Hola de nou!

Acabo de dissenyar una infografia que sintetitza les idees clau del disseny de la intervenció, presentant-les de manera més visual. Espero que aquest format ajudi a fer més entenedor el contingut.

Seguim!

Hola lector/a!

Després d’haver identificat les necessitats del grup i d’haver seleccionat la metodologia més adequada per donar-hi resposta, ha arribat el moment de concretar la intervenció.

En aquesta fase s’han definit els objectius que es volen assolir, s’han dissenyat les actuacions d’intervenció i s’han establert els instruments d’avaluació que permetran valorar el grau d’assoliment d’aquests objectius i introduir, si escau, propostes de millora al llarg del procés.

La intervenció, titulada “Cultivant el desig d’aprendre”, parteix d’una perspectiva vivencial, significativa i gamificada, amb la finalitat de potenciar la motivació dels participants i, en conseqüència, afavorir una participació activa, una millora de la confiança en un mateix i el desenvolupament d’una actitud més positiva envers l’aprenentatge.

Estic molt satisfeta amb la feina realitzada fins al moment i amb el procés de disseny de la intervenció, ja que m’ha permès crear propostes dinàmiques, significatives i adaptades al grup, com ara un dominó matemàtic, un joc de tabú o un Escape room, entre d’altres, gaudint també del procés de creació. Ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell professional com personal. A la propera entrada us explicaré més detalls sobre la posada en pràctica!

No oblidis fer una ullada a la presentació adjuntada, on s’explica la planificació de la intervenció i els instruments d’avaluació utilitzats. També inclou l’autoavaluació, ja que considero que el nostre paper professional requereix una reflexió constant sobre la pròpia pràctica per tal de continuar millorant.

Fins aviat!

En aquesta entrada presento de manera esquemàtica la planificació de la intervenció desenvolupada al voltant de l’Acampada Jove. A partir del disseny realitzat, s’ha estructurat una proposta basada en diferents fases: diagnosi, disseny de l’instrument, validació participativa, implementació i retorn dels resultats.

L’organització del procés s’ha plantejat de forma progressiva i col·laborativa, implicant tant l’equip tècnic com els joves participants. Com a instruments principals, s’ha dissenyat un procés a través de la necessitat sorgida: el discursos d’odi entre els joves cada cop es més latent i cal revertir. Es des d’aquí on l’intervenció es va plantejar a través de dinàmiques amb els joves de 16 esplais diferents amb un total de 270 joves d’entre 15 i 18 anys.

Adjunto el document on es poden visualitzar els esquemes, el calendari d’accions i els instruments d’avaluació dissenyats.

Hola, lector/a!

Abans d’entrar en detall sobre la intervenció, m’agradaria posar-te una mica en context. Inicialment, les necessitats detectades feien referència al centre en general. No obstant això, conjuntament amb la professional de referència, vam decidir concretar la intervenció en un grup reduït de cinc infants d’entre 9 i 12 anys, que assisteixen a l’espai cada dimecres de 17 h a 18 h.

A partir d’aquesta decisió, vaig dur a terme una observació més exhaustiva del grup i vaig establir una coordinació més estreta amb la professional, amb l’objectiu de conèixer millor la realitat i les necessitats de cada infant.

Fruit d’aquest procés, es van identificar les següents necessitats principals:

• Baixa motivació acadèmica: es detecta un escàs interès i implicació envers les activitats d’aprenentatge, especialment en les àrees instrumentals.
• Autoestima baixa i manca de confiança en un mateix: alguns infants mostren inseguretat a l’hora d’afrontar les tasques i tenen una percepció negativa de les seves pròpies capacitats.
• Escassetat de materials manipulables i recursos didàctics: la manca de temps de les professionals dificulta la preparació de materials, fet que limita la realització d’activitats més vivencials i dinàmiques.
• Dificultats en la concentració i l’atenció sostinguda: s’observen dificultats per mantenir l’atenció durant les activitats, amb tendència a la distracció.

Davant d’aquesta realitat, s’ha dissenyat una proposta d’intervenció basada en l’aprenentatge vivencial i significatiu, incorporant la gamificació com a element clau. L’objectiu és augmentar la motivació dels infants i, alhora, afavorir el desenvolupament d’altres aspectes com la confiança, la participació i l’atenció.

Fins aviat!

Aquests dies he estat treballant en concretar una mica més el projecte, sobretot pensant en les activitats i en com portar-lo realment a la pràctica dins del centre.

La veritat és que al principi em costava bastant, perquè una cosa és tindre la idea (treballar la presa de decisions) i una altra és saber com fer-ho en el dia a dia amb les persones usuàries. A poc a poc he anat pensant en situacions més reals, com donar-los a triar activitats, materials o coses senzilles que formen part de la rutina. He intentat que tot siga molt natural, que no siga algo forçat, sinó que estiga integrat en el que ja fan al taller. Pense que així té més sentit i és més fàcil que realment es puga aplicar.

També m’han anat sorgint dubtes. Per exemple, fins a quin punt ajudar o no. Hi ha moments en què no saps si intervenir perquè els coste menys o deixar-los més temps perquè siguen ells qui decidisquen. Açò m’ha fet pensar molt en el paper que tenim com a professionals. A més, també he començat a pensar en com es podria veure si el projecte funciona o no. Encara no ho tinc del tot clar, però crec que fixar-me en com participen i en si van prenent més decisions pot ser una manera de veure-ho.

En general, sent que el projecte va agafant forma, encara que siga poc a poc. Encara hi ha coses que he d’ajustar, però ja no ho veig tan difícil com al principi.

Seguim!

En aquesta fase de les pràctiques he començat a plantetjar al meu projecte d’intervenció, i la veritat és que al principi em semblava bastant complicat. Passar de detectar necessitats a plantejar una proposta concreta no és tan fàcil com sembla.

A partir del treball que vaig fer en el repte anterior, tenia clar que volia centrar-me en el tema de l’autonomia, concretament en la presa de decisions. És una cosa que m’ha cridat molt l’atenció des del primer moment al centre, perquè encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns casos aquesta participació està bastant guiada. A poc a poc, he anat pensant com es podria treballar aquest aspecte de manera realista dins del centre. No volia fer un projecte massa teòric o difícil d’aplicar, sinó alguna cosa senzilla però amb sentit, que poguera encaixar en el dia a dia del taller. Per això, he decidit enfocar el projecte en el grup del taller 1, ja que és amb el qual he tingut més contacte. Això m’ha ajudat molt, perquè ja conec millor la dinàmica del grup i les seues necessitats.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és com de fàcil és, de vegades, prendre decisions per altres sense adonar-nos. Per això, el projecte està pensat per donar més espai a les persones usuàries perquè puguen opinar, triar i decidir, encara que siga en aspectes senzills del seu dia a dia.

En general, estic intentant que el projecte siga el més realista possible, adaptat al centre i a les persones usuàries. Encara estic en procés de definir millor les activitats i la manera de treballar, però comence a tindre una idea més clara del que vull fer.