Durant les meues pràctiques en un centre ocupacional he desenvolupat una intervenció relacionada amb la presa de decisions i l’autonomia de les persones usuàries. Al llarg del procés hi ha hagut una qüestió que m’ha fet reflexionar molt i que m’agradaria compartir amb vosaltres. En diferents moments de les activitats vaig observar que algunes persones necessitaven més temps o més suport per prendre decisions. Davant d’aquestes situacions, sovint em preguntava fins a quin punt havia d’intervindre per ajudar-les i quan era millor esperar i donar-los espai perquè decidiren per elles mateixes.

Al principi tendia a intervenir amb més rapidesa perquè pensava que així facilitava la tasca o evitava possibles frustracions. No obstant això, amb el pas de les setmanes vaig començar a qüestionar-me si, de vegades, aquesta ajuda podia acabar limitant les oportunitats reals de participació de les persones usuàries. Aquesta experiència m’ha portat a plantejar-me una pregunta que considere especialment rellevant des de la psicopedagogia: on es troba l’equilibri entre oferir els suports necessaris i respectar l’autonomia de la persona?

Des de la nostra pràctica professional, com podem diferenciar quan estem acompanyant un procés de presa de decisions i quan, encara que siga amb bona intenció, estem decidint per l’altra persona?

M’agradaria conéixer la vostra opinió i saber si durant les vostres pràctiques us heu trobat amb situacions semblants.

Referències

Schalock, R. L., & Verdugo, M. A. (2003). Calidad de vida: Manual para profesionales de la educación, salud y servicios sociales. Alianza Editorial.

Carmen Casielles

Descripció de l’activitat

En aquesta última sessió he volgut dedicar un espai per fer una reflexió final sobre tot el procés de la intervenció. Per una banda, he intentat recollir com s’han sentit els usuaris durant aquestes setmanes i, per altra, també he aprofitat per fer la meua pròpia valoració sobre el projecte.

Amb Alejandro, Leo, Malena i Rubén hem parlat sobre les activitats que més els han agradat, si s’han sentit còmodes participant i si els ha agradat poder decidir més coses durant les sessions. Alguns han respost de manera més directa i altres d’una forma més simple, però tots han participat d’alguna manera. Alejandro ha dit que li agradaven més les activitats en grup perquè “entre tots és més divertit”. Leo ha comentat que li agradava poder dir què volia fer. Malena ha dit que el que més li havia agradat era jugar i parlar entre tots, i Rubén ha comentat que preferia quan feien activitats cooperatives.

Objectiu

Realitzar una valoració final del procés, identificant punts forts, dificultats i possibles aspectes de millora tant de la intervenció com del meu paper durant el projecte.

Avaluació

En general, valore positivament el desenvolupament del projecte. Pense que les activitats han sigut adequades per al grup i que han ajudat a generar més espais de participació i expressió.

Com a punts forts, destacaria sobretot la bona resposta dels usuaris i el fet que, poc a poc, han anat mostrant més iniciativa i més seguretat a l’hora de participar. Pel que fa als punts dèbils, crec que en alguns moments encara m’ha costat deixar-los més espai sense intervenir. També pense que algunes activitats necessitaven més temps perquè pogueren desenvolupar-se amb més calma.

Per a aquesta valoració final he utilitzat la meua autoavaluació qualitativa i el diari de camp, revisant les observacions recollides durant totes les sessions.

Evidències

Durant aquesta sessió final, els usuaris han sigut capaços d’expressar opinions sobre les activitats realitzades i sobre com s’han sentit participant. A més, revisant les anotacions del diari de camp, s’han pogut observar canvis progressius en la participació, l’expressió d’opinions i la capacitat d’arribar a acords.

Reflexió personal

Sincerament, crec que aquest projecte m’ha ensenyat molt més del que esperava quan el vaig començar. Al principi tenia molts dubtes sobre si les activitats tindrien sentit o si realment podria observar algun canvi, però ara m’adone que sí que han passat coses importants, encara que siguen xicotetes. També m’ha ajudat molt a reflexionar sobre la meua manera d’intervenir. He aprés que moltes vegades ajudar no significa dirigir constantment, sinó saber esperar, escoltar i donar espai perquè siguen ells els que participen. Una altra cosa que m’emporte és entendre que la presa de decisions no és només “triar una cosa o una altra”. Darrere hi ha autoestima, confiança, sentir que la teua opinió importa i que tens dret a expressar-la.

La veritat és que acabe aquest procés amb molt bones sensacions i amb la sensació d’haver aprés molt tant a nivell professional com personal.

Descripció de l’activitat

Hui he dedicat la sessió sobretot a fer una valoració general de tot el procés de la intervenció amb Alejandro, Leo, Malena i Rubén. La idea no era fer una activitat nova, sinó observar com es desenvolupaven ara en situacions que al principi els costaven més i, veure si realment s’havien produït alguns canvis en la manera de participar, expressar opinions o prendre decisions.

Per aquest motiu, he recuperat algunes dinàmiques que ja havíem treballat durant aquestes setmanes. Primer, he fet una xicoteta conversa en grup sobre coses del dia a dia, preguntant què preferien fer en diferents situacions i deixant espai perquè cadascú donara la seua opinió. Després, els he proposat decidir entre tots una activitat per a fer junts. Alejandro i Leo preferien fer un puzzle, mentre que Malena i Rubén volien jugar al Memory. Aquesta vegada m’he mantingut molt més en segon pla per veure com gestionaven la situació entre ells. M’ha sorprés positivament veure que parlaven amb més tranquil·litat i que intentaven arribar a un acord sense esperar constantment que jo decidira. Finalment, han acordat començar amb el Memory i després fer el puzzle tots junts.

Objectiu

Valorar els possibles canvis produïts durant la intervenció en relació amb la participació, l’expressió d’opinions i la presa de decisions de les persones usuàries.

Avaluació

Sincerament, crec que aquesta sessió m’ha ajudat molt a veure l’evolució real del grup. Potser els canvis no són enormes ni radicals, però sí que es noten coses diferents respecte al principi. He observat més seguretat a l’hora de parlar i més iniciativa per expressar el que volen. També he notat que toleren millor les opinions diferents i que els costa menys arribar a acords.

Per a registrar aquestes observacions, he utilitzat sobretot el diari de camp i l’observació directa, i he estat anotant la seua participació, la manera en què prenien decisions o la seua actitud davant les activitats.

Evidències

Durant la sessió, els quatre usuaris han participat activament en les converses i en les decisions grupals. A més, he observat una major autonomia en moments en què abans necessitaven més intervenció per part meua. També he pogut veure més capacitat d’escolta i més tranquil·litat a l’hora d’acceptar decisions diferents de les pròpies.

Reflexió personal

La veritat és que hui he acabat bastant contenta perquè, encara que moltes vegades els avanços semblen molt menuts, quan mires arrere sí que t’adones que han canviat coses.

Recorde els primers dies, quan alguns quasi no expressaven opinions o esperaven que jo decidira constantment. Ara encara necessiten ajuda, evidentment, però sí que hi ha més iniciativa i més confiança. També jo mateixa he canviat bastant durant aquest procés. Al principi em costava molt no intervenir o no intentar solucionar-ho tot ràpidament. Ara intente confiar més en ells i donar-los més temps, i crec que això també ha ajudat molt.

En general, aquesta sessió m’ha servit per veure que, encara que siguen xicotets passos, sí que s’han produït avanços reals.

Descripció de l’activitat

Hui la sessió ha consistit en reforçar moltes de les activitats que hem anat treballant durant aquestes últimes setmanes. He volgut  veure com reaccionaven ara, després de tota la intervenció, i si realment es notaven alguns canvis en la manera de participar, decidir o relacionar-se entre ells.

En aquesta sessió, han participat  els ususris/as Leo, Arturo, Rubén i Leti. Per començar, hem fet una part més tranquil·la, parlant sobre situacions quotidianes perquè pogueren expressar preferències i opinions. Els he preguntat coses senzilles, com què preferirien fer un diumenge, què els agrada més per a berenar o quin tipus de plans els agraden més. La veritat és que m’ha sorprés perquè, comparat amb els primers dies, hui tots responien amb menys vergonya. Per últim, hem reflexionar sobre la pressa de les seues decissions.

Després, cadascun ha triat una activitat diferent. Leo volia fer un puzzle, Rubén preferia el Memory, Leti tenia ganes de dibuixar i Arturo volia cosir. A partir d’ahí, els he plantejat que havien d’intentar organitzar-se entre ells per decidir per on començar i com podien repartir el temps. Al principi cadascú estava molt centrat en la seua elecció, però a poc a poc han anat parlant entre ells i, quasi sense adonar-se, han acabat arribant a acords amb bastant facilitat. Finalment, han decidit començar tots junts amb el Memory, després continuar amb el puzzle.

També hem aprofitat el moment per reprendre la part més tipus assemblea que havíem treballat altres dies. Els he preguntat quina eixida els agradaria fer si pogueren organitzar una activitat especial. Leo i Leti han dit anar al cine, Rubén preferia anar a esmorzar fora i Arturo ha proposat anar al parc. M’ha agradat molt veure com escoltaven les opinions dels altres sense enfadar-se perquè no coincidiren.

Objectiu

Continuar reforçant la presa de decisions individuals i grupals, afavorint que les persones usuàries expressen les seues preferències, participen més activament i guanyen seguretat a l’hora de decidir.

Avaluació

Sincerament, crec que hui ha sigut una de les sessions on més he notat l’evolució del grup, ja que moltes coses que al principi costaven molt ara ixen d’una manera molt més natural. Per exemple, abans els costava molt més expressar què volien o acceptar les opinions dels altres. Hui, encara que cadascú tenia la seua idea, han aconseguit parlar-ho amb tranquil·litat i arribar a acords sense pràcticament ajuda meua. També he vist més iniciativa per part seua. Ja no esperen tant que siga jo qui diga què toca fer o qui resolga les situacions. Evidentment encara necessiten suport en alguns moments, però sent que cada vegada confien més en les seues pròpies decisions.

Evidències

Durant la sessió, tots els usuaris han expressat preferències personals en diferents moments de l’activitat i han participat en decisions tant individuals com grupals. Una de les evidències més clares ha sigut veure com, a diferència de les primeres sessions, ara es mostren més disposats a escoltar-se entre ells i a acceptar opinions diferents sense generar conflictes. Hui, per exemple, han sigut capaços d’organitzar-se i arribar a acords amb bastant tranquil·litat, respectant els torns de paraula i deixant espai perquè tots pogueren participar. També s’ha observat una actitud més participativa, més iniciativa i una millor acceptació de les opinions dels companys.

Per tal de registrar i valorar aquests aspectes, he utilitzat principalment el diari de camp plantejat en el projecte, on he anat anotant observacions relacionades amb la participació, la presa de decisions, la capacitat d’arribar a acords i la manera en què reaccionaven davant les opinions dels companys. A més, també he tingut en compte l’observació directa durant tota la sessió, especialment en moments on havien de negociar o decidir conjuntament.

Reflexió personal

La veritat és que hui he acabat la sessió reflexioanant sobre tot el que hem anat fent durant aquestes setmanes. Al principi, quan vaig plantejar aquesta intervenció, pensava que seria molt difícil notar canvis reals, perquè al final parlar de presa de decisions sembla una cosa molt gran. Però ara m’estic adonant que els canvis importants, moltes vegades, estan en les coses més menudes.

Hui, per exemple, m’ha fet molta il·lusió veure com parlaven entre ells d’una manera molt més natural i amb menys vergonya que els primers dies. Abans hi havia moments en què quasi esperaven que jo marcara les negociacions o que marcara el ritme. Ara, en canvi, encara que continuen necessitant ajuda, sí que els note més segurs, més tranquils i amb més ganes de participar.

També he pensat molt en mi mateixa durant la sessió. Crec que una de les coses que més m’està costant aprendre és saber fer-me un poc cap arrere. Moltes vegades em naix intervenir ràpid, ajudar o intentar solucionar-ho tot perquè pense que així serà més fàcil per a ells i elles. Però hui he vist clarament que, quan els dones temps de veritat, poden fer molt més del que pareix. A més, veure’ls discutir tranquil·lament sobre què volen fer, veure que algú cedeix sense enfadar-se o que un altre s’atreveix a donar la seua opinió quan abans quasi no parlava, són coses que des de fora poden semblar una tonteria, però quan estàs allí ho vius d’una altra manera. Sincerament, crec que aquesta experiència m’està ensenyant molt més del que esperava. No només sobre intervenció o activitats, sinó sobre la importància d’escoltar, respectar els ritmes i confiar de veritat en les capacitats de les persones.

Hui he acabat contenta, però sobretot amb la sensació que, encara que siga a poc a poc, algún canvi si que es produix.

Descripció de l’activitat

Hui he dut a terme l’activitat 4 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1: Malena, Arturo, Alejandro i Leo. La sessió ha començat amb una part més reflexiva, plantejant diferents situacions quotidianes perquè pogueren expressar què preferirien i per què. He intentat formular preguntes relacionades amb situacions properes i reals del seu dia a dia, per facilitar que pogueren imaginar-se en eixos contextos i prendre una decisió.

Algunes de les preguntes han sigut:

• “Si estigueres a casa i pogueres triar unes postres, què preferiries: maduixes o poma?”
• “Si un diumenge pogueres anar d’excursió, què t’agradaria més: platja o muntanya?”
• “Si este estiu quedares per anar a sopar, què preferiries posar-te: sandàlies o esportives?”

Tots han participat molt bé en aquesta primera part i han sigut capaços d’expressar les seues preferències sense massa dificultat. A partir d’ahí, els he preguntat què els agradaria fer hui durant l’activitat, i els quatre han coincidit que volien jugar. Els he donat tres opcions diferents: puzzles, Le Lynx i Memory. Alejandro i Leo han escollit puzzle, mentre que Malena i Arturo han preferit Le Lynx. Després d’això, els he plantejat que havien d’arribar a una decisió conjunta per poder jugar tots junts de manera cooperativa.

En aquesta ocasió, Alejandro, que altres dies havia mostrat més dificultat per cedir, ha acceptat amb més facilitat la decisió grupal, i finalment han triat jugar tots a Le Lynx. El joc ha funcionat molt bé. Es tractava d’un joc cooperatiu on havien d’anar col·locant unes fitxes amb objectes quotidians en el lloc corresponent d’un gran tauler. Durant el joc, han cooperat entre ells, s’han ajudat molt i s’ho han passat realment bé.

Com que hem acabat abans del previst, després han decidit entre tots fer també dos puzzles de 80 peces de manera cooperativa.

Objectiu

Afavorir la presa de decisions en situacions quotidianes i grupals, reforçant la capacitat d’expressar preferències, arribar a acords i participar activament dins del grup.

Avaluació

La sessió ha anat molt millor del que esperava. Des del principi, tots han participat molt activament i han mostrat interés tant en les preguntes inicials com en la part dels jocs. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el canvi d’Alejandro respecte a sessions anteriors. Aquesta vegada no li ha costat tant acceptar una decisió diferent de la seua, i crec que això és un avanç important dins de la dinàmica grupal. També he observat que, quan les activitats tenen sentit per a ells i elles i parteixen de coses properes al seu dia a dia, participen amb molta més facilitat i es mostren més segurs a l’hora d’opinar.

Per últim, pel que fa al treball cooperatiu, la sessió ha sigut molt positiva. Han sabut ajudar-se, respectar-se i compartir l’activitat sense conflictes.

Evidències

Durant l’activitat, els quatre usuaris han sigut capaços d’expressar preferències personals davant diferents situacions quotidianes i de participar en la presa de decisions grupals. A més, han aconseguit arribar a un acord conjunt respecte al joc que volien realitzar i han participat de manera cooperativa tant en el Le Lynx com en els puzzles posteriors.

També s’ha pogut observar una actitud positiva, implicació durant tota la sessió i una major facilitat per acceptar les decisions del grup.

Reflexió personal

La veritat és que aquesta sessió m’ha agradat molt perquè he tingut la sensació que, a poc a poc, el grup va sentint-se més còmode amb aquest tipus de dinàmiques. M’ha agradat especialment començar amb situacions quotidianes, perquè he vist que els ajudava molt a imaginar-se realment en eixa situació i a expressar què preferien. A més, crec que això dona molt més sentit a la presa de decisions, perquè no es queda només en triar un joc, sinó en pensar sobre coses que formen part de la vida diària. També m’ha fet reflexionar veure com canvien les actituds segons el context i la confiança que van agafant. El cas d’Alejandro m’ha sorprés positivament, perquè altres dies li costava molt més cedir o adaptar-se a la decisió del grup, i hui ho ha gestionat molt millor.

D’altra banda, durant el joc cooperatiu he pogut observar moments molt bonics d’ajuda entre ells, especialment quan algun company no trobava una peça o dubtava. En eixos moments és quan realment veig que aquestes activitats van més enllà de la presa de decisions i treballen també la convivència, l’escolta i el respecte pels altres.

En general, he acabat la sessió amb molt bones sensacions i amb la sensació que, encara que siguen xicotets avanços, realment s’estan produint canvis en la manera en què participen i es relacionen entre ells.

Descripció de l’activitat

Hui he posat en pràctica les activitats 2 i 3 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1. Primer hem treballat l’activitat “Decidim junts”. Per a això, he preparat un espai en el qual pogueren reunir-se i parlar entre ells. Primerament, cada usuari ha triat les seues preferències del què volia fer: Rubén ha escollit jocs, concretament un puzzle, Leo també jocs, en el seu cas el jenga. Per altra banda, Arturo coser i Leti un altre puzzle.

A partir d’aquest moment, els he plantejat que havien d’arribar a una decisió conjunta per poder fer una activitat tots junts. Han començat a parlar entre ells, expressant el que preferien. Ha sigut interessant veure com Leo ha cedit des del principi, mentre que Arturo estava més tancat en la seua opció i li costava més canviar. Finalment, entre tots han aconseguit convèncer-lo i han decidit fer un puzzle en grup. Han acabat fent un puzzle de la selva en 3D. Després d’això, hem aprofitat el mateix espai per parlar un poc sobre com s’havien sentit a l’hora de decidir i posar-se d’acord. En general, no ha costat massa arribar a una decisió i no hi ha hagut conflictes. A més, han respectat el torn de paraula en tot moment.

A continuació, hem realitzat l’activitat 3, centrada en la planificació d’una eixida. Hem fet una xicoteta assemblea aprofitant l`espai de l`actitivitat 2, on cada un ha pogut dir què li agradaria fer. Tres d’ells han dit anar al cine, mentre que Leo ha proposat anar a la fira del llibre. Això ha generat també un xicotet espai de debat sobre les preferències de cadascú.

Objectiu

Fomentar la presa de decisions en grup, afavorint la participació, l’expressió d’opinions i la capacitat d’arribar a acords, així com reforçar la percepció de poder decidir i formar part activa del grup.

Avaluació

En general, les dues activitats han funcionat molt bé. He pogut observar que tots els usuaris han participat i han sigut capaços d’expressar les seues preferències. En el cas de la presa de decisions en grup, encara que al principi hi havia diferències, han aconseguit arribar a un acord sense conflictes, cosa que considere molt positiva.

També ha sigut interessant veure els diferents rols: alguns han cedit amb facilitat i altres han necessitat més temps per acceptar la decisió del grup. Açò m’ha fet veure que aquest tipus d’activitats també permeten treballar aspectes com la flexibilitat i el respecte pels altres.

Com a punt a millorar, crec que en alguns moments podria haver deixat encara més espai perquè ells gestionaren la situació sense tanta intervenció per part meua.

Evidències

Durant l’activitat s’ha observat que els quatre usuaris han expressat les seues preferències inicials i han participat en el procés de decisió. Finalment, han arribat a un acord conjunt (realització d’un puzzle), fet que mostra capacitat per negociar i adaptar-se, malgrat algun usuari ha costat més l`adaptació.

A més, en l’activitat de l’assemblea, tots han pogut expressar la seua opinió respecte a una eixida, mostrant participació activa i interès.

Reflexió personal

La veritat és que aquesta sessió m’ha agradat molt perquè he vist una evolució respecte a activitats més individuals. En aquest cas, el fet d’haver de decidir en grup canvia molt la dinàmica, i m’ha semblat molt interessant observar com interactuen entre ells.

M’ha cridat especialment l’atenció el cas d’Arturo, perquè al principi no volia cedir, però al final ha acabat acceptant la decisió del grup. Crec que aquest tipus de situacions són molt importants, perquè no només treballen la presa de decisions, sinó també el fet d’escoltar i adaptar-se als altres.

També m’he adonat que, quan els dones espai i temps, són capaços d’arribar a acords sense necessitat de conflictes, cosa que al principi no tenia tan clara.

En general, crec que ha sigut una sessió molt positiva i que aquestes activitats tenen molt de potencial. A poc a poc vaig veient més clar que el projecte no tracta només de decidir, sinó de tot el que implica fer-ho amb altres persones.

1. Descripció de l’activitat

Hui he posat en pràctica l’activitat 1 del projecte, “Per què he triat això?”, amb les 4 persones usuaries del taller 1. L’activitat s’ha desenvolupat a la propia aula taller 1 on han pogut triar entre diferents opcions, com jocs, materials o activitats senzilles.

Després de donar-los diferents opcions, cada usuari ha triat què volia fer segons les seues preferències. Dos dels usuaris han triat jocs de taula i els altres dues treball de dia de la mare (están fent un llibre de poesía i s`han posat a cosir la portada). A partir d’ahí, la part més important de l’activitat ha sigut dedicar un temps a parlar sobre eixa elecció. He intentat fer preguntes senzilles com “per què has triat això?”, “t’agrada?” o “com et fa sentir?”, adaptant-me al nivell de cada persona.

Més que buscar respostes concretes, la idea era donar-los espai perquè pensaren sobre el que havien triat i pogueren expressar-ho d’alguna manera, encara que fora amb ajuda. També he intentat reforçar en tot moment que la seua decisió era vàlida i important.

2. Objectiu

Fomentar la presa de decisions de les persones usuàries afavorint que siguen conscients del fet de decidir i del valor de la seua pròpia elecció.

3. Avaluació

En general, l’activitat ha funcionat prou bé. Els quatre usuaris han sigut capaços de fer una elecció, encara que amb diferents nivells d’ajuda. El més interessant no ha sigut tant que triaren, sinó el moment de després, quan hem parlat sobre la seua decisió. Alguns usuaris han pogut expressar el perquè de manera bastant clara, mentre que altres han necessitat més suport o han respost de manera més simple. Tot i això, en tots els casos s’ha pogut generar eixe espai de reflexió, que al final era l’objectiu principal.

Com a dificultat, he notat que en alguns moments m’ha costat no dirigir massa les respostes, ja que tendia a ajudar-los més del necessari. És una cosa que hauré d’anar ajustant en les pròximes sessions. En definitiva, en general el resultat ha sigut prou exitos, ja que tots han reflexionat al voltant d`açó i s`han sentit molt protagonistes de les seus decisions.

4. Evidències

Durant l’activitat s’ha pogut observar que totes les persones usuàries han realitzat alguna elecció entre les opcions proposades. A més, en major o menor mesura, han participat en el moment de reflexió posterior, responent a les preguntes plantejades o mostrant reaccions que indicaven preferència o interés. També s’ha evidenciat que, amb suport, són capaços no només de triar, sinó de començar a donar sentit a eixa elecció, encara que siga de manera molt senzilla.

5. Reflexió personal

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar molt més del que pensava. Al principi, podia semblar una cosa molt senzilla, però en realitat m’he adonat que el més important no és que trien, sinó el que passa després.

M’ha cridat l’atenció veure com, quan els preguntes pel perquè, alguns es queden pensant o necessiten temps. I és en eixe moment quan veus que no estan acostumats a que se’ls demane això, i que és ací on realment està el treball. També m’he adonat que, sense voler, a vegades tendisc a ajudar massa o a completar les seues respostes, i crec que hauré d’aprendre a donar-los més temps i més espai.

En general, ha sigut una experiència molt positiva, perquè m’ha ajudat a entendre millor el sentit real del projecte. No es tracta només de donar opcions, sinó d’ajudar-los a ser conscients que poden decidir i que la seua opinió té valor. Tinc la sensació que és un procés lent, però necessari, i tinc ganes de veure com evoluciona en les pròximes sessions.

Ara que ja tinc el projecte d’intervenció definit, estic a punt de començar a portar-lo a la pràctica en el taller 1. La veritat és que és una sensació un poc estranya, perquè fins ara tot havia sigut més teòric, però ara és quan realment toca veure com funciona en la realitat.

Per una banda, tinc ganes de començar i de veure com reaccionen les persones usuàries davant les propostes que he preparat. Em fa il·lusió poder posar en pràctica una idea que ha sorgit a partir de tot el que he anat observant durant les pràctiques. Però, al mateix temps, també tinc alguns dubtes i una mica d’inseguretat. No sé exactament com eixirà tot, ni si seré capaç d’adaptar-me bé a cada situació. També em preocupa saber fins a quin punt intervenir o deixar més espai perquè siguen ells els que prenguen les decisions.

Una de les coses que més m’he plantejat aquests dies és que, encara que el projecte estiga planificat, després la realitat pot ser diferent. Per això, crec que serà important anar adaptant-me al que vaja passant i no tindre una idea rígida de com han de ser les coses.

També espere poder observar petits canvis, encara que siguen mínims, en la manera en què participen o prenen decisions.

Aquests dies he estat treballant en concretar una mica més el projecte, sobretot pensant en les activitats i en com portar-lo realment a la pràctica dins del centre.

La veritat és que al principi em costava bastant, perquè una cosa és tindre la idea (treballar la presa de decisions) i una altra és saber com fer-ho en el dia a dia amb les persones usuàries. A poc a poc he anat pensant en situacions més reals, com donar-los a triar activitats, materials o coses senzilles que formen part de la rutina. He intentat que tot siga molt natural, que no siga algo forçat, sinó que estiga integrat en el que ja fan al taller. Pense que així té més sentit i és més fàcil que realment es puga aplicar.

També m’han anat sorgint dubtes. Per exemple, fins a quin punt ajudar o no. Hi ha moments en què no saps si intervenir perquè els coste menys o deixar-los més temps perquè siguen ells qui decidisquen. Açò m’ha fet pensar molt en el paper que tenim com a professionals. A més, també he començat a pensar en com es podria veure si el projecte funciona o no. Encara no ho tinc del tot clar, però crec que fixar-me en com participen i en si van prenent més decisions pot ser una manera de veure-ho.

En general, sent que el projecte va agafant forma, encara que siga poc a poc. Encara hi ha coses que he d’ajustar, però ja no ho veig tan difícil com al principi.

Seguim!

En aquesta fase de les pràctiques he començat a plantetjar al meu projecte d’intervenció, i la veritat és que al principi em semblava bastant complicat. Passar de detectar necessitats a plantejar una proposta concreta no és tan fàcil com sembla.

A partir del treball que vaig fer en el repte anterior, tenia clar que volia centrar-me en el tema de l’autonomia, concretament en la presa de decisions. És una cosa que m’ha cridat molt l’atenció des del primer moment al centre, perquè encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns casos aquesta participació està bastant guiada. A poc a poc, he anat pensant com es podria treballar aquest aspecte de manera realista dins del centre. No volia fer un projecte massa teòric o difícil d’aplicar, sinó alguna cosa senzilla però amb sentit, que poguera encaixar en el dia a dia del taller. Per això, he decidit enfocar el projecte en el grup del taller 1, ja que és amb el qual he tingut més contacte. Això m’ha ajudat molt, perquè ja conec millor la dinàmica del grup i les seues necessitats.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és com de fàcil és, de vegades, prendre decisions per altres sense adonar-nos. Per això, el projecte està pensat per donar més espai a les persones usuàries perquè puguen opinar, triar i decidir, encara que siga en aspectes senzills del seu dia a dia.

En general, estic intentant que el projecte siga el més realista possible, adaptat al centre i a les persones usuàries. Encara estic en procés de definir millor les activitats i la manera de treballar, però comence a tindre una idea més clara del que vull fer.