Per a entendre una mica millor tota aquesta nova estructura, he elaborat dos esquemes visuals que representen el funcionament global del projecte. Clicant aquí: ORGANIGRAMA I INTERVENCIÓ

El primer mostra l’organigrama dels agents implicats: Federació d’Esplais com a marc institucional, equip tècnic i tutora de pràctiques com a suport i supervisió, el meu rol com a alumna en pràctiques en el disseny i dinamització, la comissió MoviJove i els monitors/es en la implementació, i finalment els joves participants com a destinataris principals.

El segon recull les eines d’intervenció i avaluació. Entre les accions destaquen el dossier amb mirada interseccional, les dinàmiques participatives, el cercle de diàleg i la bústia anònima. Per avaluar el projecte es van utilitzar graelles d’observació, registres, debats finals i revisió dels materials.

Aquests esquemes m’han ajudat a entendre que la psicopedagogia en contextos comunitaris requereix treball en xarxa, mirada organitzada i revisió constant per tal de generar intervencions útils i transformadores.

No tot són flors i violes, i les pràctiques també formen part d’aquest aprenentatge real….

Si es revisen les meves entrades del blog, es pot observar que hi ha moments en què el fil conductor sembla canviar o, fins i tot, perdre certa continuïtat entre el dia 4 i el dia 5. Com tots els aprenentatges, tenen anades i vingudes, pero per esclarir una mica, tot això respon a una situació habitual en qualsevol intervenció socioeducativa: la necessitat de reorientar el projecte quan la realitat del context mostra noves necessitats.

En un primer moment, tot i mantenir-se el mateix escenari d’actuació de l’Acampada Jove, la meva proposta inicial consistia en dissenyar i aplicar un qüestionari avaluatiu. L’objectiu era recollir dades sobre percepcions, necessitats o valoracions de les persones participants, amb una mirada més centrada en l’avaluació quantitativa i diagnòstica.

Tanmateix, a mesura que avançava l’estada i l’observació directa del context, es va evidenciar (també a través de la tutora de la uoc) de que en l’àmbit de la psicopedagogia, no era una intervenció ben fonamentada i amb poc sentit pedagògic. Per sort, en poc més d’una setmana es va evidenciar una necessitat més urgent i significativa: incorporar una mirada interseccional en l’espai i en les dinàmiques del festival. És a dir, no n’hi havia prou amb saber què opinava la gent, sinó que calia analitzar com diferents eixos de desigualtat podien influir en la vivència de les persones dins l’esdeveniment.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquest canvi s’explica per diversos motius. En primer lloc, per la importància del diagnòstic contextualitzat: una intervenció no pot ser rígida ni aplicar-se de manera desconnectada del que realment passa. La funció del professional és observar, escoltar i ajustar-se a les necessitats emergents. En segon lloc, per la necessitat de promoure espais inclusius i equitatius, especialment en contextos juvenils i comunitaris, on sovint es reprodueixen desigualtats de forma invisible. Finalment, perquè la psicopedagogia entén l’aprenentatge i el desenvolupament des d’una dimensió social; per tant, cal intervenir també sobre les estructures i relacions que condicionen la participació.

La reorientació va implicar passar d’una mirada més tècnica i instrumental a una mirada més transformadora i preventiva. En lloc de limitar-se a recollir respostes, es va prioritzar generar consciència, revisar pràctiques i afavorir entorns més segurs i accessibles per a tothom.

Quin cap de setmana… Despres de tornar d’un cap de setmana a l’Acampada jove, encara em costa d’assimiliar tot el que he viscut. Puc reafirmar la importància del lleure educatiu com a espai d’aprenentatge significatiu. Més enllà de les activitats, s’hi construeixen vincles, valors i experiències que impacten directament en el desenvolupament dels infants i joves.

La relació entre monitors/es i participants esdevé clau: una pedagogia basada en la proximitat, l’exemple i el “learning by doing”, on els joves aprenen fent i compartint. En aquest procés, la Federació ha tingut un paper essencial donant suport, recursos i estructura, facilitant que aquesta experiència educativa sigui coherent, organitzada i transformadora.

Dijous 12, 16 h de la tarda.  Primer contacte amb el centre de pràctiques. Nervis, inquietud i una mica d’angoixa… Suposo que més inquietud pròpia dels inicis, el meu únic objectiu era observar i veure quines percepcions rebia sobre context i la manera com un s’hi situa.

Arriba la Mireia a recepció (Cap de departament i també la meva tutora de pràctiques) amb un gran somriure a la cara. Em va rebre i tot seguit, em va voler situar una mica en l’espai. Em va proposar fer una volta pels diferents espais de la Fundació, així que la vaig seguir… Durant el recorregut vaig poder conèixer el nou espai vinculat al naixement del Delta del Llobregat, amb hort, un petit amfiteatre i un entorn naturalitzat, així com el poliesportiu, la cantina, la zona de residència i diversos espais exteriors amb arbres. Des d’una mirada psicopedagògica, aquests espais posen de manifest la importància dels entorns educatius oberts i de contacte amb la natura, que poden afavorir experiències d’aprenentatge més vivencials i significatives.

Posteriorment, vam arribar a unes barraques d’una sola planta, una mica allunyades de l’edifici principal, on es troba el departament. Allà la Mireia em va explicar que l’equip està format per set persones i em va presentar alguns dels membres que hi treballaven en aquell moment. L’organització de l’espai em va semblar força interessant: dues taules centrals amb diferents ordinadors que permetien mantenir contacte visual entre els membres de l’equip, a més d’una petita sala d’office i un altre espai amb una taula rodona i material logístic. Aquesta disposició facilita la comunicació i el treball col·laboratiu, aspectes molt rellevants en equips educatius.

Una de les impressions més destacables va ser la sensació d’equip consolidat. Tant en la manera de relacionar-se com en alguns pòsters, i recursos utilitzats per a fer dinàmiques visibles a l’espai. Es percebia una voluntat de fomentar la cohesió i el reconeixement de les fortaleses de cada membre. Aquest tipus de clima de treball és especialment rellevant des d’una perspectiva psicopedagògica, ja que els processos educatius i d’intervenció sovint es construeixen des del treball en equip i la coordinació entre professionals.

Durant aquesta primera trobada, la Mireia també em va fer una introducció general sobre la història de l’àrea, els projectes que desenvolupen i la manera com es distribueixen les responsabilitats dins l’equip, fet que em va ajudar a començar a entendre el marc en què s’inscriuran les meves pràctiques. Per acabar, em va facilitar diversos materials informatius —díptics, una revista explicativa i una bossa per guardar-los— que també funcionen com a eines de comunicació i difusió del projecte educatiu de l’entitat. Em va donar línies molt obertes sobre el que podria aportar la meva mirada des de la psicopedagogia, implementant alguns recursos que veuen necessaris a fer, però que per falta de temps, no arriben a fer, tot i que des d’una proposició molt àmplia i diversa. Actualment gran part dels projectes estàn en execucció i a punt de ser finalitzats, la qual cosa no dona un gran màrge de maniobre per a poder fer una implementació amb un llarg recorregut i en el cas de poder-ne fer una amb grans impactes hauria de començar a inici de curs (setembre) la qual cosa les hores de dedicació de les pràctiques i temporalitat no donarien a l’abast. Els projectes en els quals em va explicar que podria implementar algunes pinzellades per a reforçar idees, generar una nova mirada des de l’àmbit de la psicopedagogia poden ser dos projectes, sobretot pel que fa a l’ajuda dels professionals i la necessitat de generar una continuïtat:

• Projecte Balance: Dirigit a joves entre 13 i 18 anys amb l’objectiu de que el propi jovent siguin agents actius de la promoció del benestar emocional i la salut mental
• Incidir en el Grup de treball Movijove i l’execucció de l’Acampada Jove que es realitza l’abril.

Aquest primer dia, més enllà de conèixer l’espai i les persones, m’ha permès començar a situar dins del context professional i entendre com l’organització dels espais, les dinàmiques d’equip i els processos d’acollida també formen part del procés educatiu i institucional.

Que serà el següent?

Abans d’iniciar qualsevol experiència significativa, és necessari que es doni un moment de pausa i reflexió. Aquest Dia 0, simbolitza un punt de partida: des d’on neixen les motivacions, expectatives i unes quantes incerteses per veure com es desenvoluparà aquest camí.

Tot i que inicialment vaig confiar molt en les ofertes que oferia la UOC, aviat em vaig adonar que cap acabava d’encaixar amb el que buscava. Vaig establir diàleg amb diferents entitats i associacions del territori per a veure si em podien acollir.  Finalment, a través d’un contacte personal, vaig poder establir vincles amb Fundesplai, des d’on comença aquest nou camí. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre amb una gran extensió de línies d’acció educatives i socials. Així que en el meu cas, les enfocarem en el departament de lleure.

…I es que el lleure ha estat sempre present en el meu entorn vital. Des de petita, com a participant en activitats dels dissabtes i campaments, més endavant com a monitora i també a través de diferents experiències de monitoratge en escoles, aquest àmbit ha format part del meu recorregut personal i educatiu. El lleure educatiu té una capacitat especial per generar aprenentatges significatius, relacions i experiències que contribueixen a la construcció de la identitat personal.

Arribar a realitzar el pràcticum en una federació d’esplais representa, d’alguna manera, la culminació d’aquest recorregut. Tanmateix, aquesta nova etapa també implica un canvi de perspectiva. Fins ara, la meva experiència s’ha situat sobretot en el contacte directe amb infants i joves, mentre que aquesta oportunitat em permetrà aproximar-me a una dimensió més externa i estructural del lleure educatiu, vinculada a la coordinació, la gestió i el suport a projectes educatius. Espero aprendre primer de tot, des de l’observació i preguntant qualsevol dubte que em sorgeixi. Ja iniciat i aterrada en l’espai el contacte amb els professionals i com duen a terme certes accions pugui aportar finalment, una mirada des de la psicopedagogia que millori o en tot cas, aporti un petit granet de sorra al projecte.

Pel que fa a les sensacions inicials, afronto aquest inici amb una certa calma i comoditat. Anteriorment, ja havia participat en algunes formacions i havia visitat el centre situat al Prat de Llobregat, fet que genera una certa familiaritat amb l’espai i amb el projecte educatiu de l’entitat. Al mateix temps, també hi és present una petita incertesa pròpia de començar una etapa nova, especialment perquè es tracta d’un àmbit professional diferent del que he experimentat fins ara. En el sentit que genera el màster, veure si s’apliquen en alguns casos, relacions estretes entre els recursos realitzats a les assignatures del màster i la realitat, les dicotomies, reflexions i la participació en les dinàmiques que es generin en l’equip de professionals.

En definitiva, aquest Dia 0 marca el punt de partida d’un recorregut que espero que sigui enriquidor tant a escala professional com personal. Començo aquesta etapa amb curiositat, amb ganes d’aprendre i amb la voluntat d’aprofitar al màxim aquesta experiència formativa.

Som-hi!