Publicat per

1. Contacte amb la realitat!

Publicat per

1. Contacte amb la realitat!

Tot i que durant el mes de març he tingut contacte amb el meu tutor, que és el coordinador del projecte Aprenem…
Tot i que durant el mes de març he tingut contacte amb el meu tutor, que és el coordinador…

Tot i que durant el mes de març he tingut contacte amb el meu tutor, que és el coordinador del projecte Aprenem Compartint (projecte en el qual participo com a alumna de pràctiques) i amb la resta de l’equip tècnic coneixent el que fan, les seves tasques i estan en contacte amb ells i elles, no ha estat fins ara al mes d’abril que m’he incorporat amb el grup amb el qual faré la intervenció. És un grup de 10 alumnes de 4t de primària d’un dels centres del barri que participa en el projecte.

Les sessions en les quals participaré són els dimarts i dijous, després de l’horari lectiu de l’escola, i les dinamitzen una educadora i un voluntari. Es realitza en una de les aules del centre educatiu i és un espai on es fa reforç educatiu i acompanyament emocional, sent el focus que aprenguin, però també que sigui un espai de participació i confiança on puguin compartir els seus neguits, les seves percepcions i les seves propostes.

La veritat és que estava molt nerviosa per conèixer el grup i per veure com reaccionaven amb la meva presència. Mai havia estat en contacte amb grups de primària i crec que els infants són molt exigents i sempre m’ha fet més respecte parlar amb nens i nenes que no pas amb adolescents o persones adultes. Però he de dir que el primer dia va anar molt bé. Per començar, i que tots i totes tinguessin un context, vaig fer una presentació perquè sabessin qui era, què feia allà i quan de temps estaria amb ells i elles. És fonamental que coneguin el que passa i perquè passa, perquè ells són l’objectiu de les sessions i han d’estar còmodes.

Durant aquesta primera sessió vaig estar acompanyant a l’educadora i el voluntari durant el desenvolupament de l’activitat, ajudant a aquells nens i nenes que ho necessitaven o simplement, acompanyant-los/es i parlant amb ells/elles. Es van comunicar amb mi amb facilitat i vaig sentir-me una més del grup. És un grup molt divers, que participa activament a totes les activitats i molt oberts a noves propostes educatives, per això se’m va recomanar fer la intervenció en aquest grup.

De moment, i després del primer dia, puc dir que el contacte amb la realitat va ser molt positiva, em vaig sentir molt acollida i crec que el grup i l’equip professional va estar còmode. Va ser una experiència molt enriquidora!

Debat0el 1. Contacte amb la realitat!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Topada amb la realitat!

Publicat per

Topada amb la realitat!

Com a psicopedagoga en pràctiques ja m’he pogut trobar amb algunes realitats que possiblement sorgiran treballant amb persones en projectes encorsetats pels…
Com a psicopedagoga en pràctiques ja m’he pogut trobar amb algunes realitats que possiblement sorgiran treballant amb persones en…

Com a psicopedagoga en pràctiques ja m’he pogut trobar amb algunes realitats que possiblement sorgiran treballant amb persones en projectes encorsetats pels temps i els recursos.

M’explico: Com a autoreflexió, crec que hem començat la casa per la teulada. El PDC tenia una necessitat molt concreta i així me la va fer saber des d’un inici. Necessitaven eines d’avaluació, especialment qualitatives, per estudiar l’impacte de les activitats en el benestar emocional de les persones participants.

Així que tot el que hem anat parlant i dissenyant ha anat en funció d’aquest objectiu. Teníem pensat dissenyar l’eina i poder testejar-la a l’últim tram del període de les activitats per treure’n conclusions i informació valuosa per a la seva justificació.

La primera dificultat ha vingut quan hem vist que els temps del PDC no s’ajustaven als de la UOC. I em vaig preguntar, com fer una avaluació qualitativa de les dinàmiques que s’estan portant a terme, si hauré de presentar les conclusions de les pràctiques, quinze dies abans que acabi la intervenció?

Per altra banda, la tutora de la UOC m’ha fet la reflexió: Com presentes les teves pràctiques explicant ja les tasques que faràs? Així que, clarament he caigut a la trampa de la pressa i la necessitat de resoldre, abans de viure realment el que estava passant.

Així doncs, després d’uns dies de desubicació, i, perquè no dir-ho, una mica d’angoixa, he hagut de recular, parlar amb la meva tutora del centre, (que en tot moment està oberta a la reflexió conjunta) i exposar-li totes aquestes reflexions i una proposta.

I aquí és on modifico la meva intervenció. Des del meu rol com a psicopedagoga en pràctiques, he decidit, junt amb la meva tutora, centrar el projecte en el disseny d’un model d’avaluació participativa del benestar emocional. Es tracta de crear un instrument que neixi de les veus de les persones participants, que incorpori indicadors significatius, relacionats amb els determinants de la salut i que els professionals del centre puguin fer servir de manera autònoma en el futur.

Per construir-la, estaré fent tres coses en paral·lel: observar directament les activitats (amb diari de camp), col·laborar en el disseny d’algunes activitats i dinamitzar-les, i ara començaré entrevistes semiestructurades a participants i professionals.

Com he posat al títol: Aquesta ha estat una bona topada amb la realitat!

Debat0el Topada amb la realitat!

No hi ha comentaris.