Hola de nou!

Acabo de dissenyar una infografia que sintetitza les idees clau del disseny de la intervenció, presentant-les de manera més visual. Espero que aquest format ajudi a fer més entenedor el contingut.

Seguim!

Hola lector/a!

Després d’haver identificat les necessitats del grup i d’haver seleccionat la metodologia més adequada per donar-hi resposta, ha arribat el moment de concretar la intervenció.

En aquesta fase s’han definit els objectius que es volen assolir, s’han dissenyat les actuacions d’intervenció i s’han establert els instruments d’avaluació que permetran valorar el grau d’assoliment d’aquests objectius i introduir, si escau, propostes de millora al llarg del procés.

La intervenció, titulada “Cultivant el desig d’aprendre”, parteix d’una perspectiva vivencial, significativa i gamificada, amb la finalitat de potenciar la motivació dels participants i, en conseqüència, afavorir una participació activa, una millora de la confiança en un mateix i el desenvolupament d’una actitud més positiva envers l’aprenentatge.

Estic molt satisfeta amb la feina realitzada fins al moment i amb el procés de disseny de la intervenció, ja que m’ha permès crear propostes dinàmiques, significatives i adaptades al grup, com ara un dominó matemàtic, un joc de tabú o un Escape room, entre d’altres, gaudint també del procés de creació. Ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell professional com personal. A la propera entrada us explicaré més detalls sobre la posada en pràctica!

No oblidis fer una ullada a la presentació adjuntada, on s’explica la planificació de la intervenció i els instruments d’avaluació utilitzats. També inclou l’autoavaluació, ja que considero que el nostre paper professional requereix una reflexió constant sobre la pròpia pràctica per tal de continuar millorant.

Fins aviat!

Ara que ja tinc el projecte d’intervenció definit, estic a punt de començar a portar-lo a la pràctica en el taller 1. La veritat és que és una sensació un poc estranya, perquè fins ara tot havia sigut més teòric, però ara és quan realment toca veure com funciona en la realitat.

Per una banda, tinc ganes de començar i de veure com reaccionen les persones usuàries davant les propostes que he preparat. Em fa il·lusió poder posar en pràctica una idea que ha sorgit a partir de tot el que he anat observant durant les pràctiques. Però, al mateix temps, també tinc alguns dubtes i una mica d’inseguretat. No sé exactament com eixirà tot, ni si seré capaç d’adaptar-me bé a cada situació. També em preocupa saber fins a quin punt intervenir o deixar més espai perquè siguen ells els que prenguen les decisions.

Una de les coses que més m’he plantejat aquests dies és que, encara que el projecte estiga planificat, després la realitat pot ser diferent. Per això, crec que serà important anar adaptant-me al que vaja passant i no tindre una idea rígida de com han de ser les coses.

També espere poder observar petits canvis, encara que siguen mínims, en la manera en què participen o prenen decisions.

En aquesta entrada presento de manera esquemàtica la planificació de la intervenció desenvolupada al voltant de l’Acampada Jove. A partir del disseny realitzat, s’ha estructurat una proposta basada en diferents fases: diagnosi, disseny de l’instrument, validació participativa, implementació i retorn dels resultats.

L’organització del procés s’ha plantejat de forma progressiva i col·laborativa, implicant tant l’equip tècnic com els joves participants. Com a instruments principals, s’ha dissenyat un procés a través de la necessitat sorgida: el discursos d’odi entre els joves cada cop es més latent i cal revertir. Es des d’aquí on l’intervenció es va plantejar a través de dinàmiques amb els joves de 16 esplais diferents amb un total de 270 joves d’entre 15 i 18 anys.

Adjunto el document on es poden visualitzar els esquemes, el calendari d’accions i els instruments d’avaluació dissenyats.

Un cop detectat i diagnosticat part del context i projectes que envolten el centre de pràctiques hi ha dues vertents que detecto on poder accionar i desenvolupar un projecte d’intervenció:

• En primer lloc, pel que fa a la comissió del movijove (on hi participen diferents esplais amb els seus monitors), estan montant el projecte de l’Acampada jove. Aquest cap de setmana marxo amb 200 monitors i joves per a viure aquesta aventura. Es un cap de setmana enmarcat per les unitats dels grans de cada esplai on tots els esplais de la federació interactuen entre ells i es coneixen. Una de les problemàtiques detectades va ser la manca d’eines estructurades d’avaluació dins del projecte. Tot i existir espais informals de valoració tant entre monitors com entre comentaris dels propis joves, aquests no permeten recollir de manera sistemàtica la veu dels participants ni generar processos de millora continuada.

Davant d’aquesta situació, es planteja com a possible millora el disseny d’una eina d’avaluació mixta, que integri dades qualitatives i quantitatives i que fomenti la participació activa dels joves. Aquesta proposta busca no només recollir informació, sinó generar espais de reflexió compartida que contribueixin a millorar la qualitat educativa de l’experiència.

• En segon lloc, pel que fa al projecte del Balance on els joves dels diferents esplais, son promotors i agents de canvi en difondre les noves narratives envers la salut mental. Pel que es troben en el procés final del projecte i la culminació a través del dia on exposaràn tot el que porten treballant des d’octubre, al festival anomenat Bategament. Hi ha una de les problemàtiques detectades com una eina per a les families per a saber detectar aquestes problemàtiques envers la salut mental i com actuar o la proposta d’una activitat lúdica que doni a veure la necessitat pedagogica de la salut mental.

Davant d’aquesta situació i dialogant amb les joves, van tenir una idea de gimcana amb diverses estacions on poder vivenciar de primera mà diferents aspectes que formen part de la salut mental (deconstrucció de mites i veritats en un format quiz, pràctiques que ajuden a la relaxació, entre moltes d’altres estacions).

Tot dependrà d’on vegi la tutora la viabilitat i la relació d’ajuda….

Hola, lector/a!

Abans d’entrar en detall sobre la intervenció, m’agradaria posar-te una mica en context. Inicialment, les necessitats detectades feien referència al centre en general. No obstant això, conjuntament amb la professional de referència, vam decidir concretar la intervenció en un grup reduït de cinc infants d’entre 9 i 12 anys, que assisteixen a l’espai cada dimecres de 17 h a 18 h.

A partir d’aquesta decisió, vaig dur a terme una observació més exhaustiva del grup i vaig establir una coordinació més estreta amb la professional, amb l’objectiu de conèixer millor la realitat i les necessitats de cada infant.

Fruit d’aquest procés, es van identificar les següents necessitats principals:

• Baixa motivació acadèmica: es detecta un escàs interès i implicació envers les activitats d’aprenentatge, especialment en les àrees instrumentals.
• Autoestima baixa i manca de confiança en un mateix: alguns infants mostren inseguretat a l’hora d’afrontar les tasques i tenen una percepció negativa de les seves pròpies capacitats.
• Escassetat de materials manipulables i recursos didàctics: la manca de temps de les professionals dificulta la preparació de materials, fet que limita la realització d’activitats més vivencials i dinàmiques.
• Dificultats en la concentració i l’atenció sostinguda: s’observen dificultats per mantenir l’atenció durant les activitats, amb tendència a la distracció.

Davant d’aquesta realitat, s’ha dissenyat una proposta d’intervenció basada en l’aprenentatge vivencial i significatiu, incorporant la gamificació com a element clau. L’objectiu és augmentar la motivació dels infants i, alhora, afavorir el desenvolupament d’altres aspectes com la confiança, la participació i l’atenció.

Fins aviat!