Per a entendre una mica millor tota aquesta nova estructura, he elaborat dos esquemes visuals que representen el funcionament global del projecte. Clicant aquí: ORGANIGRAMA I INTERVENCIÓ

El primer mostra l’organigrama dels agents implicats: Federació d’Esplais com a marc institucional, equip tècnic i tutora de pràctiques com a suport i supervisió, el meu rol com a alumna en pràctiques en el disseny i dinamització, la comissió MoviJove i els monitors/es en la implementació, i finalment els joves participants com a destinataris principals.

El segon recull les eines d’intervenció i avaluació. Entre les accions destaquen el dossier amb mirada interseccional, les dinàmiques participatives, el cercle de diàleg i la bústia anònima. Per avaluar el projecte es van utilitzar graelles d’observació, registres, debats finals i revisió dels materials.

Aquests esquemes m’han ajudat a entendre que la psicopedagogia en contextos comunitaris requereix treball en xarxa, mirada organitzada i revisió constant per tal de generar intervencions útils i transformadores.

No tot són flors i violes, i les pràctiques també formen part d’aquest aprenentatge real….

Si es revisen les meves entrades del blog, es pot observar que hi ha moments en què el fil conductor sembla canviar o, fins i tot, perdre certa continuïtat entre el dia 4 i el dia 5. Com tots els aprenentatges, tenen anades i vingudes, pero per esclarir una mica, tot això respon a una situació habitual en qualsevol intervenció socioeducativa: la necessitat de reorientar el projecte quan la realitat del context mostra noves necessitats.

En un primer moment, tot i mantenir-se el mateix escenari d’actuació de l’Acampada Jove, la meva proposta inicial consistia en dissenyar i aplicar un qüestionari avaluatiu. L’objectiu era recollir dades sobre percepcions, necessitats o valoracions de les persones participants, amb una mirada més centrada en l’avaluació quantitativa i diagnòstica.

Tanmateix, a mesura que avançava l’estada i l’observació directa del context, es va evidenciar (també a través de la tutora de la uoc) de que en l’àmbit de la psicopedagogia, no era una intervenció ben fonamentada i amb poc sentit pedagògic. Per sort, en poc més d’una setmana es va evidenciar una necessitat més urgent i significativa: incorporar una mirada interseccional en l’espai i en les dinàmiques del festival. És a dir, no n’hi havia prou amb saber què opinava la gent, sinó que calia analitzar com diferents eixos de desigualtat podien influir en la vivència de les persones dins l’esdeveniment.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquest canvi s’explica per diversos motius. En primer lloc, per la importància del diagnòstic contextualitzat: una intervenció no pot ser rígida ni aplicar-se de manera desconnectada del que realment passa. La funció del professional és observar, escoltar i ajustar-se a les necessitats emergents. En segon lloc, per la necessitat de promoure espais inclusius i equitatius, especialment en contextos juvenils i comunitaris, on sovint es reprodueixen desigualtats de forma invisible. Finalment, perquè la psicopedagogia entén l’aprenentatge i el desenvolupament des d’una dimensió social; per tant, cal intervenir també sobre les estructures i relacions que condicionen la participació.

La reorientació va implicar passar d’una mirada més tècnica i instrumental a una mirada més transformadora i preventiva. En lloc de limitar-se a recollir respostes, es va prioritzar generar consciència, revisar pràctiques i afavorir entorns més segurs i accessibles per a tothom.

Amb la meva tutora de pràctiques, vàrem pactar que dinamitzaria algunes activitats del PDC a part de les intervencions calendaritzades i consensuades amb la tutora de la UOC.

D’aquesta manera, he tingut l’oportunitat de portar a terme la intervenció que us descric a continuació, treballant el benestar emocional i les cures, des d’una altra perspectiva:

Descripció de l’activitat

El projecte de Cercle de Cures és un espai destinat a persones cuidadores de familiars. El grup es reuneix setmanalment i treballa aspectes relacionats amb la seva situació quotidiana de cures, rebent també assessorament de diferents professionals sobre salut, recursos del barri, qüestions administratives i suport emocional. Paral·lelament, el PDC gestiona una parcel·la a l’hort comunitari de la Sagrada Família, un espai col·lectiu on les persones participants organitzen les sembres, el compostatge, el reg i la cura de l’espai.

El dia 22 d’abril es va organitzar una trobada entre el grup de Cercle de Cures i el grup de l’hort comunitari. Les persones participants de l’hort van fer d’amfitriones, explicant el funcionament de l’espai i ensenyant els cultius i tasques que estaven desenvolupant. Posteriorment, es va dur a terme una dinamització basada en els banys de bosc adaptats a l’entorn de l’hort.

La intervenció es va estructurar en diverses activitats:

• Una primera roda per observar com arribava cadascuna i prendre consciència de totes les tasques que havien fet abans de poder disposar d’aquell espai per a elles.
• Una passejada en silenci per l’hort, observant colors, olors, sons i textures, fomentant la presència i la connexió sensorial amb l’entorn.
• Una dinàmica per parelles amb els ulls tancats, treballant la confiança, la cura mútua i l’atenció als altres sentits.
• Una activitat de connexió entre plantes, records i emocions, compartint experiències personals vinculades a la natura i a les cures tradicionals.
• Un espai de conversa sobre remeis casolans i sabers populars relacionats amb les plantes medicinals, introduint també els conceptes d’ecodependència i interdependència.
• Finalment, es van recollir plantes aromàtiques per assecar-les i preparar tisanes a la trobada següent.

Objectius

• Donar a conèixer l’hort comunitari com a recurs gratuït i accessible del barri.
• Oferir un espai d’autocura i desconnexió per a dones cuidadores.
• Afavorir la reducció de l’estrès i la connexió amb la natura mitjançant dinàmiques sensorials i de relaxació.
• Fomentar la cohesió grupal, la confiança i el suport mutu entre les participants.
• Posar en valor els sabers populars vinculats a les cures i les plantes medicinals.
• Generar vincles comunitaris entre diferents projectes del barri.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

La trobada em va permetre observar de manera molt clara la càrrega física i mental que sostenen les dones cuidadores. Quan van explicar tot el que havien hagut d’organitzar abans d’arribar a l’activitat —coordinar cuidadores, deixar el dinar preparat, fer encàrrecs o avançar feina domèstica— es va evidenciar fins a quin punt les tasques reproductives continuen invisibilitzades i naturalitzades.

Des de la perspectiva de l’ètica de la cura i de l’economia feminista, aquestes experiències mostren com el sosteniment de la vida recau majoritàriament sobre les dones i com aquestes responsabilitats sovint no són reconegudes socialment. Em va semblar important posar nom a aquestes feines invisibles i donar-los valor, ja que moltes d’elles les explicaven com si fossin completament normals o inevitables.

També vaig detectar la dificultat que tenia el grup per sostenir el silenci i la introspecció. Durant les passejades, moltes participants verbalitzaven constantment allò que veien o sentien. Això em fa pensar en la poca disponibilitat que tenen habitualment per connectar amb elles mateixes i habitar espais de calma. El ritme accelerat de les cures i les responsabilitats quotidianes pot dificultar molt aquests moments de presència i escolta interna.

En canvi, la part relacionada amb els records, les plantes i els remeis tradicionals va generar una connexió molt espontània i emotiva. Van aparèixer memòries vinculades a la infantesa, a les àvies i a formes comunitàries de cuidar-se que moltes encara mantenen. Aquest moment va reforçar la idea que la natura i els sabers populars poden actuar com a elements de reconeixement identitari, pertinença i benestar emocional.

Evidències

• Participació activa de les dones en les diferents dinàmiques proposades.
• Converses espontànies sobre cures, remeis tradicionals i records vinculats a la natura.
• Recollida de plantes aromàtiques com menta, romaní, farigola i calèndula per preparar tisanes en la trobada següent.
• Expressió verbal de sensacions de relaxació i benestar en finalitzar l’activitat.
• Interès de dues participants per incorporar-se a l’hort comunitari.

Avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

La valoració general de la trobada és positiva. Tot i les resistències inicials i el cansament del grup, les participants van anar entrant progressivament en la proposta i van acabar gaudint de l’experiència.

Les dinàmiques van afavorir moments de desconnexió de les responsabilitats quotidianes i van generar espais de conversa emocional i de reconeixement mutu. Especialment significativa va ser la part relacionada amb les plantes i els records, que va facilitar una participació molt natural i implicada.

Com a indicador positiu, diverses dones van expressar que marxaven més relaxades i contentes que quan havien arribat. A més, el fet que dues participants mostressin interès per incorporar-se a l’hort indica que l’activitat també va contribuir a generar vincle comunitari i continuïtat amb els recursos del barri.

Observacions personals

Una de les principals dificultats va ser sostenir els espais de silenci i introspecció. Em vaig adonar que el grup estava molt acostumat a estar pendent de l’exterior i de les altres persones, i que parar i connectar amb el propi cos o les pròpies emocions generava certa incomoditat.

També vaig observar una contradicció important: tot i que l’activitat estava pensada com un espai d’autocura, moltes participants havien hagut de fer un gran esforç organitzatiu per poder assistir-hi. Això evidencia com, sovint, fins i tot els espais destinats al benestar personal requereixen una sobrecàrrega prèvia quan es tracta de dones cuidadores.

Alhora, la trobada va mostrar la potència dels espais comunitaris i de contacte amb la natura com a eines de benestar emocional, suport mutu i reconeixement col·lectiu. Crec que la combinació entre comunitat, escolta i entorn natural va facilitar un espai segur on poder relaxar-se, compartir i sentir-se cuidades, encara que fos només durant una estona.

I dues dones probablement s’apuntaran a l’hort!

(Fotos preses amb el consentiment exprés de les participants.)

Bon dia de nou,

Si recordeu, en l’anterior entrada us vaig mostrar l’anàlisi de necessitats que havia dut a terme per al meu projecte per a saber les necessitats existents i fer una proposta d’intervenció adequada. Avui, tenint en compte aquesta informació, us explicaré com he anat delimitant el disseny de la intervenció.

Tenint en compte les línies de millora que es van extreure:

En primer lloc, vaig pensar en què m’agradaria fer i amb què em sentiria còmode. Al principi tenia dubtes perquè em veia amb cor de fer qualsevol proposta sobre les línies de millora, però la realitat era que havia de focalitzar en allò que fos útil i enfocat a les necessitats existents, a l’hora que tingués una aplicació pràctica i pedagògica significativa i que fos realista envers el context de pràctiques. A més, la intenció també era, i és, que la proposta, pugui tenir continuïtat en el temps.

Per això, i un cop vaig tenir clar que m’agradaria treballar en la creació de recursos i materials per millorar l’ús de la llengua catalana, vaig parlar amb el meu tutor de pràctiques. Vaig exposar-li les idees que tenia i em va guiar en com portar-ho a terme. Al final, ell és el coordinador del projecte i per tant, coneix el dia a dia del projecte, les limitacions i les possibilitats existents, i en conseqüència, em va orientar perquè pogués fer una intervenció el més significativa possible per als infants i joves, tenint en compte les meves limitacions envers entregues, temps i disponibilitat. 

Doncs, ara sí, us puc presentar la meva intervenció que porta com a títol “De la detecció a la intervenció per la millora de la competència comunicativa en llengua catalana” i com a subtítol “Una proposta d’intervenció educativa en el projecte Aprenem Compartint”.  Com veure-ho, el disseny de la meva intervenció parteix de la idea de millorar la competència en llengua catalana mitjançant una sèrie d’activitats pensades, elaborades i dissenyades per a treballar amb un dels grups d’infants que participen en l’Aprenem Compartint, que són de 4t de primària i provenen d’un dels centres educatius del barri. 

A partir d’aquí, el camí va estar marcat per la definició dels objectius, la cerca de bibliografia envers aquesta etapa educativa, conèixer què necessitava saber per al disseny de les activitats, llegir articles i documents com el Decret 175/2022, el currículum de l’educació primària o els Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica (Badia, 2021), per definir la millor metodologia per treballar, com gestionar el temps i organitzar les sessions que tenia i tinc disponibles, entre altres elements que, com sabreu, són fonamentals per el disseny.

Però la veritat que tot això no ha estat gens fàcil. Ara sembla que ho veig més clar  però confesso que l’entrega del repte 3, no m’ha anat especialment bé. Malgrat tenir a la ment tot el que volia fer, tenir l’estructura pensada, haver dissenyat les activitats, no vaig saber-ho plasmar al repte i tot era bastant caos. Per això, he hagut de repensar i reflexionar per estructurar de nou les idees i donar-li sentit a totes les coses que ja havia fet. 

No ha estat un procés fàcil de passar, però no sempre surten les coses bé a la primera i per aprendre cal redefinir, refer i repetir mil i una vegades les coses fins que les interioritzes, i això, és el que m’ha passat a mi, que per afinar el treball, he hagut de parar, pensar i tornar a fer. 

Espero que per la següent entrada us pugui presentar el disseny de la intervenció, us demano una mica de paciència! 

Bon dia!

Avui us presento un petit resum en format presentació sobre el procés d’anàlisi de necessitats que he seguit en el meu projecte i les línies de millora que he extret a partir de les dades analitzades.

Projecte “Aprenem Compartint” – Anàlisi de necessitats

La veritat que ha estat un procés molt enriquidor i que m’ha permès conèixer el funcionament, l’organització, les activitats i els professionals del projecte de pràctiques on participo. A més, tinc molta sort amb el tutor del centre i els professionals que hi treballen, perquè m’estan orientant molt en totes les tasques que faig, en la meva participació, i m’estan oferint tota l’ajuda que necessito per poder fer el treball.

Espero que us sembli interessant el què he fet! Jo estic gaudint molt d’aquest procés i aquest període i espero que, durant les pròximes entrades, ho aneu vivint igual que jo!

Fins a la propera!

1. Descripció de l’activitat

Hui he posat en pràctica l’activitat 1 del projecte, “Per què he triat això?”, amb les 4 persones usuaries del taller 1. L’activitat s’ha desenvolupat a la propia aula taller 1 on han pogut triar entre diferents opcions, com jocs, materials o activitats senzilles.

Després de donar-los diferents opcions, cada usuari ha triat què volia fer segons les seues preferències. Dos dels usuaris han triat jocs de taula i els altres dues treball de dia de la mare (están fent un llibre de poesía i s`han posat a cosir la portada). A partir d’ahí, la part més important de l’activitat ha sigut dedicar un temps a parlar sobre eixa elecció. He intentat fer preguntes senzilles com “per què has triat això?”, “t’agrada?” o “com et fa sentir?”, adaptant-me al nivell de cada persona.

Més que buscar respostes concretes, la idea era donar-los espai perquè pensaren sobre el que havien triat i pogueren expressar-ho d’alguna manera, encara que fora amb ajuda. També he intentat reforçar en tot moment que la seua decisió era vàlida i important.

2. Objectiu

Fomentar la presa de decisions de les persones usuàries afavorint que siguen conscients del fet de decidir i del valor de la seua pròpia elecció.

3. Avaluació

En general, l’activitat ha funcionat prou bé. Els quatre usuaris han sigut capaços de fer una elecció, encara que amb diferents nivells d’ajuda. El més interessant no ha sigut tant que triaren, sinó el moment de després, quan hem parlat sobre la seua decisió. Alguns usuaris han pogut expressar el perquè de manera bastant clara, mentre que altres han necessitat més suport o han respost de manera més simple. Tot i això, en tots els casos s’ha pogut generar eixe espai de reflexió, que al final era l’objectiu principal.

Com a dificultat, he notat que en alguns moments m’ha costat no dirigir massa les respostes, ja que tendia a ajudar-los més del necessari. És una cosa que hauré d’anar ajustant en les pròximes sessions. En definitiva, en general el resultat ha sigut prou exitos, ja que tots han reflexionat al voltant d`açó i s`han sentit molt protagonistes de les seus decisions.

4. Evidències

Durant l’activitat s’ha pogut observar que totes les persones usuàries han realitzat alguna elecció entre les opcions proposades. A més, en major o menor mesura, han participat en el moment de reflexió posterior, responent a les preguntes plantejades o mostrant reaccions que indicaven preferència o interés. També s’ha evidenciat que, amb suport, són capaços no només de triar, sinó de començar a donar sentit a eixa elecció, encara que siga de manera molt senzilla.

5. Reflexió personal

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar molt més del que pensava. Al principi, podia semblar una cosa molt senzilla, però en realitat m’he adonat que el més important no és que trien, sinó el que passa després.

M’ha cridat l’atenció veure com, quan els preguntes pel perquè, alguns es queden pensant o necessiten temps. I és en eixe moment quan veus que no estan acostumats a que se’ls demane això, i que és ací on realment està el treball. També m’he adonat que, sense voler, a vegades tendisc a ajudar massa o a completar les seues respostes, i crec que hauré d’aprendre a donar-los més temps i més espai.

En general, ha sigut una experiència molt positiva, perquè m’ha ajudat a entendre millor el sentit real del projecte. No es tracta només de donar opcions, sinó d’ajudar-los a ser conscients que poden decidir i que la seua opinió té valor. Tinc la sensació que és un procés lent, però necessari, i tinc ganes de veure com evoluciona en les pròximes sessions.

Tot i que durant el mes de març he tingut contacte amb el meu tutor, que és el coordinador del projecte Aprenem Compartint (projecte en el qual participo com a alumna de pràctiques) i amb la resta de l’equip tècnic coneixent el que fan, les seves tasques i estan en contacte amb ells i elles, no ha estat fins ara al mes d’abril que m’he incorporat amb el grup amb el qual faré la intervenció. És un grup de 10 alumnes de 4t de primària d’un dels centres del barri que participa en el projecte.

Les sessions en les quals participaré són els dimarts i dijous, després de l’horari lectiu de l’escola, i les dinamitzen una educadora i un voluntari. Es realitza en una de les aules del centre educatiu i és un espai on es fa reforç educatiu i acompanyament emocional, sent el focus que aprenguin, però també que sigui un espai de participació i confiança on puguin compartir els seus neguits, les seves percepcions i les seves propostes.

La veritat és que estava molt nerviosa per conèixer el grup i per veure com reaccionaven amb la meva presència. Mai havia estat en contacte amb grups de primària i crec que els infants són molt exigents i sempre m’ha fet més respecte parlar amb nens i nenes que no pas amb adolescents o persones adultes. Però he de dir que el primer dia va anar molt bé. Per començar, i que tots i totes tinguessin un context, vaig fer una presentació perquè sabessin qui era, què feia allà i quan de temps estaria amb ells i elles. És fonamental que coneguin el que passa i perquè passa, perquè ells són l’objectiu de les sessions i han d’estar còmodes.

Durant aquesta primera sessió vaig estar acompanyant a l’educadora i el voluntari durant el desenvolupament de l’activitat, ajudant a aquells nens i nenes que ho necessitaven o simplement, acompanyant-los/es i parlant amb ells/elles. Es van comunicar amb mi amb facilitat i vaig sentir-me una més del grup. És un grup molt divers, que participa activament a totes les activitats i molt oberts a noves propostes educatives, per això se’m va recomanar fer la intervenció en aquest grup.

De moment, i després del primer dia, puc dir que el contacte amb la realitat va ser molt positiva, em vaig sentir molt acollida i crec que el grup i l’equip professional va estar còmode. Va ser una experiència molt enriquidora!