha sorprés molt positivament. Realitzen diferents tallers i activitats molt variades. Per exemple, participen en el muntatge de pots per a anàlisis fecals dels hospitals, i també s’encarreguen del control de qualitat d’una marca de joies anomenada Singularu. Em sembla molt interessant perquè són tasques reals, amb una finalitat concreta, que donen sentit al que fan i fomenten la seua autonomia. A més, no tot és treball més “productiu”, sinó que també fan moltes activitats lúdiques i esportives: van a la piscina, juguen a colpbol, fan rutes de senderisme… És a dir, es treballa tant la part ocupacional com el benestar i la participació social. Una altra cosa que m’ha agradat molt és que tenen tota la rutina setmanal organitzada en un suro amb pictogrames. Això facilita molt la comprensió i anticipació de les activitats per part de les persones usuàries, cosa que és clau en aquest context.

En general, aquests primers dies han sigut una experiència brutal. He eixit cada dia amb molt bones sensacions. Les persones usuàries són encantadores i les professionals també, i això fa que el centre tinga un ambient molt positiu. Tinc moltes ganes de seguir vivint aquesta experiència.