Ja he començat les pràctiques.

He fet una reunió amb la meva tutora per acabar d’ajustar horaris, tasques i calendari, aprofitant que tenia tots els terminis dels reptes de l’assignatura i podia coordinar-ho sobre paper amb els tempos del PDC.

En un primer moment ja hem tingut una sensació una mica amarga. El calendari primer que s’havia dissenyat, sabent que acabava les pràctiques el 19 de juny, em permetia fer una dinamització en aquesta data que coincidia amb el final d’alguns dels tallers. El problema ha vingut quan hem vist que el dia 3 de juny ja hauria d’haver entregat l’informe final. La meva dinàmica es farà igual, però les conclusions les hauré entregat molt abans, cosa que em genera dubtes sobre el perquè s’ha d’entregar abans de finalitzar la meva estada a les pràctiques. (Escriuré a la tutora de la UOC per veure com es pot ajustar).

Tot i això, la reunió ha estat molt profitosa i hem decidit que una de les meves tasques principals, que era avaluar l’impacte en el benestar emocional de les persones que venen a les activitats, serà sobretot qualitatiu, ja que des del PDC ja tenen prou eines quantitatives. (Sincerament, m’ha fet respirar, perquè la part quantitativa m’ha costat molt en aquest màster…).

Ara estaré en fase d’observació activa i participativa fins que entregui el repte 2, ja que demana moltes hores d’investigació, recull d’informació, disseny i execució d’entrevistes a part de fer una presentació amb canva i necessitaré aquests dies per aterrar tot el que s’està fent, estudiar el context i detectar necessitats, entre d’altres.

A part de tot això, el més important és que he començat a trepitjar el terreny i mai millor dit, ja que he estat a l’hort comunitari, ajudant a fer planter, conversant amb les persones que hi participen i que m’han ensenyat tot el que hi ha plantat, el compost que estan fent, les decisions que han pres a l’hora d’encarar la primavera i jo, que no puc ser més urbanita, he gaudit embruntant-me les mans, regant i contemplant com la Natura sempre s’obre pas fins i tot al costat de la Diagonal.

Ah! I m’han regalat un enciam!

Dijous 12, 16 h de la tarda.  Primer contacte amb el centre de pràctiques. Nervis, inquietud i una mica d’angoixa… Suposo que més inquietud pròpia dels inicis, el meu únic objectiu era observar i veure quines percepcions rebia sobre context i la manera com un s’hi situa.

Arriba la Mireia a recepció (Cap de departament i també la meva tutora de pràctiques) amb un gran somriure a la cara. Em va rebre i tot seguit, em va voler situar una mica en l’espai. Em va proposar fer una volta pels diferents espais de la Fundació, així que la vaig seguir… Durant el recorregut vaig poder conèixer el nou espai vinculat al naixement del Delta del Llobregat, amb hort, un petit amfiteatre i un entorn naturalitzat, així com el poliesportiu, la cantina, la zona de residència i diversos espais exteriors amb arbres. Des d’una mirada psicopedagògica, aquests espais posen de manifest la importància dels entorns educatius oberts i de contacte amb la natura, que poden afavorir experiències d’aprenentatge més vivencials i significatives.

Posteriorment, vam arribar a unes barraques d’una sola planta, una mica allunyades de l’edifici principal, on es troba el departament. Allà la Mireia em va explicar que l’equip està format per set persones i em va presentar alguns dels membres que hi treballaven en aquell moment. L’organització de l’espai em va semblar força interessant: dues taules centrals amb diferents ordinadors que permetien mantenir contacte visual entre els membres de l’equip, a més d’una petita sala d’office i un altre espai amb una taula rodona i material logístic. Aquesta disposició facilita la comunicació i el treball col·laboratiu, aspectes molt rellevants en equips educatius.

Una de les impressions més destacables va ser la sensació d’equip consolidat. Tant en la manera de relacionar-se com en alguns pòsters, i recursos utilitzats per a fer dinàmiques visibles a l’espai. Es percebia una voluntat de fomentar la cohesió i el reconeixement de les fortaleses de cada membre. Aquest tipus de clima de treball és especialment rellevant des d’una perspectiva psicopedagògica, ja que els processos educatius i d’intervenció sovint es construeixen des del treball en equip i la coordinació entre professionals.

Durant aquesta primera trobada, la Mireia també em va fer una introducció general sobre la història de l’àrea, els projectes que desenvolupen i la manera com es distribueixen les responsabilitats dins l’equip, fet que em va ajudar a començar a entendre el marc en què s’inscriuran les meves pràctiques. Per acabar, em va facilitar diversos materials informatius —díptics, una revista explicativa i una bossa per guardar-los— que també funcionen com a eines de comunicació i difusió del projecte educatiu de l’entitat. Em va donar línies molt obertes sobre el que podria aportar la meva mirada des de la psicopedagogia, implementant alguns recursos que veuen necessaris a fer, però que per falta de temps, no arriben a fer, tot i que des d’una proposició molt àmplia i diversa. Actualment gran part dels projectes estàn en execucció i a punt de ser finalitzats, la qual cosa no dona un gran màrge de maniobre per a poder fer una implementació amb un llarg recorregut i en el cas de poder-ne fer una amb grans impactes hauria de començar a inici de curs (setembre) la qual cosa les hores de dedicació de les pràctiques i temporalitat no donarien a l’abast. Els projectes en els quals em va explicar que podria implementar algunes pinzellades per a reforçar idees, generar una nova mirada des de l’àmbit de la psicopedagogia poden ser dos projectes, sobretot pel que fa a l’ajuda dels professionals i la necessitat de generar una continuïtat:

• Projecte Balance: Dirigit a joves entre 13 i 18 anys amb l’objectiu de que el propi jovent siguin agents actius de la promoció del benestar emocional i la salut mental
• Incidir en el Grup de treball Movijove i l’execucció de l’Acampada Jove que es realitza l’abril.

Aquest primer dia, més enllà de conèixer l’espai i les persones, m’ha permès començar a situar dins del context professional i entendre com l’organització dels espais, les dinàmiques d’equip i els processos d’acollida també formen part del procés educatiu i institucional.

Que serà el següent?

Comencem les pràctiques!

Estic molt il·lusionada amb aquesta etapa que comença.

La meva intervenció es portarà a terme dins del Pla de Desenvolupament Comunitari de la Sagrada Família.

Per qui no ho conegui, faig una breu descripció de què són els PDC:

Un pla comunitari és una eina de treball conjunt i participatiu que agrupa veïns, entitats socials i serveis públics per millorar la qualitat de vida i enfortir la cohesió social en un barri o territori específic. Busca la transformació social mitjançant l’acció col·lectiva i la implicació ciutadana.

Característiques i Usos Principals:

·        Treball en xarxa: Uneix teixit associatiu, tercer sector i administració pública.

·        Millora territorial: Actua sobre necessitats concretes del barri (convivència, inclusió, educació, salut).

·        Identitat i pertinença: Reforça la interacció i els vincles entre veïns.

·        Participació: Fomenta el voluntariat i l’autoorganització per a la transformació social.

Fa anys que hi estic involucrada personal i professionalment, ja que he col·laborat en diverses ocasions amb les tècniques, formant part del barri i involucrant-me per fomentar teixit en un territori en què el múscul social, és feble.

M’he reunit amb Isis i Tània que són les dues tècniques per mirar quina seria la meva aportació, tenint en compte les seves necessitats i de quina manera distribuiríem les hores de pràctica. Elles m’han dit que fa temps que volen fer una avaluació completa sobre l’impacte en el benestar emocional de les persones que participen de les seves activitats, però la manca de temps els impedeix extreure informació extensa. D’aquesta manera, després d’uns dies d’observació i participació en les activitats que descric a continuació, hauré de començar a dissenyar un sistema de recollida de dades qualitatives i quantitatives per tal que puguin tenir un informe més complet dels que han tingut fins ara.

La proposta és la següent:

– Observació als projectes comunitaris: Cuidado Comunitario i Cicle
d’Acollida (persones migrades), Cercle de Cures (persones cuidadores) i
Banys de Bosc (persones migrades).

– Elaboració d’eines i instruments d’avaluació qualitativa/participativa
sobre l’impacte en el benestar emocional dels projectes esmentats.

– Dinamització grupal als projectes esmentats, després d’un període
d’observació

– Sistematització i presentació de les conclusions de l’avaluació

És un gran repte per mi, ja que l’obtenció d’evidències ha estat la part del màster que m’ha costat més, però confio que me’n sortiré. Si més no, hi posaré tota la meva energia.

Abans d’iniciar qualsevol experiència significativa, és necessari que es doni un moment de pausa i reflexió. Aquest Dia 0, simbolitza un punt de partida: des d’on neixen les motivacions, expectatives i unes quantes incerteses per veure com es desenvoluparà aquest camí.

Tot i que inicialment vaig confiar molt en les ofertes que oferia la UOC, aviat em vaig adonar que cap acabava d’encaixar amb el que buscava. Vaig establir diàleg amb diferents entitats i associacions del territori per a veure si em podien acollir.  Finalment, a través d’un contacte personal, vaig poder establir vincles amb Fundesplai, des d’on comença aquest nou camí. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre amb una gran extensió de línies d’acció educatives i socials. Així que en el meu cas, les enfocarem en el departament de lleure.

…I es que el lleure ha estat sempre present en el meu entorn vital. Des de petita, com a participant en activitats dels dissabtes i campaments, més endavant com a monitora i també a través de diferents experiències de monitoratge en escoles, aquest àmbit ha format part del meu recorregut personal i educatiu. El lleure educatiu té una capacitat especial per generar aprenentatges significatius, relacions i experiències que contribueixen a la construcció de la identitat personal.

Arribar a realitzar el pràcticum en una federació d’esplais representa, d’alguna manera, la culminació d’aquest recorregut. Tanmateix, aquesta nova etapa també implica un canvi de perspectiva. Fins ara, la meva experiència s’ha situat sobretot en el contacte directe amb infants i joves, mentre que aquesta oportunitat em permetrà aproximar-me a una dimensió més externa i estructural del lleure educatiu, vinculada a la coordinació, la gestió i el suport a projectes educatius. Espero aprendre primer de tot, des de l’observació i preguntant qualsevol dubte que em sorgeixi. Ja iniciat i aterrada en l’espai el contacte amb els professionals i com duen a terme certes accions pugui aportar finalment, una mirada des de la psicopedagogia que millori o en tot cas, aporti un petit granet de sorra al projecte.

Pel que fa a les sensacions inicials, afronto aquest inici amb una certa calma i comoditat. Anteriorment, ja havia participat en algunes formacions i havia visitat el centre situat al Prat de Llobregat, fet que genera una certa familiaritat amb l’espai i amb el projecte educatiu de l’entitat. Al mateix temps, també hi és present una petita incertesa pròpia de començar una etapa nova, especialment perquè es tracta d’un àmbit professional diferent del que he experimentat fins ara. En el sentit que genera el màster, veure si s’apliquen en alguns casos, relacions estretes entre els recursos realitzats a les assignatures del màster i la realitat, les dicotomies, reflexions i la participació en les dinàmiques que es generin en l’equip de professionals.

En definitiva, aquest Dia 0 marca el punt de partida d’un recorregut que espero que sigui enriquidor tant a escala professional com personal. Començo aquesta etapa amb curiositat, amb ganes d’aprendre i amb la voluntat d’aprofitar al màxim aquesta experiència formativa.

Som-hi!