En aquesta fase de les pràctiques he començat a plantetjar al meu projecte d’intervenció, i la veritat és que al principi em semblava bastant complicat. Passar de detectar necessitats a plantejar una proposta concreta no és tan fàcil com sembla.

A partir del treball que vaig fer en el repte anterior, tenia clar que volia centrar-me en el tema de l’autonomia, concretament en la presa de decisions. És una cosa que m’ha cridat molt l’atenció des del primer moment al centre, perquè encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns casos aquesta participació està bastant guiada. A poc a poc, he anat pensant com es podria treballar aquest aspecte de manera realista dins del centre. No volia fer un projecte massa teòric o difícil d’aplicar, sinó alguna cosa senzilla però amb sentit, que poguera encaixar en el dia a dia del taller. Per això, he decidit enfocar el projecte en el grup del taller 1, ja que és amb el qual he tingut més contacte. Això m’ha ajudat molt, perquè ja conec millor la dinàmica del grup i les seues necessitats.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és com de fàcil és, de vegades, prendre decisions per altres sense adonar-nos. Per això, el projecte està pensat per donar més espai a les persones usuàries perquè puguen opinar, triar i decidir, encara que siga en aspectes senzills del seu dia a dia.

En general, estic intentant que el projecte siga el més realista possible, adaptat al centre i a les persones usuàries. Encara estic en procés de definir millor les activitats i la manera de treballar, però comence a tindre una idea més clara del que vull fer.