Ara que ja tinc el projecte d’intervenció definit, estic a punt de començar a portar-lo a la pràctica en el taller 1. La veritat és que és una sensació un poc estranya, perquè fins ara tot havia sigut més teòric, però ara és quan realment toca veure com funciona en la realitat.

Per una banda, tinc ganes de començar i de veure com reaccionen les persones usuàries davant les propostes que he preparat. Em fa il·lusió poder posar en pràctica una idea que ha sorgit a partir de tot el que he anat observant durant les pràctiques. Però, al mateix temps, també tinc alguns dubtes i una mica d’inseguretat. No sé exactament com eixirà tot, ni si seré capaç d’adaptar-me bé a cada situació. També em preocupa saber fins a quin punt intervenir o deixar més espai perquè siguen ells els que prenguen les decisions.

Una de les coses que més m’he plantejat aquests dies és que, encara que el projecte estiga planificat, després la realitat pot ser diferent. Per això, crec que serà important anar adaptant-me al que vaja passant i no tindre una idea rígida de com han de ser les coses.

També espere poder observar petits canvis, encara que siguen mínims, en la manera en què participen o prenen decisions.

En aquesta entrada presento de manera esquemàtica la planificació de la intervenció desenvolupada al voltant de l’Acampada Jove. A partir del disseny realitzat, s’ha estructurat una proposta basada en diferents fases: diagnosi, disseny de l’instrument, validació participativa, implementació i retorn dels resultats.

L’organització del procés s’ha plantejat de forma progressiva i col·laborativa, implicant tant l’equip tècnic com els joves participants. Com a instruments principals, s’ha dissenyat un procés a través de la necessitat sorgida: el discursos d’odi entre els joves cada cop es més latent i cal revertir. Es des d’aquí on l’intervenció es va plantejar a través de dinàmiques amb els joves de 16 esplais diferents amb un total de 270 joves d’entre 15 i 18 anys.

Adjunto el document on es poden visualitzar els esquemes, el calendari d’accions i els instruments d’avaluació dissenyats.

Quin cap de setmana… Despres de tornar d’un cap de setmana a l’Acampada jove, encara em costa d’assimiliar tot el que he viscut. Puc reafirmar la importància del lleure educatiu com a espai d’aprenentatge significatiu. Més enllà de les activitats, s’hi construeixen vincles, valors i experiències que impacten directament en el desenvolupament dels infants i joves.

La relació entre monitors/es i participants esdevé clau: una pedagogia basada en la proximitat, l’exemple i el “learning by doing”, on els joves aprenen fent i compartint. En aquest procés, la Federació ha tingut un paper essencial donant suport, recursos i estructura, facilitant que aquesta experiència educativa sigui coherent, organitzada i transformadora.