Descripció de l’activitat

Aquestes setmanes he pogut reprendre els xequejos emocionals al grup de Cuidado Comunitario, una proposta que havia quedat aparcada durant el període d’atenció intensiva vinculat al procés de regularització extraordinària de persones migrades. A més, una de les tècniques del Pla comunitari ha agafat la baixa per uns mesos i m’han demanat que assumeixi el rol de referent en les sessions que queden fins a final de curs. Això ha suposat no només fer el xequeig d’entrades i sortides, sinó acompanyar les sessions en la seva totalitat.

He participat en dues trobades molt diferents entre si. A la primera va venir una tallerista especialitzada en aromaterapia emocional; a la segona, una tallerista que treballava la consciència corporal.

La primera sessió va ser un èxit. Van venir moltes noies i vam poder treballar la memòria emocional a través de l’olfacte, aprendre recursos sobre les sensacions de benestar que generen determinades olors i compartir remeis senzills elaborats a partir de plantes. El xequeig inicial va ser molt simple: ens vam presentar —les que venien per primera vegada i la tallerista— i vam compartir breument qui érem i com arribàvem. Com sempre passa, algunes van arribar tard i distretes, consultant el mòbil, com si una part d’elles continués fora de la sala. Però de seguida van anar entrant i connectant amb el que s’estava fent. Van explicar, es van emocionar, ens van fer partícips de coses de la seva cultura, del paisatge de casa seva, de les olors i els colors dels menjars que es fan en família.

La tallerista, mentre ens deixava elements de la natura per anar olorant, va explicar que les olors actuen com a “apagadores” naturals: redueixen el cortisol i la pressió arterial, modulen neurotransmissors i baixen la freqüència cardíaca. Unes plantes generen tranquil·litat, d’altres ajuden a concentrar-se, d’altres activen l’energia. El que va quedar clar és que les olors ens van transportar i ens van connectar amb el nostre cos i amb les companyes. L’emoció va brotar immediatament. Es notava que moltes estaven en una situació de saturació i esgotament important.

Per tancar, vaig llegir un poema sobre el vincle amb la natura i les arrels, i vam compartir un moment de reflexió sobre el que ens havia evocat. Van agrair l’estona i van marxar expressant alegria, abraçant-nos i preguntant ja què es faria el proper dia.

La segona sessió va tenir una dinàmica molt diferent. Només van venir cinc noies, tres de les quals no havien participat mai en el grup. Tenia preparada una dinàmica corporal per al xequeig, pensant que encaixaria bé amb la sessió de consciència corporal que havia de fer la tallerista. Però veient que la majoria no tenia clar on era ni per a què servia aquell espai, vaig preferir dedicar l’inici a explicar en què consisteix Cuidado Comunitario i l’Espai 210, quins serveis s’ofereixen, i demanar a les participants amb més recorregut que expliquessin la seva experiència. D’aquesta manera, elles van poder presentar-se i compartir com es trobaven en aquell moment.

Una de les participants és mare soltera d’un fill adolescent amb síndrome de Down. No el podia deixar amb ningú i l’havia portat a la sessió. Ell no va voler participar, però ens mirava des de fora i de tant en tant reia dels moviments que fèiem. El seu riure ens va enganxar a totes, i les dones el van acollir amb molta naturalitat. La mare en un principi, estava molt tensa, demanant perdó per haver-lo de portar i molt pendent que ell no marxés ni molestés. Però ell es va portar molt bé, i nosaltres vam anar incorporant-lo amb normalitat. Jo pensava que ella no hauria pogut relaxar-se del tot. Però en el xequeig final va dir que marxava més lleugera. Bona senyal.

La tallerista va llegir l’energia del grup i va proposar moviments suaus, estiraments amables, molta respiració, silenci, tancar els ulls, deixar anar tensions, facilitar que sortissin badalls i sospirs. I així ho vam fer totes. Jo també. Em vaig adonar que estava esgotada i que necessitava fer els exercicis amb elles, en lloc de quedar-me a observar i prendre apunts. Vam acabar amb un tancament en què vaig demanar que expliquessin què deixaven i què s’emportaven. Vaig preferir estar en escolta plena que en mode de registre. El resultat va ser evident: havien arribat amb preocupació, tristesa i enyorament, i marxaven més lleugeres, amb energia i amb ganes de tornar.

Objectius

La proposta dels xequejos emocionals i l’acompanyament de les sessions tenia com a objectius obrir espais d’expressió emocional, ajudar les participants a prendre consciència de com arriben i com marxen, afavorir el vincle entre elles i generar un espai de confiança compartida.

Reflexió personal

Aquestes dues sessions m’han deixat moltes coses en què pensar. La primera m’ha permès observar de manera molt directa com les olors activen la memòria emocional i generen connexió amb experiències viscudes, sovint vinculades a la família, al lloc d’origen o a persones estimades. Des d’una perspectiva dels determinants socials de la salut, es fa molt visible que el benestar emocional no és independent del context vital: moltes d’aquestes dones porten sobre seu un nivell de càrrega —migratòria, econòmica, familiar— que rarament troba espais on alliberar-se. Una hora i mitja de treball conscient en comunitat no ho resol, però genera petits canvis interns que serveixen de palanca per afrontar un dia més.

La segona sessió m’ha fet reflexionar sobre la importància de la flexibilitat en la intervenció. Tenir una dinàmica preparada és necessari, però saber llegir el grup i adaptar-se al que necessita en aquell moment és igualment important. En aquest cas, forçar el xequeig corporal hauria estat una imposició que no hauria servit a ningú. El que el grup necessitava era, primer, entendre on era i sentir-se benvingut.

També m’ha impactat la capacitat del grup d’acollir allò que no estava previst i convertir-ho en quelcom natural i fins i tot enriquidor. Hi ha una cosa que els grups comunitaris fan molt bé quan funcionen, que és adaptar-se a la vida real de les persones, amb tots els seus condicionants.

Evidències

• Les participants van compartir en el xequeig inicial com arribaven i en el final com marxaven, observant-se en ambdós casos un canvi positiu en l’estat emocional: de la dispersió, el cansament o la preocupació a l’alegria, la lleugeresa o les ganes de tornar.
• La sessió d’aromaterapia va generar connexions emocionals espontànies amb experiències personals i culturals, evidenciades en els relats compartits sobre les olors, els paisatges i els menjars de casa seva.
• L’exercici de tancament —”què deixo i què m’emporto”— va mostrar que les participants identificaven i verbalitzaven canvis en el seu estat emocional al llarg de la sessió.
• La participant que havia arribat més tensa —la mare que havia portat el seu fill— va expressar al final que marxava més lleugera, evidenciant l’efecte real de l’espai sobre el benestar emocional.
• La participació activa de totes les assistents, incloent les que venien per primera vegada, va reflectir que l’espai havia generat prou confiança per facilitar l’expressió i el vincle.

Avaluació

Les dues sessions han complert els objectius proposats. En la primera, la resposta va ser molt positiva i la participació, alta. En la segona, la baixa assistència i la incorporació de participants noves va suposar un repte que crec que es va gestionar de manera adequada. El fet que la participant amb més dificultats per relaxar-se —la mare que havia portat el seu fill— marxés dient que se sentia més lleugera em sembla una evidència significativa de l’efecte real d’aquests espais.

Observacions personals

El que m’emporto de manera més clara és la constatació que acompanyar no sempre significa tenir el control de la sessió. De vegades significa deixar que la vida entri a la sala —amb un fill que riu des de la porta, amb una olor que porta algú de tornada a casa seva— i trobar la manera de fer-ne quelcom compartit. I que jo mateixa pogués fer els exercicis amb elles, en lloc de quedar-me fora com a observadora, em va semblar la decisió correcta aquell dia.