Descripció de l’activitat

Hui he posat en pràctica les activitats 2 i 3 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1. Primer hem treballat l’activitat “Decidim junts”. Per a això, he preparat un espai en el qual pogueren reunir-se i parlar entre ells. Primerament, cada usuari ha triat les seues preferències del què volia fer: Rubén ha escollit jocs, concretament un puzzle, Leo també jocs, en el seu cas el jenga. Per altra banda, Arturo coser i Leti un altre puzzle.

A partir d’aquest moment, els he plantejat que havien d’arribar a una decisió conjunta per poder fer una activitat tots junts. Han començat a parlar entre ells, expressant el que preferien. Ha sigut interessant veure com Leo ha cedit des del principi, mentre que Arturo estava més tancat en la seua opció i li costava més canviar. Finalment, entre tots han aconseguit convèncer-lo i han decidit fer un puzzle en grup. Han acabat fent un puzzle de la selva en 3D. Després d’això, hem aprofitat el mateix espai per parlar un poc sobre com s’havien sentit a l’hora de decidir i posar-se d’acord. En general, no ha costat massa arribar a una decisió i no hi ha hagut conflictes. A més, han respectat el torn de paraula en tot moment.

A continuació, hem realitzat l’activitat 3, centrada en la planificació d’una eixida. Hem fet una xicoteta assemblea aprofitant l`espai de l`actitivitat 2, on cada un ha pogut dir què li agradaria fer. Tres d’ells han dit anar al cine, mentre que Leo ha proposat anar a la fira del llibre. Això ha generat també un xicotet espai de debat sobre les preferències de cadascú.

Objectiu

Fomentar la presa de decisions en grup, afavorint la participació, l’expressió d’opinions i la capacitat d’arribar a acords, així com reforçar la percepció de poder decidir i formar part activa del grup.

Avaluació

En general, les dues activitats han funcionat molt bé. He pogut observar que tots els usuaris han participat i han sigut capaços d’expressar les seues preferències. En el cas de la presa de decisions en grup, encara que al principi hi havia diferències, han aconseguit arribar a un acord sense conflictes, cosa que considere molt positiva.

També ha sigut interessant veure els diferents rols: alguns han cedit amb facilitat i altres han necessitat més temps per acceptar la decisió del grup. Açò m’ha fet veure que aquest tipus d’activitats també permeten treballar aspectes com la flexibilitat i el respecte pels altres.

Com a punt a millorar, crec que en alguns moments podria haver deixat encara més espai perquè ells gestionaren la situació sense tanta intervenció per part meua.

Evidències

Durant l’activitat s’ha observat que els quatre usuaris han expressat les seues preferències inicials i han participat en el procés de decisió. Finalment, han arribat a un acord conjunt (realització d’un puzzle), fet que mostra capacitat per negociar i adaptar-se, malgrat algun usuari ha costat més l`adaptació.

A més, en l’activitat de l’assemblea, tots han pogut expressar la seua opinió respecte a una eixida, mostrant participació activa i interès.

Reflexió personal

La veritat és que aquesta sessió m’ha agradat molt perquè he vist una evolució respecte a activitats més individuals. En aquest cas, el fet d’haver de decidir en grup canvia molt la dinàmica, i m’ha semblat molt interessant observar com interactuen entre ells.

M’ha cridat especialment l’atenció el cas d’Arturo, perquè al principi no volia cedir, però al final ha acabat acceptant la decisió del grup. Crec que aquest tipus de situacions són molt importants, perquè no només treballen la presa de decisions, sinó també el fet d’escoltar i adaptar-se als altres.

També m’he adonat que, quan els dones espai i temps, són capaços d’arribar a acords sense necessitat de conflictes, cosa que al principi no tenia tan clara.

En general, crec que ha sigut una sessió molt positiva i que aquestes activitats tenen molt de potencial. A poc a poc vaig veient més clar que el projecte no tracta només de decidir, sinó de tot el que implica fer-ho amb altres persones.

Avui he posat en marxa la primera activitat de la intervenció amb l’equip d’Educaweb, i he volgut començar amb una proposta molt senzilla però que crec que és clau: recollir la seva mirada sobre els continguts que ja estan treballant.

Més que entrar directament a “ensenyar” o proposar canvis, m’interessava entendre com ho viuen elles des del seu dia a dia. Al final, són qui creen els continguts i qui estan en contacte constant amb les necessitats dels usuaris, així que tenia tot el sentit començar per aquí.

He plantejat una activitat asíncrona amb algunes preguntes obertes sobre què funciona, què no, quines dificultats detecten i què millorarien. L’objectiu no és fer una anàlisi tècnica, sinó generar un primer espai de reflexió que després ens serveixi per treballar conjuntament a les sessions.

A nivell psicopedagògic, aquesta activitat s’emmarca en la idea que qualsevol intervenció ha de partir del coneixement del context i de les persones implicades, i que els processos de canvi són molt més significatius quan es construeixen des de dins i no s’imposen des de fora.

També m’interessava començar a generar una mica de vincle amb l’equip, encara que sigui en un format molt inicial. Crec que això serà important perquè les sessions funcionin i perquè realment hi hagi implicació.

Ara estic a l’espera de les seves respostes, amb curiositat per veure quins patrons apareixen i si coincideixen amb el que havia detectat a la fase d’anàlisi. A partir d’aquí, la idea és poder portar aquestes aportacions a la primera sessió i treballar-les de manera més estructurada.

Aquí us deixo les preguntes principals que els he plantejat:

• Quins continguts creus que funcionen millor actualment? Per què?
• En quins moments detectes que els continguts poden generar dubtes o dificultats de comprensió?
• Hi ha algun tipus de contingut que creus que costa més d’entendre o connectar amb el públic jove?
• Si poguessis millorar una cosa dels continguts actuals, quina seria?

A seguir! Una abraçada

1. Descripció de l’activitat

Hui he posat en pràctica l’activitat 1 del projecte, “Per què he triat això?”, amb les 4 persones usuaries del taller 1. L’activitat s’ha desenvolupat a la propia aula taller 1 on han pogut triar entre diferents opcions, com jocs, materials o activitats senzilles.

Després de donar-los diferents opcions, cada usuari ha triat què volia fer segons les seues preferències. Dos dels usuaris han triat jocs de taula i els altres dues treball de dia de la mare (están fent un llibre de poesía i s`han posat a cosir la portada). A partir d’ahí, la part més important de l’activitat ha sigut dedicar un temps a parlar sobre eixa elecció. He intentat fer preguntes senzilles com “per què has triat això?”, “t’agrada?” o “com et fa sentir?”, adaptant-me al nivell de cada persona.

Més que buscar respostes concretes, la idea era donar-los espai perquè pensaren sobre el que havien triat i pogueren expressar-ho d’alguna manera, encara que fora amb ajuda. També he intentat reforçar en tot moment que la seua decisió era vàlida i important.

2. Objectiu

Fomentar la presa de decisions de les persones usuàries afavorint que siguen conscients del fet de decidir i del valor de la seua pròpia elecció.

3. Avaluació

En general, l’activitat ha funcionat prou bé. Els quatre usuaris han sigut capaços de fer una elecció, encara que amb diferents nivells d’ajuda. El més interessant no ha sigut tant que triaren, sinó el moment de després, quan hem parlat sobre la seua decisió. Alguns usuaris han pogut expressar el perquè de manera bastant clara, mentre que altres han necessitat més suport o han respost de manera més simple. Tot i això, en tots els casos s’ha pogut generar eixe espai de reflexió, que al final era l’objectiu principal.

Com a dificultat, he notat que en alguns moments m’ha costat no dirigir massa les respostes, ja que tendia a ajudar-los més del necessari. És una cosa que hauré d’anar ajustant en les pròximes sessions. En definitiva, en general el resultat ha sigut prou exitos, ja que tots han reflexionat al voltant d`açó i s`han sentit molt protagonistes de les seus decisions.

4. Evidències

Durant l’activitat s’ha pogut observar que totes les persones usuàries han realitzat alguna elecció entre les opcions proposades. A més, en major o menor mesura, han participat en el moment de reflexió posterior, responent a les preguntes plantejades o mostrant reaccions que indicaven preferència o interés. També s’ha evidenciat que, amb suport, són capaços no només de triar, sinó de començar a donar sentit a eixa elecció, encara que siga de manera molt senzilla.

5. Reflexió personal

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar molt més del que pensava. Al principi, podia semblar una cosa molt senzilla, però en realitat m’he adonat que el més important no és que trien, sinó el que passa després.

M’ha cridat l’atenció veure com, quan els preguntes pel perquè, alguns es queden pensant o necessiten temps. I és en eixe moment quan veus que no estan acostumats a que se’ls demane això, i que és ací on realment està el treball. També m’he adonat que, sense voler, a vegades tendisc a ajudar massa o a completar les seues respostes, i crec que hauré d’aprendre a donar-los més temps i més espai.

En general, ha sigut una experiència molt positiva, perquè m’ha ajudat a entendre millor el sentit real del projecte. No es tracta només de donar opcions, sinó d’ajudar-los a ser conscients que poden decidir i que la seua opinió té valor. Tinc la sensació que és un procés lent, però necessari, i tinc ganes de veure com evoluciona en les pròximes sessions.

Hola de nou!

Acabo de dissenyar una infografia que sintetitza les idees clau del disseny de la intervenció, presentant-les de manera més visual. Espero que aquest format ajudi a fer més entenedor el contingut.

Seguim!

Hola lector/a!

Després d’haver identificat les necessitats del grup i d’haver seleccionat la metodologia més adequada per donar-hi resposta, ha arribat el moment de concretar la intervenció.

En aquesta fase s’han definit els objectius que es volen assolir, s’han dissenyat les actuacions d’intervenció i s’han establert els instruments d’avaluació que permetran valorar el grau d’assoliment d’aquests objectius i introduir, si escau, propostes de millora al llarg del procés.

La intervenció, titulada “Cultivant el desig d’aprendre”, parteix d’una perspectiva vivencial, significativa i gamificada, amb la finalitat de potenciar la motivació dels participants i, en conseqüència, afavorir una participació activa, una millora de la confiança en un mateix i el desenvolupament d’una actitud més positiva envers l’aprenentatge.

Estic molt satisfeta amb la feina realitzada fins al moment i amb el procés de disseny de la intervenció, ja que m’ha permès crear propostes dinàmiques, significatives i adaptades al grup, com ara un dominó matemàtic, un joc de tabú o un Escape room, entre d’altres, gaudint també del procés de creació. Ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell professional com personal. A la propera entrada us explicaré més detalls sobre la posada en pràctica!

No oblidis fer una ullada a la presentació adjuntada, on s’explica la planificació de la intervenció i els instruments d’avaluació utilitzats. També inclou l’autoavaluació, ja que considero que el nostre paper professional requereix una reflexió constant sobre la pròpia pràctica per tal de continuar millorant.

Fins aviat!

Ara que ja tinc el projecte d’intervenció definit, estic a punt de començar a portar-lo a la pràctica en el taller 1. La veritat és que és una sensació un poc estranya, perquè fins ara tot havia sigut més teòric, però ara és quan realment toca veure com funciona en la realitat.

Per una banda, tinc ganes de començar i de veure com reaccionen les persones usuàries davant les propostes que he preparat. Em fa il·lusió poder posar en pràctica una idea que ha sorgit a partir de tot el que he anat observant durant les pràctiques. Però, al mateix temps, també tinc alguns dubtes i una mica d’inseguretat. No sé exactament com eixirà tot, ni si seré capaç d’adaptar-me bé a cada situació. També em preocupa saber fins a quin punt intervenir o deixar més espai perquè siguen ells els que prenguen les decisions.

Una de les coses que més m’he plantejat aquests dies és que, encara que el projecte estiga planificat, després la realitat pot ser diferent. Per això, crec que serà important anar adaptant-me al que vaja passant i no tindre una idea rígida de com han de ser les coses.

També espere poder observar petits canvis, encara que siguen mínims, en la manera en què participen o prenen decisions.

En aquesta entrada presento de manera esquemàtica la planificació de la intervenció desenvolupada al voltant de l’Acampada Jove. A partir del disseny realitzat, s’ha estructurat una proposta basada en diferents fases: diagnosi, disseny de l’instrument, validació participativa, implementació i retorn dels resultats.

L’organització del procés s’ha plantejat de forma progressiva i col·laborativa, implicant tant l’equip tècnic com els joves participants. Com a instruments principals, s’ha dissenyat un procés a través de la necessitat sorgida: el discursos d’odi entre els joves cada cop es més latent i cal revertir. Es des d’aquí on l’intervenció es va plantejar a través de dinàmiques amb els joves de 16 esplais diferents amb un total de 270 joves d’entre 15 i 18 anys.

Adjunto el document on es poden visualitzar els esquemes, el calendari d’accions i els instruments d’avaluació dissenyats.