Publicat per

9. Experiències que sumen!

Publicat per

9. Experiències que sumen!

Bona tarda! En aquesta entrada us explico algunes modificacions que s’han hagut de fer en relació amb les sessions planificades de la setmana passada i coses noves que he fet.  La setmana passada el grup amb el qual estic fent la intervenció estava de colònies i, per tant, dimarts no podia fer la sessió amb ells. A més, dimecres em van proposar que participes en una sortida a la biblioteca municipal i dijous, l’educadora habitual no estaria  i dinamitzaria la…
Bona tarda! En aquesta entrada us explico algunes modificacions que s’han hagut de fer en relació amb les sessions…

Bona tarda!

En aquesta entrada us explico algunes modificacions que s’han hagut de fer en relació amb les sessions planificades de la setmana passada i coses noves que he fet. 

La setmana passada el grup amb el qual estic fent la intervenció estava de colònies i, per tant, dimarts no podia fer la sessió amb ells. A més, dimecres em van proposar que participes en una sortida a la biblioteca municipal i dijous, l’educadora habitual no estaria  i dinamitzaria la sessió el meu tutor de pràctiques, que és el coordinador de l’Aprenem Compartint. Per tant, la setmana passada va ser una setmana plena de canvis i noves experiències que compartiré amb vosaltres a continuació!

Dimarts 19/05 vaig acompanyar durant la sessió a un grup de 5è de primària d’una altra escola del barri de Sants que forma part de l’Aprenem. La veritat que va ser una experiència molt enriquidora. L’educadora era una noia a la qual només havia vist un cop, però em va ajudar, em va guiar i explicar com era el grup, què farien i em va deixar llibertat per dinamitzar la fitxa que faria al meu racó. Era un grup intens, però molt treballador i amb el qual va ser fàcil integrar-me. Aquell dia es van treballar unes fitxes sobre l’edat mitjana i, tot i que no em coneixien, quan van passar pel meu racó, tots i totes van participar de forma activa i em van acollir molt bé.                                                                                                                                                      La sessió tenia com a objectiu fer memòria sobre conceptes estudiats de l’edat mitjana per resoldre en grup, a través de fitxes, els exercicis proposats. També va haver-hi una part més creativa on els grups de treball havien d’inventar i dibuixar un monstre.                                                                Va ser una tarda entretinguda i en la qual els infants, tinc la sensació que van estar còmodes i es van divertir. Al final de la sessió, es va fer assemblea perquè cadascú comentes com  havia treballat i com havia estat. A diferència de les assemblees amb l’altre grup, en aquest es posa un gomet segons cada valoració (estrella daurada, verd, groc i vermell) i es va fent un seguiment mensual.  Aquesta nova experiència em va anar molt bé per veure la forma de treballar d’una altra educadora i d’un altre grup. La veritat que em va agradar molt.

Dimecres vaig assistir a la vista que es feia a la biblioteca municipal. En aquella activitat hi participaven dos grups de dues escoles que participen en l’Aprenem, juntament amb les educadores i els voluntaris. Els grups estaven formats per alumnat de 4t, 5è i 6è de primària La sessió tenia com a objectiu que els infants coneguessin la biblioteca, els seus serveis i fessin una activitat a una de les sales de lectura. L’activitat consistia a recomanar un llibre al company o companya, havent-li fet primer un petit qüestionari per saber els seus interessos i gustos.                                  L’alumnat dels dos grups no es coneixia i, per tant, va ser una mica complicat el treball cooperatiu, ja que la comunicació no era fluida i la temàtica de l’activitat tampoc motivava en excés. Hi havia alumnes que mostraven molt interès per l’activitat, que tenien motivació per la lectura però la gran majoria no en tenia i es va fer pesat per a ells i elles.                                                                                                                                                                                                 La visita va ser molt interessant i el propòsit era molt bo, però crec que no va sortir com s’esperava. De totes maneres, va haver-hi diversos infants que es van fer els carnets i van llogar llibres, per tant, va ser una bona iniciativa que va tenir parcialment bon resultat!

Finalment, volia explicar com va anar la sessió de dijous amb el grup i el meu tutor. Tot i que la previsió era continuar l’activitat de la creació del conte que havien començat la setmana anterior, vaig proposar-los que si els semblava bé, donat que feia molts dies que no feien el seu projecte personal (cadascun d’ells/es estan fent un mural del seu país d’origen), podien avançar el projecte i que així fos una sessió més distesa i podien “respirar” una mica de mi i les activitats.                                                                                                                                                                                                                                Com havien estat de colònies els dies abans, l’Alejandro va aprofitar per fer una mica de conversa amb ells i elles i que ens expliquessin què havien fet i quines activitats els havien agradat més. Durant la resta de la sessió, van continuar fent els seus projectes.  Feia molt de temps que no feien projecte i estaven molt contents/es. Tot i que no vam fer assemblea, es notava que els havia agradat molt la sessió. Van treballar molt a gust, concentrats i va haver-hi bon ambient.

Com veureu va ser una setmana diferent on vaig participar en noves activitats i vaig viure noves experiències com conèixer i integrar-me en nous grups d’infants, conèixer nous voluntaris i educadores i estar en entorns nous. Aquestes noves vivències m’han permès tenir una visió més àmplia del funcionament de l’Aprenem Compartint i les activitats que fan. 

Va ser una setmana molt profitosa i plena d’aprenentatges nous!

 

Debat0el 9. Experiències que sumen!

No hi ha comentaris.

Publicat per

D’aquí i d’allà: El títol pactat de la nostra expo.

Publicat per

D’aquí i d’allà: El títol pactat de la nostra expo.

Descripció de l’activitat Últimament, hem avançat molt amb el projecte de l’exposició “D’aquí i d’allà”. Nom que s’ha triat dins del grup…
Descripció de l’activitat Últimament, hem avançat molt amb el projecte de l’exposició “D’aquí i d’allà”. Nom que s’ha triat…

Descripció de l’activitat

Últimament, hem avançat molt amb el projecte de l’exposició “D’aquí i d’allà”. Nom que s’ha triat dins del grup per donar-hi una connotació positiva al fet de sentir-se de dos llocs alhora. (No com moltes vegades s’expressa, en què la gent migrada diu que no se sent ni d’aquí, ni d’allà)

Ja hem acabat les cinc entrevistes.

També hi ha hagut algun canvi pel camí. Una de les participants ha hagut de marxar perquè ha trobat feina. (Estem molt contentes!) i s’ha incorporat una noia nova que fa menys temps que és aquí que la resta, però que tenia moltes ganes de participar. Ens aporta una mirada diferent: La d’algú que encara es troba en un moment molt inicial del procés. Així que marxa Penélope de Veneçuela i entra la Sandra de Colòmbia.

Ja hem fet la reunió per pensar com volem que sigui l’exposició i han anat sortint idees molt boniques. L’Espai 210 ens deixa exposar al passadís d’entrada: és un espai llarg i ampli, però té l’inconvenient que és un lloc de pas i, per tant, no podem deixar objectes pel mig.

Hem decidit aprofitar la paret esquerra, que ja disposa d’un sistema de raïls i on podrem penjar uns plafons de mida DIN A-3 que té l’espai. Una de les companyes va proposar penjar cintes de colors del sostre amb avions i vaixells de paper penjats, com a símbol del viatge i del moviment que implica migrar. Ens va semblar una idea preciosa i les dinamitzadores també ho van veure clar, tot i que encara falta l’aprovació definitiva de la directora.

L’exposició inclourà:

  • Frases impactants que hagin sortit de les entrevistes
  • Una fotografia de cada participant
  • Una fotografia que representi allò que les arrela al país d’origen i al lloc d’arribada

El següent pas serà revisar conjuntament les entrevistes transcrites i escollir les frases que millor representin els relats i les vivències compartides.

Objectius

  • Compartir amb les participants el punt en què es troba el projecte i definir conjuntament els següents passos.
  • Generar un espai perquè les participants puguin decidir com volen que es representin les seves històries i experiències dins de l’exposició.
  • Pensar col·lectivament els elements visuals i simbòlics de l’exposició perquè el resultat final sigui coherent amb allò que es vol transmetre.
  • Afavorir la participació activa i el sentiment de pertinença al projecte, promovent que les participants esdevinguin protagonistes del procés i no només persones entrevistades.

Reflexió personal

Ara que les entrevistes ja estan acabades, hi ha una cosa que m’ha cridat molt l’atenció: la quantitat de punts en comú que apareixen entre persones amb històries molt diferents.

Canvien els països, les edats, els motius pels quals van marxar o les situacions personals, però hi ha elements que es repeteixen molt: La por inicial, la sensació de començar de zero, la necessitat d’adaptar-se constantment i el pas de l’aïllament a una certa obertura i reconstrucció.

M’ha fet pensar molt en el concepte de dol migratori, però també en el paper que tenen els espais comunitaris i els vincles en el benestar de les persones. En gairebé totes les entrevistes apareixen persones, equipaments o iniciatives que, d’una manera o altra, han sostingut moments difícils. M’ha reforçat una idea que hem treballat moltes vegades durant el màster, però que aquí he pogut veure de forma molt clara: sentir-se bé no depèn només d’una mateixa. També depèn molt de tenir persones, espais i xarxes que et sostinguin quan estàs passant un moment difícil.

Des d’una mirada psicopedagògica, una de les coses que més m’ha interessat d’aquesta fase és el procés de cocreació. Inicialment, jo imaginava l’exposició d’una determinada manera, però el projecte ha anat prenent una altra forma a mesura que les participants han anat fent propostes i prenent decisions. M’ha fet pensar que, en contextos com aquest, la feina psicopedagògica no passa per arribar amb una idea tancada i aplicar-la, com per generar espais on les persones puguin participar i donar forma al procés.

També m’ha fet pensar en el codi deontològic i en la necessitat de respectar l’autonomia i el protagonisme de les participants. Podria haver triat jo les frases o haver decidit què em semblava més important explicar, però crec que això hauria fet perdre una part important del projecte: que fossin elles mateixes qui decidissin com volen ser representades. En canvi, el fet que siguin elles qui decideixin què volen mostrar, quines paraules les representen o com volen aparèixer a l’exposició em sembla molt més coherent amb una pràctica respectuosa i ètica.

Professionalment també m’ha fet qüestionar el meu propi rol. He sentit molt la pressió del temps, tenint en compte les dates d’entrega del màster i he volgut accelerar processos en alguns moments. Però finalment he decidit que respectar els tempos de les persones és més valuós i a hores d’ara no sé si arribaré a temps d’inaugurar l’expo abans que l’entrega del treball d’avaluació. Així i tot he arribat a la conclusió que, si entenc que facilitar, no és dirigir, hauré d’actuar en conseqüència.

Evidències

Durant aquestes setmanes han anat passant coses que també m’han servit per veure cap on està anant el projecte i quines decisions anem prenent:

  • Finalització de les cinc entrevistes individuals previstes.
  • Incorporació d’una nova participant en el projecte arran d’un canvi en la composició inicial del grup, adaptant la proposta per mantenir la participació i incorporar una nova mirada sobre el procés migratori.
  • Realització d’una trobada grupal orientada a la cocreació de l’exposició, on les participants han proposat idees sobre l’estructura, els elements visuals i el contingut que volen mostrar.
  • Acord col·lectiu sobre els elements que formaran part de l’exposició:
    • fotografies personals
    • fotografies vinculades a l’arrelament al país d’origen i al d’arribada
    • frases significatives extretes de les entrevistes
  • Observació d’elements recurrents en els relats recollits:
    • referències a sentiments de por i incertesa durant l’arribada
    • importància dels vincles i de la comunitat en els processos d’adaptació
    • aparició de discursos relacionats amb la necessitat de retorn i ajuda a altres persones
  • Elaboració del text introductori de l’exposició com a eina per contextualitzar els relats i donar coherència al conjunt de la proposta.

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase del projecte, la valoració és molt positiva. Les entrevistes han generat espais d’expressió profunds i han anat apareixent aspectes que inicialment no havíem previst.

També valoro molt positivament el fet que el procés es comparteixi i construït entre totes. Les idees sobre l’exposició no han sortit de fora, sinó del mateix grup, i això fa que el projecte se senti més propi.

Alhora, es confirma que les experiències personals tenen una força enorme quan es converteixen en relats compartits.

Observacions personals

Una de les coses que més m’està removent és veure com cap d’elles es penedeix d’haver vingut, tot i que totes expliquen processos molt durs.

I hi ha una altra cosa que em sorprèn: quan les coses comencen a anar millor, cap parla només de benestar individual. Totes, d’una manera o altra, expressen la necessitat de retornar el que han rebut, ajudar, col·laborar o sostenir altres persones. Potser perquè han passat moments molt difícils i saben què significa trobar algú que t’acompanyi quan estàs perduda.

I crec que aquí hi ha una idea molt bonica: els processos migratoris no només transformen qui els viu. També sembla que transformin la manera d’entendre els vincles i la necessitat de cuidar i sostenir altres persones.

 

Debat0el D’aquí i d’allà: El títol pactat de la nostra expo.

No hi ha comentaris.

Publicat per

19/05/26. POSADA EN PRÀCTICA DE LA INTERVENCIÓ. CONSOLIDACIÓ DE LES ACTIVITATS.

Publicat per

19/05/26. POSADA EN PRÀCTICA DE LA INTERVENCIÓ. CONSOLIDACIÓ DE LES ACTIVITATS.

Descripció de l’activitat Hui la sessió ha consistit en reforçar moltes de les activitats que hem anat treballant durant aquestes últimes setmanes. He volgut  veure com reaccionaven ara, després de tota la intervenció, i si realment es notaven alguns canvis en la manera de participar, decidir o relacionar-se entre ells. En aquesta sessió, han participat  els ususris/as Leo, Arturo, Rubén i Leti. Per començar, hem fet una part més tranquil·la, parlant sobre situacions quotidianes perquè pogueren expressar preferències i opinions.…
Descripció de l’activitat Hui la sessió ha consistit en reforçar moltes de les activitats que hem anat treballant durant…

Descripció de l’activitat

Hui la sessió ha consistit en reforçar moltes de les activitats que hem anat treballant durant aquestes últimes setmanes. He volgut  veure com reaccionaven ara, després de tota la intervenció, i si realment es notaven alguns canvis en la manera de participar, decidir o relacionar-se entre ells.

En aquesta sessió, han participat  els ususris/as Leo, Arturo, Rubén i Leti. Per començar, hem fet una part més tranquil·la, parlant sobre situacions quotidianes perquè pogueren expressar preferències i opinions. Els he preguntat coses senzilles, com què preferirien fer un diumenge, què els agrada més per a berenar o quin tipus de plans els agraden més. La veritat és que m’ha sorprés perquè, comparat amb els primers dies, hui tots responien amb menys vergonya. Per últim, hem reflexionar sobre la pressa de les seues decissions.

Després, cadascun ha triat una activitat diferent. Leo volia fer un puzzle, Rubén preferia el Memory, Leti tenia ganes de dibuixar i Arturo volia cosir. A partir d’ahí, els he plantejat que havien d’intentar organitzar-se entre ells per decidir per on començar i com podien repartir el temps. Al principi cadascú estava molt centrat en la seua elecció, però a poc a poc han anat parlant entre ells i, quasi sense adonar-se, han acabat arribant a acords amb bastant facilitat. Finalment, han decidit començar tots junts amb el Memory, després continuar amb el puzzle.

També hem aprofitat el moment per reprendre la part més tipus assemblea que havíem treballat altres dies. Els he preguntat quina eixida els agradaria fer si pogueren organitzar una activitat especial. Leo i Leti han dit anar al cine, Rubén preferia anar a esmorzar fora i Arturo ha proposat anar al parc. M’ha agradat molt veure com escoltaven les opinions dels altres sense enfadar-se perquè no coincidiren.

Objectiu

Continuar reforçant la presa de decisions individuals i grupals, afavorint que les persones usuàries expressen les seues preferències, participen més activament i guanyen seguretat a l’hora de decidir.

Avaluació

Sincerament, crec que hui ha sigut una de les sessions on més he notat l’evolució del grup, ja que moltes coses que al principi costaven molt ara ixen d’una manera molt més natural. Per exemple, abans els costava molt més expressar què volien o acceptar les opinions dels altres. Hui, encara que cadascú tenia la seua idea, han aconseguit parlar-ho amb tranquil·litat i arribar a acords sense pràcticament ajuda meua. També he vist més iniciativa per part seua. Ja no esperen tant que siga jo qui diga què toca fer o qui resolga les situacions. Evidentment encara necessiten suport en alguns moments, però sent que cada vegada confien més en les seues pròpies decisions.

Evidències

Durant la sessió, tots els usuaris han expressat preferències personals en diferents moments de l’activitat i han participat en decisions tant individuals com grupals. Una de les evidències més clares ha sigut veure com, a diferència de les primeres sessions, ara es mostren més disposats a escoltar-se entre ells i a acceptar opinions diferents sense generar conflictes. Hui, per exemple, han sigut capaços d’organitzar-se i arribar a acords amb bastant tranquil·litat, respectant els torns de paraula i deixant espai perquè tots pogueren participar. També s’ha observat una actitud més participativa, més iniciativa i una millor acceptació de les opinions dels companys.

Per tal de registrar i valorar aquests aspectes, he utilitzat principalment el diari de camp plantejat en el projecte, on he anat anotant observacions relacionades amb la participació, la presa de decisions, la capacitat d’arribar a acords i la manera en què reaccionaven davant les opinions dels companys. A més, també he tingut en compte l’observació directa durant tota la sessió, especialment en moments on havien de negociar o decidir conjuntament.

 

Reflexió personal

La veritat és que hui he acabat la sessió reflexioanant sobre tot el que hem anat fent durant aquestes setmanes. Al principi, quan vaig plantejar aquesta intervenció, pensava que seria molt difícil notar canvis reals, perquè al final parlar de presa de decisions sembla una cosa molt gran. Però ara m’estic adonant que els canvis importants, moltes vegades, estan en les coses més menudes.

Hui, per exemple, m’ha fet molta il·lusió veure com parlaven entre ells d’una manera molt més natural i amb menys vergonya que els primers dies. Abans hi havia moments en què quasi esperaven que jo marcara les negociacions o que marcara el ritme. Ara, en canvi, encara que continuen necessitant ajuda, sí que els note més segurs, més tranquils i amb més ganes de participar.

També he pensat molt en mi mateixa durant la sessió. Crec que una de les coses que més m’està costant aprendre és saber fer-me un poc cap arrere. Moltes vegades em naix intervenir ràpid, ajudar o intentar solucionar-ho tot perquè pense que així serà més fàcil per a ells i elles. Però hui he vist clarament que, quan els dones temps de veritat, poden fer molt més del que pareix. A més, veure’ls discutir tranquil·lament sobre què volen fer, veure que algú cedeix sense enfadar-se o que un altre s’atreveix a donar la seua opinió quan abans quasi no parlava, són coses que des de fora poden semblar una tonteria, però quan estàs allí ho vius d’una altra manera. Sincerament, crec que aquesta experiència m’està ensenyant molt més del que esperava. No només sobre intervenció o activitats, sinó sobre la importància d’escoltar, respectar els ritmes i confiar de veritat en les capacitats de les persones.

Hui he acabat contenta, però sobretot amb la sensació que, encara que siga a poc a poc, algún canvi si que es produix.

 

 

Debat0el 19/05/26. POSADA EN PRÀCTICA DE LA INTERVENCIÓ. CONSOLIDACIÓ DE LES ACTIVITATS.

No hi ha comentaris.

Publicat per

8. Comencem l’acció 2!

Publicat per

8. Comencem l’acció 2!

Bon dia!  Avui continuaré explicant com està anant la meva intervenció. Ara ja he començat l’acció 2, que està organitzada en una única activitat que s’anirà desenvolupament durant les últimes sessions de la intervenció.  Seguidament, us explico com ha anat la primera sessió!   Acció 2 – Taller d’històries amb daus Activitat 2.1.:  Quan els daus comencen a parlar… Objectius:  Identificar i utilitzar els elements bàsics de l’estructura del text narratiu. Desenvolupar l’expressió escrita en català a partir de la…
Bon dia!  Avui continuaré explicant com està anant la meva intervenció. Ara ja he començat l’acció 2, que està…

Bon dia! 

Avui continuaré explicant com està anant la meva intervenció. Ara ja he començat l’acció 2, que està organitzada en una única activitat que s’anirà desenvolupament durant les últimes sessions de la intervenció. 

Seguidament, us explico com ha anat la primera sessió!

 

Acció 2 – Taller d’històries amb daus

Activitat 2.1.:  Quan els daus comencen a parlar…

Objectius: 

  • Identificar i utilitzar els elements bàsics de l’estructura del text narratiu.
  • Desenvolupar l’expressió escrita en català a partir de la creació d’una història.
  • Fomentar la creativitat i la imaginació fent servir daus narratius per a la creació d’una història pròpia.

Descripció de l’activitat: L’activitat principal que es desenvoluparà durant aquesta segona acció és la creació d’un conte o una història pròpia a través dels elements aleatoris que sortiran als daus narratius que es repartiran. Hauran de crear una història, que un cop preparada i revisada, hauran de passar a net en una cartolina que funcionarà com si fos un conte. S’utilitzarà un DIN3 que es doblegarà per la meitat i en la qual, en la primera plana posaran el títol de la seva història o conte, darrere, escriuran la seva història i finalment, a l’última fulla, faran un dibuix on representaran la seva història, els seus personatges o qualsevol element que tingui relació amb el seu conte.

Primerament, s’han explicat les regles que se seguirien per la tirada dels daus, es faran tres tirades, i s’ha entregat també, la fitxa esborrany perquè poguessin anotar els elements que sortien i que posteriorment, haurien d’utilitzar per crear la seva història. La idea és que usin els elements que surtin dels daus per a crear la seva història tenint en compte que han de tenir un personatge, un lloc i un objecte important que haurà d’aparèixer.

S’ha repartit un dau narratiu a cada infant i, després de cada tirada i anotar l’element que ha sortit, han passat el seu dau a la persona que tenien a la dreta. D’aquesta manera, han tirat tres vegades, tres daus diferents amb diferents elements.

Un cop s’han tingut els tres elements anotats, s’ha donat l’opció de què, si no agradaven els elements, hi havia una tirada extra amb el dau. I si després d’això, els elements no eren prou clars com per a extreure un possible personatge per la història o el conte, hi havia la possibilitat d’escollir un/a protagonista aleatori/a d’una bossa amb paperets. Però ja no hi hauria més opcions per canviar o treure més elements per les històries.

Quan tots i totes han tingut clars els seus elements de la història, s’ha fet un petit resum a la pissarra sobre els elements del text narratiu i l’estructura que ha de tenir perquè es pugui entendre la història. A la fitxa repartida a l’inici, hi havia unes preguntes orientatives per poder iniciar la seva història i tenir una estructura clara.

Durant la resta de la sessió, han anat preguntant els dubtes que tenien per fer el text i han anat fent els esborranys dels contes/històries.

Avaluació de la sessió:  La veritat que la sessió ha anat prou bé. Sí és veritat que a l’inici hi ha hagut comentaris i expressions no gaire positives envers l’activitat que han de fer durant les pròximes sessions, però la part, per exemple dels daus, ha agradat. Han tingut una mica de dubtes sobre com havien de fer la història, quins elements havien d’utilitzar i això ha creat una mica de neguit i s’ha hagut de tornar a explicar diferent perquè tots i totes ho entenguessin. Crec que en general ha anat bé i que a mesura que vagin escrivint la seva història estaran més motivats. Quan vegin el seu llibret amb la seva història, la representació en dibuix que facin, em penso que els agradarà. Però com la resta de sessions, l’inici no ha estat fàcil, però s’ha redirigit amb bon resultat.

Compromisos: Durant la sessió he anat redirigint alguns aspectes del que tenia pensat perquè ha estat més complicat del que em pensava que entenguessin els elements que havien d’utilitzar, com havien d’escriure la història, on havien d’escriure, etc. Aleshores, he hagut d’explicar les coses d’una altra manera perquè la primera vegada m’ha fet la sensació que no ho havien entès, he hagut de ser més flexible en la selecció d’elements per les històries perquè n’hi havia alguns que no sabien per on tirar amb el text. Per tant, durant la sessió he anat adaptant-me a les situacions segons venien.

Per la pròxima sessió, tornaré a portar tots els apunts d’aquesta per fer  una posada en comú de totes les explicacions i repassar-les amb ells i elles i que no hi hagi cap dubte sense resoldre.

Observacions personals i reflexions: La veritat que jo portava la meva sessió treballada i estructura, però, com he comentat, perquè crec que per mi era molt fàcil d’entendre, però no els ho he sabut explicar de forma clara i hi ha hagut molts dubtes amb els personatges, els elements que havien d’utilitzar, on apuntaven les coses, el text que havien de fer… M’he sentit una mica malament durant la sessió perquè ells i elles estaven perduts/des perquè jo no havia explicat bé i aleshores, hi ha hagut més caos de l’esperat. És veritat que després d’haver-ho explicat i d’haver anat un per un a donar-los ajuda, juntament amb l’educadora i la voluntària, tot anat millor i ja han pogut tenir clares les seves idees per les històries i començar a escriure.

Tot i que m’he atabalat una mica perquè veia que no entenien les explicacions, crec que no he perdut la calma i he intentat organitzar-me per tornar a explicar tot de nou i donar ajuda a tots aquells/es que ho necessitaven. La sessió ha estat una mica caòtica i em sap greu pels infants… però entenc que això forma part del procés d’aprenentatge que estic fent i m’ha servit per aprendre i reflexionar sobre la meva pràctica.

En res us continuo explicant com em va!

 

PD: Els daus narratius que he utilitzat són aquests que em van semblar un recurs divertit i dinàmic per usar amb el grup. 

Us deixo alguns articles i documents d’interès sobre els daus narratius.

Debat0el 8. Comencem l’acció 2!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Procés de creació d’una exposició sobre migració i benestar emocional

Publicat per

Procés de creació d’una exposició sobre migració i benestar emocional

Descripció de l’activitat Una de les meves intervencions està sent  impulsar una exposició sobre l’evolució del benestar emocional de persones migrades que…
Descripció de l’activitat Una de les meves intervencions està sent  impulsar una exposició sobre l’evolució del benestar emocional de…

Descripció de l’activitat

Una de les meves intervencions està sent  impulsar una exposició sobre l’evolució del benestar emocional de persones migrades que participen als projectes comunitaris del barri. La idea és visibilitzar els processos emocionals, socials i comunitaris que travessen moltes persones quan arriben a un nou país i com evolucionen amb el pas del temps i la creació de vincles.

Hem demanat la participació a persones que portin com a mínim dos anys vivint aquí per poder observar aquesta evolució des de l’arribada fins al moment actual. Les persones participants són:

  • Maria Júlia (Veneçuela), 8 anys al barri.
  • Rubén (Veneçuela), 7 anys.
  • Penélope (Veneçuela), 3 anys.
  • Maria Eugenia (Veneçuela), 6 anys.
  • Tania (Bolívia), 4 anys

El procés de creació de l’exposició s’ha organitzat en diferents fases:

  1. Primera trobada grupal per explicar el projecte i calendaritzar entrevistes.
  2. Trobades individuals per realitzar les entrevistes gravades.
  3. Segona trobada grupal per decidir conjuntament el format i disseny de l’exposició.
  4. Tercera trobada grupal per revisar les transcripcions i seleccionar les frases o fragments més significatius.
  5. Creació dels plafons, cartells i elements artístics de l’exposició.
  6. Muntatge final de l’exposició.
  7. Inauguració prevista per l’1 de juny.

La primera trobada amb el grup va servir per explicar l’objectiu de l’exposició, consensuar les preguntes de les entrevistes i calendaritzar les següents trobades i gravacions.

Les entrevistes són gravades en vídeo amb el seu consentiment. Ja n’he pogut gravar tres i giren al voltant de diferents eixos: l’arribada al barri, les dificultats emocionals, laborals i administratives, la soledat, les xarxes de suport, la relació amb la comunitat i l’impacte dels projectes del PDC en el seu benestar emocional.

També es va incorporar una pregunta sobre la relació amb la natura i els espais verds que van voler afegir les persones que participen en projectes com els banys de bosc o l’hort comunitari.

Objectius

  • Visibilitzar els processos emocionals vinculats a la migració.
  • Generar un espai on les persones participants puguin explicar la seva història des de la pròpia veu.
  • Posar en valor els vincles comunitaris i el suport mutu com a elements de benestar emocional.
  • Reflexionar sobre el sentiment de pertinença al barri i a la comunitat.
  • Construir una exposició participativa i cocreada amb les persones protagonistes.
  • Donar espai a narratives migratòries més complexes i allunyades dels estereotips.
  • Promoure una mirada crítica sobre els prejudicis i biaixos socials envers les persones migrades.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Les entrevistes m’estan removent molt. Tot i haver treballat altres vegades amb persones migrades, m’adono que encara arrossego certs biaixos interns que em fan sorprendre quan les persones expliquen les professions que tenien als seus països d’origen o el nivell de formació acadèmica que havien assolit.

Això m’ha fet pensar molt en com el racisme estructural i els imaginaris socials ens travessen fins i tot quan intentem treballar des d’una mirada crítica i comunitària. Sovint associem migració amb precarietat extrema o manca de formació, quan en realitat moltes persones han tingut trajectòries professionals consolidades, estudis superiors o una situació estable abans de migrar. En molts casos, el que les expulsa és la situació política, econòmica o social dels seus països.

Crec que aquest procés també és un exercici d’autorevisió. La intervenció sociocomunitària necessita qüestionar constantment els propis privilegis, prejudicis i maneres de mirar l’altre.

Alhora, les entrevistes estan mostrant amb molta força la importància dels vincles i del sentiment de pertinença en el benestar emocional. Moltes participants expliquen que el moment de començar a sentir el barri com a propi coincideix amb la participació en espais comunitaris, amb conèixer persones o amb sentir-se escoltades i reconegudes.

Des d’una perspectiva sociocomunitària, això reforça la idea que el benestar emocional no és només una qüestió individual, sinó profundament relacional i contextual. Els espais comunitaris poden actuar com a xarxes de suport, espais de validació i llocs on reconstruir identitat i pertinença després d’un procés migratori.

Evidències

  • Realització de tres entrevistes gravades fins al moment.
  • Participació activa del grup en la construcció de les preguntes de les entrevistes.
  • Calendarització conjunta de les trobades i del procés de muntatge.
  • Aparició de relats emocionals molt rics i honestos durant les entrevistes.

Avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

El procés està sent molt participatiu i implicat per part de les persones entrevistades. Les trobades estan generant un espai de confiança on expliquen experiències personals profundes amb molta honestedat i sensibilitat.

També està apareixent una gran riquesa narrativa i emocional que probablement farà que l’exposició tingui molta força humana i comunitària.

Com a dificultat, el principal repte serà sintetitzar tota aquesta complexitat emocional en un format expositiu accessible, respectuós i coherent amb les limitacions de l’espai.

Observacions personals

Sento que aquest projecte està anant molt més enllà d’una exposició. Les entrevistes estan obrint espais de memòria, identitat i reconeixement molt potents.

També em fa pensar molt en com escoltem les històries migratòries. Sovint les persones migrades queden reduïdes a discursos sobre necessitats o vulnerabilitats, i crec que aquí estan apareixent també la fortalesa, els dols, les contradiccions, els sabers i la capacitat de reconstruir-se.

M’està removent especialment adonar-me de fins a quin punt els prejudicis socials són profunds i subtils. Crec que aquesta presa de consciència també forma part de la pràctica professional i comunitària.

Debat0el Procés de creació d’una exposició sobre migració i benestar emocional

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada teòrica: Què és la interdependència amb mirada ecosocial i com podem introduïr-la a les nostres intervencions

Publicat per

Entrada teòrica: Què és la interdependència amb mirada ecosocial i com podem introduïr-la a les nostres intervencions

La interdependència és la idea que totes les persones ens necessitem les unes a les altres per poder viure. Ningú és completament…
La interdependència és la idea que totes les persones ens necessitem les unes a les altres per poder viure.…

La interdependència és la idea que totes les persones ens necessitem les unes a les altres per poder viure. Ningú és completament independent: totes cuidem i totes necessitem cures en algun moment de la vida.

Des de la perspectiva feminista, aquest concepte ajuda a entendre que les cures sostenen la vida, però que històricament han recaigut sobretot sobre les dones i moltes vegades de manera invisible i poc reconeguda. Cuinar, escoltar, acompanyar o cuidar persones dependents són feines essencials, encara que sovint no es valorin prou (Herrero, 2015).

També hi ha una mirada ecosocial, que ens recorda que no només depenem de les altres persones, sinó també de la natura. Necessitem l’aigua, la terra, els aliments, les plantes i els ecosistemes per viure. Per això es parla també d’ecodependència: la vida humana només és possible gràcies als vincles que tenim amb el nostre entorn (Herrero, 2015).

Tal com planteja el model ecosistèmic, “l’individu influeix en la família com la família influeix en l’individu” i també “l’entorn influeix en la família com la família influeix en l’entorn” (Mujeres en el Mundo, 2013). Això significa que les cures no passen de manera aïllada, sinó dins d’una xarxa de relacions, contextos i comunitats.

Entendre la interdependència és assumir que cuidar no hauria de ser una càrrega individual, sinó una responsabilitat compartida, comunitària i col·lectiva.

Des de la psicopedagogia sociocomunitària, introduir aquesta mirada implica entendre que les dificultats o malestars de les persones no es poden explicar només des de l’àmbit individual, sinó també des de les relacions, les xarxes de suport, el context social i les condicions de vida. Incorporar la perspectiva de la interdependència i les cures vol dir generar espais on es puguin compartir experiències, posar en valor els sabers quotidians i fomentar vincles comunitaris que ajudin a sostenir la vida de manera més col·lectiva i menys aïllada.

També implica visibilitzar les desigualtats de gènere presents en les cures i promoure intervencions que afavoreixin la corresponsabilitat, el suport mutu i el benestar emocional de les persones cuidadores.

Referències bibliogràfiques:

Herrero, Y. (2015). Apuntes introductorios sobre el ecofeminismo. Recuperat de https://www.alcobendas.org/sites/default/files/2021-07/Introduccion%20Ecofeminismo.pdf

Mujeres en el Mundo. (2013). Intervención familiar bajo un modelo ecosistémico. Recuperat de https://mujeresnelmundo.blogspot.com/2013/08/intervencion-familiar-bajo-un-modelo.html

Debat0el Entrada teòrica: Què és la interdependència amb mirada ecosocial i com podem introduïr-la a les nostres intervencions

No hi ha comentaris.

Publicat per

Cercle de Cures: dinamització i observatori de gènere

Publicat per

Cercle de Cures: dinamització i observatori de gènere

Descripció de l’activitat La trobada del Cercle de Cures va estar centrada en donar valor a les cures que realitzen les persones…
Descripció de l’activitat La trobada del Cercle de Cures va estar centrada en donar valor a les cures que…

Descripció de l’activitat

La trobada del Cercle de Cures va estar centrada en donar valor a les cures que realitzen les persones participants del grup. La intenció no era treballar únicament aspectes pràctics vinculats a la dependència o als recursos disponibles, sinó generar un espai segur i de confiança on poguessin expressar com se senten, compartir experiències personals i reflexionar sobre què ha significat cuidar i ser cuidades al llarg de la seva vida.

La sessió es va plantejar també des d’una mirada d’observatori de gènere, posant especial atenció als rols, patrons i desigualtats que apareixien durant les intervencions i les dinàmiques.

Per facilitar la participació i respectar els torns de paraula, es va utilitzar una pilota d’escuma com a objecte regulador: només podia parlar la persona que la tenia a les mans. Aquesta dinàmica es va proposar perquè sovint hi ha participants que ocupen molt espai mentre d’altres tendeixen a quedar en segon terme.

La trobada es va iniciar amb una roda d’autoanàlisi sobre com es trobaven emocionalment en aquell moment. Posteriorment, es va fer una altra roda proposant definir les cures a través d’un gest corporal.

La majoria de participants van representar les cures amb gestos afectuosos: abraçades, carícies o moviments relacionats amb sostenir una criatura. Només una persona va representar les cures com carregar un pes. Aquesta diferència va donar peu a una reflexió sobre la romantització de les cures i la contradicció existent entre l’amor que senten cap a les persones cuidades i el cansament, la frustració o l’estrès que també expressen habitualment.

Després es va obrir un espai de conversa al voltant de la pregunta “Qui m’ha cuidat i qui em cuida ara?”, compartint experiències personals sobre família, dol, dependència, soledat i relacions intergeneracionals.

Finalment, es va fer una ronda en què cada persona havia de dir una qualitat pròpia. Aquest exercici va permetre observar com moltes de les dones es definien a partir de qualitats vinculades a la cura i l’atenció als altres.

Objectius

  • Generar un espai segur i confortable per expressar emocions vinculades a les cures.
  • Posar en valor les tasques de cura que sostenen quotidianament les persones participants.
  • Reflexionar sobre el concepte d’interdependència.
  • Facilitar la participació equitativa i els torns de paraula dins del grup.
  • Identificar patrons de gènere relacionats amb els rols de cura.
  • Afavorir la presa de consciència sobre la càrrega física, emocional i mental associada a les cures.
  • Promoure espais de reconeixement mutu i escolta col·lectiva.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

La sessió em va permetre observar de manera molt clara com les cures continuen profundament feminitzades i carregades de contradiccions. Quan es va proposar representar les cures amb un gest, pràcticament totes les persones van expressar imatges relacionades amb l’amor i la tendresa: abraçar, acariciar, sostenir. Només una persona va simbolitzar les cures com un pes. Això em fa pensar que encara existeix un imaginari molt romantitzat de les cures, associat al sacrifici amorós i a la idea que cuidar és una expressió natural de l’afecte.

Tanmateix, quan les participants parlen lliurement del seu dia a dia, apareixen constantment el cansament, la frustració, la ràbia o la impossibilitat de desconnectar. Moltes expliquen que han dedicat tota la seva vida a cuidar altres persones sense haver pogut dedicar temps a elles mateixes. Aquesta contradicció entre el relat idealitzat i l’experiència real em sembla molt significativa.

Des d’una perspectiva feminista i de l’ètica de la cura, es fa evident com les dones han interioritzat el rol cuidador fins al punt de convertir-lo en part central de la seva identitat. Això també va aparèixer en l’exercici de les qualitats personals: la majoria de dones es definien amb característiques vinculades a l’empatia, l’ajuda o la tendresa, mentre que els dos homes del grup utilitzaven definicions més neutres i menys associades directament a les cures.

També vaig observar que les cures continuen recaient principalment en les dones fins i tot en edats molt avançades. Algunes participants explicaven haver cuidat primer els fills, després els pares i actualment la parella. És un cicle que sembla no acabar mai. Em va impactar especialment veure com moltes no volen demanar ajuda als fills i filles perquè perceben que ja estan massa desbordats per les seves pròpies responsabilitats.

Un altre aspecte molt significatiu és que, malgrat les situacions de dependència o malaltia, moltes dones continuen situant els homes en una posició de jerarquia o autoritat. Algunes verbalitzaven que els seus marits encara “manaven” malgrat tenir Alzheimer o altres dependències importants. Això evidencia fins a quin punt els rols de gènere continuen molt arrelats i travessen fins i tot les situacions de vulnerabilitat.

Finalment, també vaig observar que els dos homes del grup rebien més reconeixement i validació per tasques similars a les que fan les dones quotidianament. Parlaven més, lideraven més converses i eren percebuts gairebé com a excepcions positives pel simple fet de cuidar.

Evidències

  • Ús de la pilota d’escuma per regular els torns de paraula i facilitar la participació grupal.
  • Gestos corporals utilitzats per representar les cures, principalment associats a l’afecte i la tendresa.
  • Frases compartides durant la roda “Qui m’ha cuidat i qui em cuida ara?”, relacionades amb la soledat, el dol, la dependència i la sobrecàrrega emocional.
  • Exercici de definició de qualitats personals, on moltes dones es van definir des de rols vinculats a les cures.
  • Observació de patrons de gènere en la participació, el reconeixement i la distribució simbòlica dels rols dins del grup.

Avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

La trobada va generar un espai de confiança on van aparèixer reflexions molt profundes i sinceres sobre les cures, la dependència i les relacions familiars. Les participants es van mostrar implicades emocionalment i van compartir experiències personals molt íntimes.

L’ús de l’objecte regulador va ajudar a distribuir millor els torns de paraula i a donar espai a persones que habitualment participen menys. Tot i així, encara costa sostenir dinàmiques més pausades i escoltar sense intervenir constantment.

La sessió va permetre identificar clarament patrons de gènere molt presents en el grup: feminització de les cures, dificultat per demanar ajuda, invisibilització de la sobrecàrrega femenina i major reconeixement dels homes cuidadors.

Crec que l’activitat va complir l’objectiu de generar consciència i donar valor a les experiències de cura, tot i que també va deixar obertes moltes qüestions que seria important continuar treballant en futures trobades.

Observacions personals

Vaig sentir que el grup necessitava molt aquest espai per verbalitzar coses que sovint queden amagades sota la quotidianitat de les cures. Quan parlaven del cansament o de la solitud, ho feien gairebé des de la resignació, com si fos una realitat inevitable.

Em va impactar especialment la naturalització de la renúncia personal. Moltes participants semblaven orgulloses de tota una vida dedicada als altres, però al mateix temps deixaven entreveure dolor, esgotament i manca de reconeixement.

També em va generar reflexió veure com encara costa imaginar les cures fora del marc de l’amor i el sacrifici. Sembla difícil donar espai a emocions més incòmodes com la ràbia, el rebuig o el desig de fugir, tot i que també formen part de l’experiència cuidadora.

Finalment, crec que aquesta sessió confirma la importància de crear espais comunitaris on les persones cuidadores puguin sentir-se escoltades, legitimades i acompanyades, no només des d’una perspectiva pràctica sinó també emocional i política.

Debat0el Cercle de Cures: dinamització i observatori de gènere

No hi ha comentaris.

Publicat per

7. I seguim!

Publicat per

7. I seguim!

Bon dia de nou!  Com esteu? Avui us vinc a explicar com ha anat l’última activitat de l’acció 1. A continuació, us dono tots els detalls!   Acció 1 – Una mà de contes Activitat 1.3.:  Què m’emportaria jo? Objectius:  Afavorir l’expressió escrita i creativa Fomentar la construcció de textos amb estructura Millorar la comprensió de preguntes per donar una resposta adequada al que es demana. Descripció de l’activitat: En la sessió realitzada s’ha continuat treballant amb relació al conte…
Bon dia de nou!  Com esteu? Avui us vinc a explicar com ha anat l’última activitat de l’acció 1.…

Bon dia de nou! 

Com esteu?

Avui us vinc a explicar com ha anat l’última activitat de l’acció 1. A continuació, us dono tots els detalls!

 

Acció 1 – Una mà de contes

Activitat 1.3.:  Què m’emportaria jo?

Objectius: 

  • Afavorir l’expressió escrita i creativa
  • Fomentar la construcció de textos amb estructura
  • Millorar la comprensió de preguntes per donar una resposta adequada al que es demana.

Descripció de l’activitat: En la sessió realitzada s’ha continuat treballant amb relació al conte de la “Tiziri, la nena que va perdre el sol”. En aquesta última activitat de l’acció 1, s’ha demanat als infants que facin un escrit posant-se en situació, com si ells/elles anessin a viure a un altre indret del món (com li passa a la protagonista del conte), i només es poguessin endur una cosa. Durant l’explicació de l’activitat s’ha intentat fer èmfasi en què fossin coses importants, que tinguessin valor sentimental per a ells/elles. Després d’escriure el text, havien de dibuixar la cosa o objecte que haguessin escollit.

Avaluació de la sessió: Al principi, com en les últimes sessions, la feina a fer no s’ha rebut gaire positivament (en general, quan hi ha exercicis d’escriptura no hi ha gaire motivació ni ganes de fer-los). Però sobretot, el que els ha costat més és pensar quina cosa o objecte s’emportarien. Han preguntat moltes vegades si només podia ser una, si podia ser el mòbil (tot i que menys del que esperava), si poden ser animals, que no sabien que emportar-se, etc. Quan els dubtes s’han resolt, la gran majoria ha començat a escriure el text i l’han entregat juntament amb el dibuix.

Quan es tracta d’escriure en català o fer activitats que incorporin l’expressió oral o la lectura de textos, es bastant complicat que hi hagi una bona recepció, ja que és una de les assignatures que més dificultat els crea i a més, la majoria, no són catalanoparlants ni a l’escola ni a casa.

Així i tot, la sessió ha anat bé, tots i totes amb més o menys dificultats han entregat la fitxa i quan han acabat, han tingut una estona lliure.

Compromisos: El que veig durant les sessions és que les activitats que proposo no són ben rebudes pel tipus de contingut que tenen, aleshores, tot i que per exemple aquesta, sí que era una activitat més rígida, però al final han d’escriure i desenvolupar correctament aquesta competència, les següents que he dissenyat, he intentat que siguin participatives, que tinguin un toc de joc inclòs i que siguin dinàmiques. Ja que hauran de treballar el català que ho facin fent tasques i dinàmiques que els siguin més atractives i motivadores.

Observacions personals i reflexions: A veure, òbviament com he comentat en anteriors entrades, no estic supercontenta en com estan anant les sessions perquè pensava que tindrien millor acollida. Però és veritat, que al final he pogut desenvolupar les activitats que tenia plantejades per aquesta primera acció i estic contenta d’haver après a adaptar-me a les situacions que se m’han presentat i a saber rectificar.

Estic aprenent molt durant aquestes pràctiques. No estava segura si encaixaria amb el grup, si podria fer les sessions, si les activitats estaven ben orientades, si les estava dissenyant bé tenint en compte les característiques del grup, si podria expressar-me bé amb ells i elles i al final, encara que no ha sortit tot com imaginava sé que ho estic fent el millor que sé i crec que això és el millor i amb el que haig de quedar-me.

Espero que com jo, el grup s’estigui enduent, per molt petit que sigui, algun aprenentatge de les sessions que faig.

En breu us explico com és la següent acció i les activitats que faré!

 

PD: l’altre dia us vaig penjar el conte que havia utilitzat per l’activitat. Avui, per si us interessa, us deixo l’enllaç a la web de Una mà de contes, perquè pugueu veure tots els contes que s’han fet fins ara per si us poden interessar per fer alguna activitat!

També us deixo un petit document creat per la Generalitat de Catalunya el curs 2009-2010 amb propostes educatives sobre alguns contes d’aquest programa.

Debat0el 7. I seguim!

No hi ha comentaris.

Publicat per

12/05/26. POSADA EN PRÀCTICA DE LA INTERVENCIÓ. ACTIVITAT 4.

Publicat per

12/05/26. POSADA EN PRÀCTICA DE LA INTERVENCIÓ. ACTIVITAT 4.

Descripció de l’activitat Hui he dut a terme l’activitat 4 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1: Malena, Arturo, Alejandro i Leo. La sessió ha començat amb una part més reflexiva, plantejant diferents situacions quotidianes perquè pogueren expressar què preferirien i per què. He intentat formular preguntes relacionades amb situacions properes i reals del seu dia a dia, per facilitar que pogueren imaginar-se en eixos contextos i prendre una decisió. Algunes de les preguntes han sigut: “Si estigueres…
Descripció de l’activitat Hui he dut a terme l’activitat 4 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1:…

Descripció de l’activitat

Hui he dut a terme l’activitat 4 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1: Malena, Arturo, Alejandro i Leo. La sessió ha començat amb una part més reflexiva, plantejant diferents situacions quotidianes perquè pogueren expressar què preferirien i per què. He intentat formular preguntes relacionades amb situacions properes i reals del seu dia a dia, per facilitar que pogueren imaginar-se en eixos contextos i prendre una decisió.

Algunes de les preguntes han sigut:

  • “Si estigueres a casa i pogueres triar unes postres, què preferiries: maduixes o poma?”
  • “Si un diumenge pogueres anar d’excursió, què t’agradaria més: platja o muntanya?”
  • “Si este estiu quedares per anar a sopar, què preferiries posar-te: sandàlies o esportives?”

Tots han participat molt bé en aquesta primera part i han sigut capaços d’expressar les seues preferències sense massa dificultat. A partir d’ahí, els he preguntat què els agradaria fer hui durant l’activitat, i els quatre han coincidit que volien jugar. Els he donat tres opcions diferents: puzzles, Le Lynx i Memory. Alejandro i Leo han escollit puzzle, mentre que Malena i Arturo han preferit Le Lynx. Després d’això, els he plantejat que havien d’arribar a una decisió conjunta per poder jugar tots junts de manera cooperativa.

En aquesta ocasió, Alejandro, que altres dies havia mostrat més dificultat per cedir, ha acceptat amb més facilitat la decisió grupal, i finalment han triat jugar tots a Le Lynx. El joc ha funcionat molt bé. Es tractava d’un joc cooperatiu on havien d’anar col·locant unes fitxes amb objectes quotidians en el lloc corresponent d’un gran tauler. Durant el joc, han cooperat entre ells, s’han ajudat molt i s’ho han passat realment bé.

Com que hem acabat abans del previst, després han decidit entre tots fer també dos puzzles de 80 peces de manera cooperativa.

Objectiu

Afavorir la presa de decisions en situacions quotidianes i grupals, reforçant la capacitat d’expressar preferències, arribar a acords i participar activament dins del grup.

Avaluació

La sessió ha anat molt millor del que esperava. Des del principi, tots han participat molt activament i han mostrat interés tant en les preguntes inicials com en la part dels jocs. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el canvi d’Alejandro respecte a sessions anteriors. Aquesta vegada no li ha costat tant acceptar una decisió diferent de la seua, i crec que això és un avanç important dins de la dinàmica grupal. També he observat que, quan les activitats tenen sentit per a ells i elles i parteixen de coses properes al seu dia a dia, participen amb molta més facilitat i es mostren més segurs a l’hora d’opinar.

Per últim, pel que fa al treball cooperatiu, la sessió ha sigut molt positiva. Han sabut ajudar-se, respectar-se i compartir l’activitat sense conflictes.

Evidències

Durant l’activitat, els quatre usuaris han sigut capaços d’expressar preferències personals davant diferents situacions quotidianes i de participar en la presa de decisions grupals. A més, han aconseguit arribar a un acord conjunt respecte al joc que volien realitzar i han participat de manera cooperativa tant en el Le Lynx com en els puzzles posteriors.

També s’ha pogut observar una actitud positiva, implicació durant tota la sessió i una major facilitat per acceptar les decisions del grup.

Reflexió personal

La veritat és que aquesta sessió m’ha agradat molt perquè he tingut la sensació que, a poc a poc, el grup va sentint-se més còmode amb aquest tipus de dinàmiques. M’ha agradat especialment començar amb situacions quotidianes, perquè he vist que els ajudava molt a imaginar-se realment en eixa situació i a expressar què preferien. A més, crec que això dona molt més sentit a la presa de decisions, perquè no es queda només en triar un joc, sinó en pensar sobre coses que formen part de la vida diària. També m’ha fet reflexionar veure com canvien les actituds segons el context i la confiança que van agafant. El cas d’Alejandro m’ha sorprés positivament, perquè altres dies li costava molt més cedir o adaptar-se a la decisió del grup, i hui ho ha gestionat molt millor.

D’altra banda, durant el joc cooperatiu he pogut observar moments molt bonics d’ajuda entre ells, especialment quan algun company no trobava una peça o dubtava. En eixos moments és quan realment veig que aquestes activitats van més enllà de la presa de decisions i treballen també la convivència, l’escolta i el respecte pels altres.

En general, he acabat la sessió amb molt bones sensacions i amb la sensació que, encara que siguen xicotets avanços, realment s’estan produint canvis en la manera en què participen i es relacionen entre ells.

Debat0el 12/05/26. POSADA EN PRÀCTICA DE LA INTERVENCIÓ. ACTIVITAT 4.

No hi ha comentaris.

Publicat per

6. Seguim en el camí!

Publicat per

6. Seguim en el camí!

Bon dia! Avui un presento la meva segona sessió d’intervenció! Aquesta segona activitat té a veure amb el conte que els vaig presentar el primer dia, ja que forma part de la primera acció formativa. A continuació us explico com va anar. Acció 1 – Una mà de contes Activitat 1.2.: Què he entès del conte? Objectius:  Afavorir la comprensió lectora Ajudar en el desenvolupament de la comunicació oral Fomentar el treball en equip i la participació activa dels i…
Bon dia! Avui un presento la meva segona sessió d’intervenció! Aquesta segona activitat té a veure amb el conte…

Bon dia!

Avui un presento la meva segona sessió d’intervenció! Aquesta segona activitat té a veure amb el conte que els vaig presentar el primer dia, ja que forma part de la primera acció formativa. A continuació us explico com va anar.

Acció 1 – Una mà de contes

Activitat 1.2.: Què he entès del conte?

Objectius: 

  • Afavorir la comprensió lectora
  • Ajudar en el desenvolupament de la comunicació oral
  • Fomentar el treball en equip i la participació activa dels i les infants

Descripció de l’activitat: En aquesta sessió s’ha continuat treballant el conte “Tiziri, la nena que va perdre el sol”. A l’inici, s’ha fet una petita activitat recordatòria del conte, en què s’ha intentat reconstruir el relat amb les diferents aportacions dels i les infants. Això, ha permès als/les infants que no van estar en la darrera sessió, a situar-se.

Seguidament, s’ha presentat l’activitat principal en què, en primer lloc, es llegeix en veu alta un fragment del conte i després, es formen petits grups de treball. Cada grup ha d’escollir un/a portaveu que serà qui aixecarà la mà per respondre a les preguntes, prèviament consensuades. 

L’activitat, tot i ser una comprensió lectora, s’ha volgut presentar en format concurs. La dinamitzadora llegeix preguntes relacionades amb el fragment del conte i dona les possibles respostes. Aleshores, cada un dels grups ha de decidir quina és la resposta correcta i aixecar la targeta que se’ls ha repartit a l’inici per poder respondre. El grup més ràpid, és qui respon primer. En cas que la resposta no sigui correcte o no responguin, passarà el torn al següent grup que hagi aixecat la targeta més ràpid. Cada resposta encertada, donava al grup un adhesiu a la seva targeta de seguiment.

Avaluació de la sessió: Al principi l’activitat no ha estat gaire ben rebuda, ja que tenia relació amb el conte de la Tiziri i, tal com van comunicar en l’anterior sessió, no els havia agradat i els semblava avorrit. Tot i això, durant la formació de grups, l’entrega de la targeta de seguiment i la resposta de preguntes, la participació ha estat més alta. Aquest format de quiz els agrada i ha estat una bona manera de planificar la sessió.

Durant l’última part de la sessió hem fet assemblea i han comentat que la última part de l’activitat els ha agradat força, però que la primera, en general no.

Compromisos: aquesta sessió ha anat millor que la primera i crec que haver refet algunes activitats, com en aquest cas, ha millorat la seva predisposició envers la sessió. 

Les activitats que formen part de l’acció 2 també s’han redissenyat per tal que puguin ser més dinàmiques i estiguin més adaptades a les característiques del grup. 

Per la següent sessió m’agradaria ser més àgil i més clara a l’hora d’explicar la sessió. 

Observacions personals i reflexions: les sensacions en aquesta sessió han estat més bones que en l’anterior. Crec que aquesta activitat, en el format que estava plantejada, ha agradat més i això els ha motivat per participar. Tinc clar que no sempre els agradarà tot el que faci i que està bé que sigui així, però a vegades costa i no és agradable de rebre que et diguin que no volen fer l’activitat, que si podem fer una altra cosa o que quan acabarà el que estem fent… Però així i tot, sé que totes les activitats i dinàmiques que es fan amb ells i elles, ja siguin per part de l’educadora o les que ara estic dinamitzant, els van bé per fer reforç de llengua catalana perquè els ajuda, encara que a ells i elles no els ho sembli, a millorar, ja que són infants que, per diverses característiques i situacions, tenen un nivell bastant baix en aquesta matèria.

Igualment, per la meva part diré que mai havia dissenyat activitats per a nens i nenes d’aquesta edat i, tenia i tinc, bastant por amb relació a si són adequades, si les entenen, si les poden fer, si els agradaran….Tinc molts dubtes, encara que tot el que s’ha plantejat està prèviament consultat i compartit, però aquesta és una situació nova per mi i entenc perfectament que igual que l’alumnat, jo també m’estic adaptant i millorant en cada sessió.

En resum, estic bastant contenta i em trobo motivada i amb molta energia per encarar el que segueix! 

Us continuaré explicant en els pròxims dies, molts ànims!

Debat0el 6. Seguim en el camí!

No hi ha comentaris.