La interdependència és la idea que totes les persones ens necessitem les unes a les altres per poder viure. Ningú és completament independent: totes cuidem i totes necessitem cures en algun moment de la vida.

Des de la perspectiva feminista, aquest concepte ajuda a entendre que les cures sostenen la vida, però que històricament han recaigut sobretot sobre les dones i moltes vegades de manera invisible i poc reconeguda. Cuinar, escoltar, acompanyar o cuidar persones dependents són feines essencials, encara que sovint no es valorin prou (Herrero, 2015).

També hi ha una mirada ecosocial, que ens recorda que no només depenem de les altres persones, sinó també de la natura. Necessitem l’aigua, la terra, els aliments, les plantes i els ecosistemes per viure. Per això es parla també d’ecodependència: la vida humana només és possible gràcies als vincles que tenim amb el nostre entorn (Herrero, 2015).

Tal com planteja el model ecosistèmic, “l’individu influeix en la família com la família influeix en l’individu” i també “l’entorn influeix en la família com la família influeix en l’entorn” (Mujeres en el Mundo, 2013). Això significa que les cures no passen de manera aïllada, sinó dins d’una xarxa de relacions, contextos i comunitats.

Entendre la interdependència és assumir que cuidar no hauria de ser una càrrega individual, sinó una responsabilitat compartida, comunitària i col·lectiva.

Des de la psicopedagogia sociocomunitària, introduir aquesta mirada implica entendre que les dificultats o malestars de les persones no es poden explicar només des de l’àmbit individual, sinó també des de les relacions, les xarxes de suport, el context social i les condicions de vida. Incorporar la perspectiva de la interdependència i les cures vol dir generar espais on es puguin compartir experiències, posar en valor els sabers quotidians i fomentar vincles comunitaris que ajudin a sostenir la vida de manera més col·lectiva i menys aïllada.

També implica visibilitzar les desigualtats de gènere presents en les cures i promoure intervencions que afavoreixin la corresponsabilitat, el suport mutu i el benestar emocional de les persones cuidadores.

Referències bibliogràfiques:

Herrero, Y. (2015). Apuntes introductorios sobre el ecofeminismo. Recuperat de https://www.alcobendas.org/sites/default/files/2021-07/Introduccion%20Ecofeminismo.pdf

Mujeres en el Mundo. (2013). Intervención familiar bajo un modelo ecosistémico. Recuperat de https://mujeresnelmundo.blogspot.com/2013/08/intervencion-familiar-bajo-un-modelo.html

Bon dia de nou! 

Com esteu?

Avui us vinc a explicar com ha anat l’última activitat de l’acció 1. A continuació, us dono tots els detalls!

Acció 1 – Una mà de contes

Activitat 1.3.:  Què m’emportaria jo?

Objectius: 

• Afavorir l’expressió escrita i creativa
• Fomentar la construcció de textos amb estructura
• Millorar la comprensió de preguntes per donar una resposta adequada al que es demana.

Descripció de l’activitat: En la sessió realitzada s’ha continuat treballant amb relació al conte de la “Tiziri, la nena que va perdre el sol”. En aquesta última activitat de l’acció 1, s’ha demanat als infants que facin un escrit posant-se en situació, com si ells/elles anessin a viure a un altre indret del món (com li passa a la protagonista del conte), i només es poguessin endur una cosa. Durant l’explicació de l’activitat s’ha intentat fer èmfasi en què fossin coses importants, que tinguessin valor sentimental per a ells/elles. Després d’escriure el text, havien de dibuixar la cosa o objecte que haguessin escollit.

Avaluació de la sessió: Al principi, com en les últimes sessions, la feina a fer no s’ha rebut gaire positivament (en general, quan hi ha exercicis d’escriptura no hi ha gaire motivació ni ganes de fer-los). Però sobretot, el que els ha costat més és pensar quina cosa o objecte s’emportarien. Han preguntat moltes vegades si només podia ser una, si podia ser el mòbil (tot i que menys del que esperava), si poden ser animals, que no sabien que emportar-se, etc. Quan els dubtes s’han resolt, la gran majoria ha començat a escriure el text i l’han entregat juntament amb el dibuix.

Quan es tracta d’escriure en català o fer activitats que incorporin l’expressió oral o la lectura de textos, es bastant complicat que hi hagi una bona recepció, ja que és una de les assignatures que més dificultat els crea i a més, la majoria, no són catalanoparlants ni a l’escola ni a casa.

Així i tot, la sessió ha anat bé, tots i totes amb més o menys dificultats han entregat la fitxa i quan han acabat, han tingut una estona lliure.

Compromisos: El que veig durant les sessions és que les activitats que proposo no són ben rebudes pel tipus de contingut que tenen, aleshores, tot i que per exemple aquesta, sí que era una activitat més rígida, però al final han d’escriure i desenvolupar correctament aquesta competència, les següents que he dissenyat, he intentat que siguin participatives, que tinguin un toc de joc inclòs i que siguin dinàmiques. Ja que hauran de treballar el català que ho facin fent tasques i dinàmiques que els siguin més atractives i motivadores.

Observacions personals i reflexions: A veure, òbviament com he comentat en anteriors entrades, no estic supercontenta en com estan anant les sessions perquè pensava que tindrien millor acollida. Però és veritat, que al final he pogut desenvolupar les activitats que tenia plantejades per aquesta primera acció i estic contenta d’haver après a adaptar-me a les situacions que se m’han presentat i a saber rectificar.

Estic aprenent molt durant aquestes pràctiques. No estava segura si encaixaria amb el grup, si podria fer les sessions, si les activitats estaven ben orientades, si les estava dissenyant bé tenint en compte les característiques del grup, si podria expressar-me bé amb ells i elles i al final, encara que no ha sortit tot com imaginava sé que ho estic fent el millor que sé i crec que això és el millor i amb el que haig de quedar-me.

Espero que com jo, el grup s’estigui enduent, per molt petit que sigui, algun aprenentatge de les sessions que faig.

En breu us explico com és la següent acció i les activitats que faré!

PD: l’altre dia us vaig penjar el conte que havia utilitzat per l’activitat. Avui, per si us interessa, us deixo l’enllaç a la web de Una mà de contes, perquè pugueu veure tots els contes que s’han fet fins ara per si us poden interessar per fer alguna activitat!

També us deixo un petit document creat per la Generalitat de Catalunya el curs 2009-2010 amb propostes educatives sobre alguns contes d’aquest programa.

Bon dia!

Avui un presento la meva segona sessió d’intervenció! Aquesta segona activitat té a veure amb el conte que els vaig presentar el primer dia, ja que forma part de la primera acció formativa. A continuació us explico com va anar.

Acció 1 – Una mà de contes

Activitat 1.2.: Què he entès del conte?

Objectius: 

• Afavorir la comprensió lectora
• Ajudar en el desenvolupament de la comunicació oral
• Fomentar el treball en equip i la participació activa dels i les infants

Descripció de l’activitat: En aquesta sessió s’ha continuat treballant el conte “Tiziri, la nena que va perdre el sol”. A l’inici, s’ha fet una petita activitat recordatòria del conte, en què s’ha intentat reconstruir el relat amb les diferents aportacions dels i les infants. Això, ha permès als/les infants que no van estar en la darrera sessió, a situar-se.

Seguidament, s’ha presentat l’activitat principal en què, en primer lloc, es llegeix en veu alta un fragment del conte i després, es formen petits grups de treball. Cada grup ha d’escollir un/a portaveu que serà qui aixecarà la mà per respondre a les preguntes, prèviament consensuades. 

L’activitat, tot i ser una comprensió lectora, s’ha volgut presentar en format concurs. La dinamitzadora llegeix preguntes relacionades amb el fragment del conte i dona les possibles respostes. Aleshores, cada un dels grups ha de decidir quina és la resposta correcta i aixecar la targeta que se’ls ha repartit a l’inici per poder respondre. El grup més ràpid, és qui respon primer. En cas que la resposta no sigui correcte o no responguin, passarà el torn al següent grup que hagi aixecat la targeta més ràpid. Cada resposta encertada, donava al grup un adhesiu a la seva targeta de seguiment.

Avaluació de la sessió: Al principi l’activitat no ha estat gaire ben rebuda, ja que tenia relació amb el conte de la Tiziri i, tal com van comunicar en l’anterior sessió, no els havia agradat i els semblava avorrit. Tot i això, durant la formació de grups, l’entrega de la targeta de seguiment i la resposta de preguntes, la participació ha estat més alta. Aquest format de quiz els agrada i ha estat una bona manera de planificar la sessió.

Durant l’última part de la sessió hem fet assemblea i han comentat que la última part de l’activitat els ha agradat força, però que la primera, en general no.

Compromisos: aquesta sessió ha anat millor que la primera i crec que haver refet algunes activitats, com en aquest cas, ha millorat la seva predisposició envers la sessió. 

Les activitats que formen part de l’acció 2 també s’han redissenyat per tal que puguin ser més dinàmiques i estiguin més adaptades a les característiques del grup. 

Per la següent sessió m’agradaria ser més àgil i més clara a l’hora d’explicar la sessió. 

Observacions personals i reflexions: les sensacions en aquesta sessió han estat més bones que en l’anterior. Crec que aquesta activitat, en el format que estava plantejada, ha agradat més i això els ha motivat per participar. Tinc clar que no sempre els agradarà tot el que faci i que està bé que sigui així, però a vegades costa i no és agradable de rebre que et diguin que no volen fer l’activitat, que si podem fer una altra cosa o que quan acabarà el que estem fent… Però així i tot, sé que totes les activitats i dinàmiques que es fan amb ells i elles, ja siguin per part de l’educadora o les que ara estic dinamitzant, els van bé per fer reforç de llengua catalana perquè els ajuda, encara que a ells i elles no els ho sembli, a millorar, ja que són infants que, per diverses característiques i situacions, tenen un nivell bastant baix en aquesta matèria.

Igualment, per la meva part diré que mai havia dissenyat activitats per a nens i nenes d’aquesta edat i, tenia i tinc, bastant por amb relació a si són adequades, si les entenen, si les poden fer, si els agradaran….Tinc molts dubtes, encara que tot el que s’ha plantejat està prèviament consultat i compartit, però aquesta és una situació nova per mi i entenc perfectament que igual que l’alumnat, jo també m’estic adaptant i millorant en cada sessió.

En resum, estic bastant contenta i em trobo motivada i amb molta energia per encarar el que segueix! 

Us continuaré explicant en els pròxims dies, molts ànims!

Bon dia de nou,

Avui us presento i explico el meu primer dia d’intervenció! Després de la primera experiència dinamitzant la sessió i fent la prova inicial, em vaig estrenar duent a terme la primera activitat de les que he dissenyat per aquest projecte. 

Com la meva intervenció es realitzarà durant 6 sessions, us les aniré explicant al llarg dels pròxims dies i setmanes perquè conegueu tota la meva experiència! 

El passat dijous 30 d’abril, va ser el dia en què vaig explicar al grup quina seria la primera activitat que farien amb mi i com anirien i que faríem en els pròxims dies. A continuació, us dono tots els detalls:

Acció 1 – Una mà de contes

Activitat 1.1. : Tiziri, la nena que va perdre el sol

Objectius: 

• Comprendre de forma oral el conte que es narra 
• Extreure les idees principals i respondre a les preguntes que es formulen. 
• Treballar en grups la comprensió oral.

Descripció de l’activitat: l’activitat es basa en l’escolta i la visualització del conte “Tiziri, la nena que va perdre el sol” del programa “Una mà de contes” del K3 (ara SX3). Un cop finalitzada la visualització, es comenta el conte en veu alta amb la resta de la classe per veure que s’ha entès.

Per la següent part de l’activitat, el grup es divideix en petits grups de treball. Cada grup escull un/a portaveu que serà qui, després de posar les idees en comú amb la resta de companys/es, escriurà la resposta en un post-it i l’enganxarà a la pissarra. Quan els grups tinguin la resposta enganxada a la pissarra, es comentarà en veu alta perquè tot l’alumnat pugui conèixer les idees de la resta de grups. 

Avaluació de la sessió: l’activitat no va tenir gaire èxit. Al principi van estar molt atents i atentes al conte, de fet tots/es van presentar-li atenció, però quan va acabar, tots i totes van comentar que els havia semblat avorrit. A partir d’aquí no va haver-hi gaire motivació per la resta de l’activitat. La participació no era fluida i va ser difícil acabar la sessió perquè no estaven motivats ni amb ganes.

Compromisos: tenint en compte com havia anat la sessió, vaig considerar comentar amb el tutor de pràctiques les següents activitats proposades per tal d’enfocar-les d’una altra manera i fer-les més dinàmiques i intentar que tinguessin més motivació per fer-les i participar.

Observacions personals i reflexions: vaig sentir-me una mica malament per com havia anat la sessió, ja que l’havia preparat amb il·lusió i intentant que fos adequada, que fos un conte que els pogués agradar, etc i la realitat va ser totalment diferent al que m’havia imaginat, tot i que de veritat que no anava amb moltes expectatives, però com em va passar el dia de la prova inicial, no sabia com m’ho havia imaginat però així no. 

La idea d’escollir aquest conte era clara: era diferent, amb més simbologia, no el coneixerien i tots i totes partien de la mateixa base i es podria treballar millor. La meva idea potser era bona teòricament, però a la pràctica no. Per tant, vaig tenir clar que havia de donar-li una volta a les activitats i la metodologia perquè, tot i que la temàtica a vegades no els agradés com pot ser normal, potser la manera de planificar-les es podia canviar perquè fossin més dinàmiques i flexibles.

L’educadora i la voluntària que han estat amb mi a la sessió m’han dit que l’activitat si estava bé i era adequada per a ells i elles, però que a vegades les coses noves, el dia, doncs afecten a la dinàmica de grup i és més difícil. També és veritat que en general, quan han de parlar o escriure en català, que és la base de les meves activitats, no tenen gaire predisposició perquè és un tema que no els agrada i els hi costa.

Veurem què tal em van les pròximes sessions!

P.D: us deixo l’enllaç del conte “Tiziri, la nena que va perdre el sol” per si teniu curiositat per veure’l!

Bon dia!

Vaig amb una mica de retard perquè fa dies que vaig començar la meva intervenció, però com sabeu hi ha hagut alguns entrebancs pel camí i no ho he pogut fer abans.

Avui explicaré com va ser el primer dia en què vaig dinamitzar el grup de 4t de primària amb el que faig les pràctiques, com va anar la sessió i com van reaccionar.

Per posar en context a tothom, vull comentar que tot i que el primer dia que vaig fer de dinamitzadora en la sessió va ser el 28/04, feia dues setmanes que participava en les sessions amb el grup. Les dues primeres setmanes van ser de coneixement i adaptació, tant per a ells i elles, com per l’educadora i els voluntaris, com per a mi. El primer dia em vaig presentar, vaig explicar qui era, què feia allà, quant de temps estaria i el que faria durant la meva estada al projecte Aprenem Compartint perquè entenguessin la situació.

El dimarts 28/04 va ser el primer dia en què vaig ser jo la persona responsable de dirigir la sessió, tot i que l’educadora i el voluntari o voluntària també hi són a cada sessió amb mi. Aquell dia l’objectiu era passar una petita prova de comprensió lectora i expressió escrita per saber quin era el punt de partida de l’alumnat. Vaig dissenyar una prova petita, però crec que suficient concreta, per a avaluar aquells aspectes que vaig considerar importants i adients per a l’edat i el nivell que tenen (comprensió literal, comprensió inferencial i expressió escrita). 

Vaig intentar que la fitxa fos el més visual possible, que les preguntes fossin curtes i concretes, algunes d’elles de selecció per facilitar la realització del test, però així i tot, la primera reacció no va ser del tot positiva. Hi va haver alumnes que al principi no volien fer la tasca, d’altres que la van fer massa ràpid i d’altres que van necessitar més temps. Tot i els petits entrebancs, finalment tots i totes em van entregar la prova feta i la resta de la sessió van tenir temps lliure per fer altres activitats. 

La meva sensació personal és que m’havia esforçat molt per intentar que la prova fos el més assequible, senzilla i curta possible per adaptar-me a les seves necessitats, els seus tempos i característiques i aquell dia no havia agradat i havia estat difícil que fos una sessió distesa i tranquil·la. Tenia clar que la pràctica seria molt més complicada que la teoria, però no sé com m’ho havia imaginat, però no era així. 

Just després d’aquella sessió tenia reunió amb el meu tutor de pràctiques, per tant, vaig aprofitar per comentar-li com havia anat i perquè m’orientes amb relació a les activitats que havia dissenyat per a la meva intervenció. Veient com havia anat aquesta vegada, creia convenient donar-li una volta a les activitats proposades perquè fossin més dinàmiques per aconseguir major participació i motivació.

Així ho vaig fer i agafant tots els comentaris, indicacions i guies del tutor, vaig redefinir les activitats que estic realitzant a les sessions. Només calia enfocar-les d’una altra manera, donant protagonisme a què jo vull treballar, però utilitzant més estratègies de participació i treball en grup, més dinamisme en les pròpies activitats i sobretot, tenir en compte que no tot els agradarà i no passa res. 

En les pròximes entrades us explico que tal van!

Bona tarda,

Sembla que ara sí que he pogut enfocar amb cara i ulls la meva intervenció i donar-li forma perquè tingui sentit i coherència. No ha estat un camí fàcil com us vaig dir fa uns dies…però crec que ho he aconseguit!

Tots els projectes que fem, siguin personals, professionals o acadèmics, són camins plens de pedres, pujades, baixades, precipicis i un sense fi d’elements que ens fan parar, pensar, reflexionar, reaccionar, redefinir i refer mil i una vegades el que fem, per on anem, com ho volem fer i cap a on volem anar. Per això, tot i que aquesta sensació de no estar fent bé les coses no és agradable, m’ha donat l’oportunitat de mirar el que estava fent amb perspectiva i poder-ho veure més clar per continuar.  Per això, i després d’aquests pensaments més filosòfics, us presento en una infografia el disseny de la meva intervenció.

Us deixo també l’enllaç.

Espero que us sembli interessant!

En res, us explico com està anant la intervenció :)

Sara Milla

Avui celebrem la sessió de tancament i anàlisi de resultats amb la comissió del MoviJove, un moment clau per fer balanç de tot el que hem viscut a l’Acampada Jove. En una intervenció d’aquestes dimensions, com sabem si realment hem generat un canvi en la mirada dels joves i monitors? L’avaluació no és per a mi un tràmit final, sinó una part essencial del procés participatiu. En aquesta trobada, analitzarem amb un grup focal diversos aspectes de l’Acampada. A través del «termòmetre emocional» i els registres de tendències per objectivar l’impacte de les nostres accions sobre el clima de convivència.

Davant les conductes detectades inicialment, quin ha estat l’èxit real de la mirada interseccional amb els joves?  La mirada de la comissió del Movijove es força positiva i fins i tot proposa seguir desenvolupant temàtiques detectades en necessitats dels grups com d’altres aspectes com la salut mental amb els joves, entre d’altres . Aquesta reflexió compartida ens ha permés transformar les experiències viscudes a Can Messeguer en coneixement col·lectiu, assegurant que la intervenció no mori amb l’acampada, sinó que deixi un pòsit de millora en els 15 esplais participants.

Finalment, em plantejo: com influeix aquesta darrera sessió de retorn en la meva pròpia identitat com a psicopedagoga? L’avaluació amb l’equip multidisciplinar és on es produeix la transferència final d’aprenentatges. Escoltar com els facilitadors de la comissió han integrat la mirada interseccional en la seva pràctica diària és la millor evidència de l’èxit del projecte. Aquesta sessió del 14 de maig serà, per tant, l’espai per reconèixer els encerts, aprendre dels errors i consolidar un model d’avaluació que posi el protagonisme juvenil i la inclusió en el centre de la comunitat educativa.