Aquests dies he estat treballant en concretar una mica més el projecte, sobretot pensant en les activitats i en com portar-lo realment a la pràctica dins del centre.

La veritat és que al principi em costava bastant, perquè una cosa és tindre la idea (treballar la presa de decisions) i una altra és saber com fer-ho en el dia a dia amb les persones usuàries. A poc a poc he anat pensant en situacions més reals, com donar-los a triar activitats, materials o coses senzilles que formen part de la rutina. He intentat que tot siga molt natural, que no siga algo forçat, sinó que estiga integrat en el que ja fan al taller. Pense que així té més sentit i és més fàcil que realment es puga aplicar.

També m’han anat sorgint dubtes. Per exemple, fins a quin punt ajudar o no. Hi ha moments en què no saps si intervenir perquè els coste menys o deixar-los més temps perquè siguen ells qui decidisquen. Açò m’ha fet pensar molt en el paper que tenim com a professionals. A més, també he començat a pensar en com es podria veure si el projecte funciona o no. Encara no ho tinc del tot clar, però crec que fixar-me en com participen i en si van prenent més decisions pot ser una manera de veure-ho.

En general, sent que el projecte va agafant forma, encara que siga poc a poc. Encara hi ha coses que he d’ajustar, però ja no ho veig tan difícil com al principi.

Seguim!

En aquesta fase de les pràctiques he començat a plantetjar al meu projecte d’intervenció, i la veritat és que al principi em semblava bastant complicat. Passar de detectar necessitats a plantejar una proposta concreta no és tan fàcil com sembla.

A partir del treball que vaig fer en el repte anterior, tenia clar que volia centrar-me en el tema de l’autonomia, concretament en la presa de decisions. És una cosa que m’ha cridat molt l’atenció des del primer moment al centre, perquè encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns casos aquesta participació està bastant guiada. A poc a poc, he anat pensant com es podria treballar aquest aspecte de manera realista dins del centre. No volia fer un projecte massa teòric o difícil d’aplicar, sinó alguna cosa senzilla però amb sentit, que poguera encaixar en el dia a dia del taller. Per això, he decidit enfocar el projecte en el grup del taller 1, ja que és amb el qual he tingut més contacte. Això m’ha ajudat molt, perquè ja conec millor la dinàmica del grup i les seues necessitats.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és com de fàcil és, de vegades, prendre decisions per altres sense adonar-nos. Per això, el projecte està pensat per donar més espai a les persones usuàries perquè puguen opinar, triar i decidir, encara que siga en aspectes senzills del seu dia a dia.

En general, estic intentant que el projecte siga el més realista possible, adaptat al centre i a les persones usuàries. Encara estic en procés de definir millor les activitats i la manera de treballar, però comence a tindre una idea més clara del que vull fer.

Aquests primers dies estan sent d’immersió a l’univers Educaweb i aquesta tasca m’ha permès posar paraules i aprofundir en tot el que he anat aprenent, detectant i analitzant del centre.

Aquí deixo un resum:

Durant aquestes primeres setmanes al centre, he intentat anar més enllà de simplement observar el que passa al meu voltant. Poc a poc, he anat fixant-me en com funciona realment el dia a dia, en la relació entre professionals i persones usuàries i en el sentit de moltes de les activitats que es duen a terme. Per tal d’organitzar tota aquesta informació, he elaborat una presentació amb l’eina PowerPoint, que m’ha ajudat a ordenar les idees i a tindre una visió més clara del conjunt.

Per a realitzar aquest anàlisi, m’he basat principalment en l’observació directa durant les pràctiques, però també en les converses amb els professionals i amb la meua tutora, que m’han aportat una visió més completa del funcionament del centre. A més, també he pogut revisar alguns documents facilitats pel centre. A mesura que han anat passant els dies, m’he adonat que el centre funciona molt bé i que hi ha un ambient molt positiu. Es treballa molt l’autonomia, els hàbits i el benestar de les persones usuàries, i això es nota en el dia a dia. Tot i això, també he començat a identificar alguns aspectes que es podrien reforçar. Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és el tema de l’autonomia. Encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns moments he tingut la sensació que tot està bastant guiat, per la qual cosa pense que es podria potenciar més la presa de decisions.

D’altra banda, també m’he fixat en la relació amb l’entorn. Encara que es fan activitats fora del centre, considere que es podria reforçar encara més la connexió amb la comunitat per afavorir la inclusió social. A més, la gran diversitat de perfils que hi ha al centre fa que el treball siga molt complex. Per això, pense que continuar aprofundint en la personalització de les intervencions és especialment important, sobretot en aquells casos amb majors necessitats de suport.

Per concloure, aquest procés m’ha ajudat molt a canviar la manera de mirar el centre. Ja no es tracta només de veure el que fan, sinó d’intentar entendre per què ho fan així i què es podria millorar. Personalment, aquesta fase m’ha semblat molt important, ja que m’ha permés començar a posicionar-me com a futura professional i a desenvolupar una mirada més crítica i reflexiva. A més, considere que aquestes necessitats detectades seran la base del projecte d’intervenció que desenvoluparé més endavant, per la qual cosa aquest treball té molt de sentit dins del meu procés d’aprenentatge.

Enlace PowerPoint: https://drive.google.com/file/d/1CX4kTUfe0Z1YD1VM3vfmKlV-QTYF2UFI/view?usp=sharing

30 d’abril, 17h de la tarda.

Després de dies llegint documents interns, situar-me en el context i els projectes oferts, observant els joves i assistint a reunions d’equip, faig una petita aproximació teòrica a tot allò que m’envolta. Aquest primer acostament no només implica descriure el centre, sinó interpretar-lo des d’una mirada sistèmica i contextualitzada.

A través de la presentació elaborada amb PREZI en format diari de notícies, he pogut sistematitzar la informació recollida i ordenar les diferents dimensions del context: el funcionament intern del centre, els projectes principals (com el Movijove i el projecte Balance), el marc normatiu i la fonamentació teòrica que sustenta la intervenció.

PREZI: https://prezi.com/view/JmEgD5sDkwyfehqIaAxn/?referral_token=yhk0KelnB3FN

Poc a poc, em vaig apropant!

Hola lector/a!

Després d’una setmana indagant documents, observant moltíssim i preguntant encara més, he pogut conèixer millor l’espai d’aprenentatge La Llavor: la seva història, el context socioeconòmic i cultural on s’emmarca, el col·lectiu a qui atén, així com les seves necessitats principals. Aquest procés m’ha permès comprendre les particularitats de cada alumne/a, el funcionament del centre i identificar els punts clau que caldrà tenir en compte en el disseny d’una intervenció psicopedagògica.

A continuació adjunto la presentació perquè pugueu consultar la informació de l’entitat i els detalls de l’anàlisi que he extret dins d’una matriu DAFO, juntament amb les necessitats detectades que marcaran el punt de partida per al pròxim repte.

Ens veiem a la següent entrada del blog!

Hola lector/a!

Tal com vaig comentar, dimarts va ser el meu primer dia de pràctiques a l’Eina Cooperativa, concretament a l’espai d’aprenentatge La Llavor —un nom que, he de dir, m’encanta!

En arribar al centre, em va acollir la Berta, una professional molt propera i agradable, que em va fer una visita pels diferents espais de l’entitat i em va presentar tant a l’equip com als estudiants que hi havia en aquell moment. Des del primer instant em vaig sentir molt ben acollida, no només per ella sinó també per la resta de professionals que hi treballen, fet que va facilitar molt aquesta primera presa de contacte.

Durant aquesta primera setmana, el meu rol ha estat principalment d’observació activa i de formulació de preguntes. Abans de l’arribada de cada estudiant, la Berta em feia un petit traspàs d’informació per contextualitzar cada cas. Per exemple, en ser període de notes finals de trimestre, m’anticipava situacions en què caldria oferir no només suport acadèmic, sinó també acompanyament emocional. Aquest fet m’ha permès començar a entendre la importància de tenir una mirada global de l’alumne, que vagi més enllà dels resultats acadèmics.

A mesura que avançaven els dies, també he pogut participar de manera progressiva, resolent dubtes puntuals dels estudiants i oferint un primer acompanyament en les seves tasques. Tot i ser intervencions petites, m’han ajudat a començar a situar-me dins del rol psicopedagògic i a guanyar confiança.

D’altra banda, vaig compartir amb l’equip el meu planning de pràctiques, que van validar, i vam acordar que assistiré al centre tres dies a la setmana: dimarts, dimecres i divendres, de 17:30 h a 19:00 h, que és l’horari de tancament.

La veritat és que el temps allà se’m passa volant. Cada dia que hi vaig, entenc una mica més el significat del nom de l’entitat, “La Llavor”. És un espai on no només es treballen continguts acadèmics, sinó on es planten petites llavors en forma d’acompanyament, confiança i motivació, que, amb el temps, poden créixer i donar fruits en el desenvolupament personal, emocional i educatiu dels estudiants.

Aquests primers dies han estat, sens dubte, una primera presa de contacte molt enriquidora, que em deixa amb ganes de continuar aprenent i implicant-me cada cop més en la dinàmica del centre.

Si voleu descobrir més sobre aquest espai  i veure tot el que fan, us convido a fer-hi un cop d’ull: https://www.einacooperativa.coop/

Fins aviat!

Els meus primers dies al centre ocupacional han sigut, sincerament, molt millor del que m’esperava. Des del primer moment m’he sentit molt ben acollida, tant per part de les professionals com per les persones usuàries, cosa que ha fet que els nervis inicials desaparegueren prou ràpid.

El primer dia em van ensenyar tot el centre. Em van explicar com està organitzat i vaig poder conéixer els diferents espais: les quatre aules on treballen les persones usuàries, el menjador, la sala polivalent i també la sala de fisioteràpia. Em va cridar l’atenció que el centre és un antic col·legi, cosa que fa que els espais siguen amplis i molt adaptats per al seu ús actual. També em van presentar a totes les professionals, que des del primer moment han sigut molt properes i m’han facilitat molt la integració. Es nota que hi ha bon ambient de treball i això es reflecteix també en el tracte amb les persones usuàries.

Durant aquests primers dies he pogut observar com treballen a les aules i la veritat és que m’ha sorprés molt positivament. Realitzen diferents tallers i activitats molt variades. Per exemple, participen en el muntatge de pots per a anàlisis fecals dels hospitals, i també s’encarreguen del control de qualitat d’una marca de joies anomenada Singularu. Em sembla molt interessant perquè són tasques reals, amb una finalitat concreta, que donen sentit al que fan i fomenten la seua autonomia. A més, no tot és treball més “productiu”, sinó que també fan moltes activitats lúdiques i esportives: van a la piscina, juguen a colpbol, fan rutes de senderisme… És a dir, es treballa tant la part ocupacional com el benestar i la participació social. Una altra cosa que m’ha agradat molt és que tenen tota la rutina setmanal organitzada en un suro amb pictogrames. Això facilita molt la comprensió i anticipació de les activitats per part de les persones usuàries, cosa que és clau en aquest context.

En general, aquests primers dies han sigut una experiència brutal. He eixit cada dia amb molt bones sensacions. Les persones usuàries són encantadores i les professionals també, i això fa que el centre tinga un ambient molt positiu. Tinc moltes ganes de seguir vivint aquesta experiència.