Sembla que estigui de pega i aquestes pràctiques m’estan costant més del que esperava. No pel centre, ja que m’han acollit molt bé des del primer moment ni per les intervencions que es fan, amb les que gaudeixo i aprenc molt.

El problema m’està venint en coordinar les necessitats que detectem amb el centre amb la demanda de la UOC. En un principi vaig haver d’adaptar els temps del centre a les demandes dels reptes de la Universitat. No vaig entendre molt bé per què hauré de presentar les conclusions del meu pas pel PDC Sagrada Família, vint dies abans de finalitzar la meva intervenció. Ens hem adaptat, però crec que això s’hauria de revisar.

Després vaig fer un disseny d’intervenció que la meva tutora de la UOC ha hagut de suspendre perquè no s’adequava a una intervenció directa. Ella m’ho ha explicat molt bé i espero haver-ne fet una de nova que compleixi els requisits. M’hauria agradat, però, que es facilités un espai de trobada dins del màster per tenir un acompanyament real en aquesta matèria. A les pràctiques no presentem casos hipotètics, com en altres assignatures, ens hem d’ajustar a uns acords amb el centre, unes hores concretes en què podem intervenir i un marge de maniobra sovint molt ajustat.

Per tant, qualsevol modificació implica feina i bona voluntat per a moltes persones.

Finalment, pel que fa a la meva intervenció, continuaré analitzant el benestar emocional de les participants del PDC especialment les persones migrades, ja que les travessa el dol migratori amb tot el que suposa d’ansietat, tristesa, adaptació a una nova cultura, situació de vulnerabilitat pel que fa a l’àmbit laboral, d’habitatge, de regularització de la seva documentació i la falta de vincles i xarxa de suport, tots ells detectats com a determinants de salut.

Per si no coneixeu aquest terme, el deixo aquí explicat breument, perquè crec que és molt interessant: (Generalitat de Catalunya. s.d.)

Els determinants de la salut són tots els factors que influeixen en l’estat de salut d’una persona, més enllà de l’atenció mèdica. Inclouen:

• Factors individuals: edat, sexe, genètica
• Estils de vida: alimentació, activitat física, consum de substàncies
• Xarxes socials: suport familiar i comunitari
• Condicions de vida i treball: educació, feina, habitatge
• Context socioeconòmic i cultural: desigualtats socials, entorn i polítiques

En aquest cas, faré una intervenció directa de la següent manera:

-Col·laborant en la facilitació d’algunes dinàmiques puntuals.

-Dinamitzant començaments i tancaments de les sessions anomenades “cuidado comunitario” destinades a dones migrades i dissidències, per treballar la detecció i expressió emocional.

-Cocreant amb algunes participants una exposició al Casal Espai 210 en què visibilitzarem el procés de dol migratori des de l’arribada al país fins a la creació de noves arrels, relacionant-ne l’anàlisi del benestar emocional  i la intervenció dels projectes comunitaris com a facilitadors, en part, d’aquesta evolució.

Crec que ara sí que ho he trobat.

Us deixo la infografia en una entrada nova. (L’altra no la vaig presentar perquè ja sabia que no valdria…)

Bibliografia:

Generalitat de Catalunya. (s.d.). Determinants de salut. Agència de Salut Pública de Catalunya.

Com a psicopedagoga en pràctiques ja m’he pogut trobar amb algunes realitats que possiblement sorgiran treballant amb persones en projectes encorsetats pels temps i els recursos.

M’explico: Com a autoreflexió, crec que hem començat la casa per la teulada. El PDC tenia una necessitat molt concreta i així me la va fer saber des d’un inici. Necessitaven eines d’avaluació, especialment qualitatives, per estudiar l’impacte de les activitats en el benestar emocional de les persones participants.

Així que tot el que hem anat parlant i dissenyant ha anat en funció d’aquest objectiu. Teníem pensat dissenyar l’eina i poder testejar-la a l’últim tram del període de les activitats per treure’n conclusions i informació valuosa per a la seva justificació.

La primera dificultat ha vingut quan hem vist que els temps del PDC no s’ajustaven als de la UOC. I em vaig preguntar, com fer una avaluació qualitativa de les dinàmiques que s’estan portant a terme, si hauré de presentar les conclusions de les pràctiques, quinze dies abans que acabi la intervenció?

Per altra banda, la tutora de la UOC m’ha fet la reflexió: Com presentes les teves pràctiques explicant ja les tasques que faràs? Així que, clarament he caigut a la trampa de la pressa i la necessitat de resoldre, abans de viure realment el que estava passant.

Així doncs, després d’uns dies de desubicació, i, perquè no dir-ho, una mica d’angoixa, he hagut de recular, parlar amb la meva tutora del centre, (que en tot moment està oberta a la reflexió conjunta) i exposar-li totes aquestes reflexions i una proposta.

I aquí és on modifico la meva intervenció. Des del meu rol com a psicopedagoga en pràctiques, he decidit, junt amb la meva tutora, centrar el projecte en el disseny d’un model d’avaluació participativa del benestar emocional. Es tracta de crear un instrument que neixi de les veus de les persones participants, que incorpori indicadors significatius, relacionats amb els determinants de la salut i que els professionals del centre puguin fer servir de manera autònoma en el futur.

Per construir-la, estaré fent tres coses en paral·lel: observar directament les activitats (amb diari de camp), col·laborar en el disseny d’algunes activitats i dinamitzar-les, i ara començaré entrevistes semiestructurades a participants i professionals.

Com he posat al títol: Aquesta ha estat una bona topada amb la realitat!

Ja he començat les pràctiques.

He fet una reunió amb la meva tutora per acabar d’ajustar horaris, tasques i calendari, aprofitant que tenia tots els terminis dels reptes de l’assignatura i podia coordinar-ho sobre paper amb els tempos del PDC.

En un primer moment ja hem tingut una sensació una mica amarga. El calendari primer que s’havia dissenyat, sabent que acabava les pràctiques el 19 de juny, em permetia fer una dinamització en aquesta data que coincidia amb el final d’alguns dels tallers. El problema ha vingut quan hem vist que el dia 3 de juny ja hauria d’haver entregat l’informe final. La meva dinàmica es farà igual, però les conclusions les hauré entregat molt abans, cosa que em genera dubtes sobre el perquè s’ha d’entregar abans de finalitzar la meva estada a les pràctiques. (Escriuré a la tutora de la UOC per veure com es pot ajustar).

Tot i això, la reunió ha estat molt profitosa i hem decidit que una de les meves tasques principals, que era avaluar l’impacte en el benestar emocional de les persones que venen a les activitats, serà sobretot qualitatiu, ja que des del PDC ja tenen prou eines quantitatives. (Sincerament, m’ha fet respirar, perquè la part quantitativa m’ha costat molt en aquest màster…).

Ara estaré en fase d’observació activa i participativa fins que entregui el repte 2, ja que demana moltes hores d’investigació, recull d’informació, disseny i execució d’entrevistes a part de fer una presentació amb canva i necessitaré aquests dies per aterrar tot el que s’està fent, estudiar el context i detectar necessitats, entre d’altres.

A part de tot això, el més important és que he començat a trepitjar el terreny i mai millor dit, ja que he estat a l’hort comunitari, ajudant a fer planter, conversant amb les persones que hi participen i que m’han ensenyat tot el que hi ha plantat, el compost que estan fent, les decisions que han pres a l’hora d’encarar la primavera i jo, que no puc ser més urbanita, he gaudit embruntant-me les mans, regant i contemplant com la Natura sempre s’obre pas fins i tot al costat de la Diagonal.

Ah! I m’han regalat un enciam!