Publicat per

8. Comencem l’acció 2!

Publicat per

8. Comencem l’acció 2!

Bon dia!  Avui continuaré explicant com està anant la meva intervenció. Ara ja he començat l’acció 2, que està organitzada en una única activitat que s’anirà desenvolupament durant les últimes sessions de la intervenció.  Seguidament, us explico com ha anat la primera sessió!   Acció 2 – Taller d’històries amb daus Activitat 2.1.:  Quan els daus comencen a parlar… Objectius:  Identificar i utilitzar els elements bàsics de l’estructura del text narratiu. Desenvolupar l’expressió escrita en català a partir de la…
Bon dia!  Avui continuaré explicant com està anant la meva intervenció. Ara ja he començat l’acció 2, que està…

Bon dia! 

Avui continuaré explicant com està anant la meva intervenció. Ara ja he començat l’acció 2, que està organitzada en una única activitat que s’anirà desenvolupament durant les últimes sessions de la intervenció. 

Seguidament, us explico com ha anat la primera sessió!

 

Acció 2 – Taller d’històries amb daus

Activitat 2.1.:  Quan els daus comencen a parlar…

Objectius: 

  • Identificar i utilitzar els elements bàsics de l’estructura del text narratiu.
  • Desenvolupar l’expressió escrita en català a partir de la creació d’una història.
  • Fomentar la creativitat i la imaginació fent servir daus narratius per a la creació d’una història pròpia.

Descripció de l’activitat: L’activitat principal que es desenvoluparà durant aquesta segona acció és la creació d’un conte o una història pròpia a través dels elements aleatoris que sortiran als daus narratius que es repartiran. Hauran de crear una història, que un cop preparada i revisada, hauran de passar a net en una cartolina que funcionarà com si fos un conte. S’utilitzarà un DIN3 que es doblegarà per la meitat i en la qual, en la primera plana posaran el títol de la seva història o conte, darrere, escriuran la seva història i finalment, a l’última fulla, faran un dibuix on representaran la seva història, els seus personatges o qualsevol element que tingui relació amb el seu conte.

Primerament, s’han explicat les regles que se seguirien per la tirada dels daus, es faran tres tirades, i s’ha entregat també, la fitxa esborrany perquè poguessin anotar els elements que sortien i que posteriorment, haurien d’utilitzar per crear la seva història. La idea és que usin els elements que surtin dels daus per a crear la seva història tenint en compte que han de tenir un personatge, un lloc i un objecte important que haurà d’aparèixer.

S’ha repartit un dau narratiu a cada infant i, després de cada tirada i anotar l’element que ha sortit, han passat el seu dau a la persona que tenien a la dreta. D’aquesta manera, han tirat tres vegades, tres daus diferents amb diferents elements.

Un cop s’han tingut els tres elements anotats, s’ha donat l’opció de què, si no agradaven els elements, hi havia una tirada extra amb el dau. I si després d’això, els elements no eren prou clars com per a extreure un possible personatge per la història o el conte, hi havia la possibilitat d’escollir un/a protagonista aleatori/a d’una bossa amb paperets. Però ja no hi hauria més opcions per canviar o treure més elements per les històries.

Quan tots i totes han tingut clars els seus elements de la història, s’ha fet un petit resum a la pissarra sobre els elements del text narratiu i l’estructura que ha de tenir perquè es pugui entendre la història. A la fitxa repartida a l’inici, hi havia unes preguntes orientatives per poder iniciar la seva història i tenir una estructura clara.

Durant la resta de la sessió, han anat preguntant els dubtes que tenien per fer el text i han anat fent els esborranys dels contes/històries.

Avaluació de la sessió:  La veritat que la sessió ha anat prou bé. Sí és veritat que a l’inici hi ha hagut comentaris i expressions no gaire positives envers l’activitat que han de fer durant les pròximes sessions, però la part, per exemple dels daus, ha agradat. Han tingut una mica de dubtes sobre com havien de fer la història, quins elements havien d’utilitzar i això ha creat una mica de neguit i s’ha hagut de tornar a explicar diferent perquè tots i totes ho entenguessin. Crec que en general ha anat bé i que a mesura que vagin escrivint la seva història estaran més motivats. Quan vegin el seu llibret amb la seva història, la representació en dibuix que facin, em penso que els agradarà. Però com la resta de sessions, l’inici no ha estat fàcil, però s’ha redirigit amb bon resultat.

Compromisos: Durant la sessió he anat redirigint alguns aspectes del que tenia pensat perquè ha estat més complicat del que em pensava que entenguessin els elements que havien d’utilitzar, com havien d’escriure la història, on havien d’escriure, etc. Aleshores, he hagut d’explicar les coses d’una altra manera perquè la primera vegada m’ha fet la sensació que no ho havien entès, he hagut de ser més flexible en la selecció d’elements per les històries perquè n’hi havia alguns que no sabien per on tirar amb el text. Per tant, durant la sessió he anat adaptant-me a les situacions segons venien.

Per la pròxima sessió, tornaré a portar tots els apunts d’aquesta per fer  una posada en comú de totes les explicacions i repassar-les amb ells i elles i que no hi hagi cap dubte sense resoldre.

Observacions personals i reflexions: La veritat que jo portava la meva sessió treballada i estructura, però, com he comentat, perquè crec que per mi era molt fàcil d’entendre, però no els ho he sabut explicar de forma clara i hi ha hagut molts dubtes amb els personatges, els elements que havien d’utilitzar, on apuntaven les coses, el text que havien de fer… M’he sentit una mica malament durant la sessió perquè ells i elles estaven perduts/des perquè jo no havia explicat bé i aleshores, hi ha hagut més caos de l’esperat. És veritat que després d’haver-ho explicat i d’haver anat un per un a donar-los ajuda, juntament amb l’educadora i la voluntària, tot anat millor i ja han pogut tenir clares les seves idees per les històries i començar a escriure.

Tot i que m’he atabalat una mica perquè veia que no entenien les explicacions, crec que no he perdut la calma i he intentat organitzar-me per tornar a explicar tot de nou i donar ajuda a tots aquells/es que ho necessitaven. La sessió ha estat una mica caòtica i em sap greu pels infants… però entenc que això forma part del procés d’aprenentatge que estic fent i m’ha servit per aprendre i reflexionar sobre la meva pràctica.

En res us continuo explicant com em va!

 

PD: Els daus narratius que he utilitzat són aquests que em van semblar un recurs divertit i dinàmic per usar amb el grup. 

Us deixo alguns articles i documents d’interès sobre els daus narratius.

Debat0el 8. Comencem l’acció 2!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Procés de creació d’una exposició sobre migració i benestar emocional

Publicat per

Procés de creació d’una exposició sobre migració i benestar emocional

Descripció de l’activitat Una de les meves intervencions està sent  impulsar una exposició sobre l’evolució del benestar emocional de persones migrades que…
Descripció de l’activitat Una de les meves intervencions està sent  impulsar una exposició sobre l’evolució del benestar emocional de…

Descripció de l’activitat

Una de les meves intervencions està sent  impulsar una exposició sobre l’evolució del benestar emocional de persones migrades que participen als projectes comunitaris del barri. La idea és visibilitzar els processos emocionals, socials i comunitaris que travessen moltes persones quan arriben a un nou país i com evolucionen amb el pas del temps i la creació de vincles.

Hem demanat la participació a persones que portin com a mínim dos anys vivint aquí per poder observar aquesta evolució des de l’arribada fins al moment actual. Les persones participants són:

  • Maria Júlia (Veneçuela), 8 anys al barri.
  • Rubén (Veneçuela), 7 anys.
  • Penélope (Veneçuela), 3 anys.
  • Maria Eugenia (Veneçuela), 6 anys.
  • Tania (Bolívia), 4 anys

El procés de creació de l’exposició s’ha organitzat en diferents fases:

  1. Primera trobada grupal per explicar el projecte i calendaritzar entrevistes.
  2. Trobades individuals per realitzar les entrevistes gravades.
  3. Segona trobada grupal per decidir conjuntament el format i disseny de l’exposició.
  4. Tercera trobada grupal per revisar les transcripcions i seleccionar les frases o fragments més significatius.
  5. Creació dels plafons, cartells i elements artístics de l’exposició.
  6. Muntatge final de l’exposició.
  7. Inauguració prevista per l’1 de juny.

La primera trobada amb el grup va servir per explicar l’objectiu de l’exposició, consensuar les preguntes de les entrevistes i calendaritzar les següents trobades i gravacions.

Les entrevistes són gravades en vídeo amb el seu consentiment. Ja n’he pogut gravar tres i giren al voltant de diferents eixos: l’arribada al barri, les dificultats emocionals, laborals i administratives, la soledat, les xarxes de suport, la relació amb la comunitat i l’impacte dels projectes del PDC en el seu benestar emocional.

També es va incorporar una pregunta sobre la relació amb la natura i els espais verds que van voler afegir les persones que participen en projectes com els banys de bosc o l’hort comunitari.

Objectius

  • Visibilitzar els processos emocionals vinculats a la migració.
  • Generar un espai on les persones participants puguin explicar la seva història des de la pròpia veu.
  • Posar en valor els vincles comunitaris i el suport mutu com a elements de benestar emocional.
  • Reflexionar sobre el sentiment de pertinença al barri i a la comunitat.
  • Construir una exposició participativa i cocreada amb les persones protagonistes.
  • Donar espai a narratives migratòries més complexes i allunyades dels estereotips.
  • Promoure una mirada crítica sobre els prejudicis i biaixos socials envers les persones migrades.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Les entrevistes m’estan removent molt. Tot i haver treballat altres vegades amb persones migrades, m’adono que encara arrossego certs biaixos interns que em fan sorprendre quan les persones expliquen les professions que tenien als seus països d’origen o el nivell de formació acadèmica que havien assolit.

Això m’ha fet pensar molt en com el racisme estructural i els imaginaris socials ens travessen fins i tot quan intentem treballar des d’una mirada crítica i comunitària. Sovint associem migració amb precarietat extrema o manca de formació, quan en realitat moltes persones han tingut trajectòries professionals consolidades, estudis superiors o una situació estable abans de migrar. En molts casos, el que les expulsa és la situació política, econòmica o social dels seus països.

Crec que aquest procés també és un exercici d’autorevisió. La intervenció sociocomunitària necessita qüestionar constantment els propis privilegis, prejudicis i maneres de mirar l’altre.

Alhora, les entrevistes estan mostrant amb molta força la importància dels vincles i del sentiment de pertinença en el benestar emocional. Moltes participants expliquen que el moment de començar a sentir el barri com a propi coincideix amb la participació en espais comunitaris, amb conèixer persones o amb sentir-se escoltades i reconegudes.

Des d’una perspectiva sociocomunitària, això reforça la idea que el benestar emocional no és només una qüestió individual, sinó profundament relacional i contextual. Els espais comunitaris poden actuar com a xarxes de suport, espais de validació i llocs on reconstruir identitat i pertinença després d’un procés migratori.

Evidències

  • Realització de tres entrevistes gravades fins al moment.
  • Participació activa del grup en la construcció de les preguntes de les entrevistes.
  • Calendarització conjunta de les trobades i del procés de muntatge.
  • Aparició de relats emocionals molt rics i honestos durant les entrevistes.

Avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

El procés està sent molt participatiu i implicat per part de les persones entrevistades. Les trobades estan generant un espai de confiança on expliquen experiències personals profundes amb molta honestedat i sensibilitat.

També està apareixent una gran riquesa narrativa i emocional que probablement farà que l’exposició tingui molta força humana i comunitària.

Com a dificultat, el principal repte serà sintetitzar tota aquesta complexitat emocional en un format expositiu accessible, respectuós i coherent amb les limitacions de l’espai.

Observacions personals

Sento que aquest projecte està anant molt més enllà d’una exposició. Les entrevistes estan obrint espais de memòria, identitat i reconeixement molt potents.

També em fa pensar molt en com escoltem les històries migratòries. Sovint les persones migrades queden reduïdes a discursos sobre necessitats o vulnerabilitats, i crec que aquí estan apareixent també la fortalesa, els dols, les contradiccions, els sabers i la capacitat de reconstruir-se.

M’està removent especialment adonar-me de fins a quin punt els prejudicis socials són profunds i subtils. Crec que aquesta presa de consciència també forma part de la pràctica professional i comunitària.

Debat0el Procés de creació d’una exposició sobre migració i benestar emocional

No hi ha comentaris.