Descripció de l’activitat

Hui he posat en pràctica les activitats 2 i 3 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1. Primer hem treballat l’activitat “Decidim junts”. Per a això, he preparat un espai en el qual pogueren reunir-se i parlar entre ells. Primerament, cada usuari ha triat les seues preferències del què volia fer: Rubén ha escollit jocs, concretament un puzzle, Leo també jocs, en el seu cas el jenga. Per altra banda, Arturo coser i Leti un altre puzzle.

A partir d’aquest moment, els he plantejat que havien d’arribar a una decisió conjunta per poder fer una activitat tots junts. Han començat a parlar entre ells, expressant el que preferien. Ha sigut interessant veure com Leo ha cedit des del principi, mentre que Arturo estava més tancat en la seua opció i li costava més canviar. Finalment, entre tots han aconseguit convèncer-lo i han decidit fer un puzzle en grup. Han acabat fent un puzzle de la selva en 3D. Després d’això, hem aprofitat el mateix espai per parlar un poc sobre com s’havien sentit a l’hora de decidir i posar-se d’acord. En general, no ha costat massa arribar a una decisió i no hi ha hagut conflictes. A més, han respectat el torn de paraula en tot moment.

A continuació, hem realitzat l’activitat 3, centrada en la planificació d’una eixida. Hem fet una xicoteta assemblea aprofitant l`espai de l`actitivitat 2, on cada un ha pogut dir què li agradaria fer. Tres d’ells han dit anar al cine, mentre que Leo ha proposat anar a la fira del llibre. Això ha generat també un xicotet espai de debat sobre les preferències de cadascú.

Objectiu

Fomentar la presa de decisions en grup, afavorint la participació, l’expressió d’opinions i la capacitat d’arribar a acords, així com reforçar la percepció de poder decidir i formar part activa del grup.

Avaluació

En general, les dues activitats han funcionat molt bé. He pogut observar que tots els usuaris han participat i han sigut capaços d’expressar les seues preferències. En el cas de la presa de decisions en grup, encara que al principi hi havia diferències, han aconseguit arribar a un acord sense conflictes, cosa que considere molt positiva.

També ha sigut interessant veure els diferents rols: alguns han cedit amb facilitat i altres han necessitat més temps per acceptar la decisió del grup. Açò m’ha fet veure que aquest tipus d’activitats també permeten treballar aspectes com la flexibilitat i el respecte pels altres.

Com a punt a millorar, crec que en alguns moments podria haver deixat encara més espai perquè ells gestionaren la situació sense tanta intervenció per part meua.

Evidències

Durant l’activitat s’ha observat que els quatre usuaris han expressat les seues preferències inicials i han participat en el procés de decisió. Finalment, han arribat a un acord conjunt (realització d’un puzzle), fet que mostra capacitat per negociar i adaptar-se, malgrat algun usuari ha costat més l`adaptació.

A més, en l’activitat de l’assemblea, tots han pogut expressar la seua opinió respecte a una eixida, mostrant participació activa i interès.

Reflexió personal

La veritat és que aquesta sessió m’ha agradat molt perquè he vist una evolució respecte a activitats més individuals. En aquest cas, el fet d’haver de decidir en grup canvia molt la dinàmica, i m’ha semblat molt interessant observar com interactuen entre ells.

M’ha cridat especialment l’atenció el cas d’Arturo, perquè al principi no volia cedir, però al final ha acabat acceptant la decisió del grup. Crec que aquest tipus de situacions són molt importants, perquè no només treballen la presa de decisions, sinó també el fet d’escoltar i adaptar-se als altres.

També m’he adonat que, quan els dones espai i temps, són capaços d’arribar a acords sense necessitat de conflictes, cosa que al principi no tenia tan clara.

En general, crec que ha sigut una sessió molt positiva i que aquestes activitats tenen molt de potencial. A poc a poc vaig veient més clar que el projecte no tracta només de decidir, sinó de tot el que implica fer-ho amb altres persones.

1. Descripció de l’activitat

Hui he posat en pràctica l’activitat 1 del projecte, “Per què he triat això?”, amb les 4 persones usuaries del taller 1. L’activitat s’ha desenvolupat a la propia aula taller 1 on han pogut triar entre diferents opcions, com jocs, materials o activitats senzilles.

Després de donar-los diferents opcions, cada usuari ha triat què volia fer segons les seues preferències. Dos dels usuaris han triat jocs de taula i els altres dues treball de dia de la mare (están fent un llibre de poesía i s`han posat a cosir la portada). A partir d’ahí, la part més important de l’activitat ha sigut dedicar un temps a parlar sobre eixa elecció. He intentat fer preguntes senzilles com “per què has triat això?”, “t’agrada?” o “com et fa sentir?”, adaptant-me al nivell de cada persona.

Més que buscar respostes concretes, la idea era donar-los espai perquè pensaren sobre el que havien triat i pogueren expressar-ho d’alguna manera, encara que fora amb ajuda. També he intentat reforçar en tot moment que la seua decisió era vàlida i important.

2. Objectiu

Fomentar la presa de decisions de les persones usuàries afavorint que siguen conscients del fet de decidir i del valor de la seua pròpia elecció.

3. Avaluació

En general, l’activitat ha funcionat prou bé. Els quatre usuaris han sigut capaços de fer una elecció, encara que amb diferents nivells d’ajuda. El més interessant no ha sigut tant que triaren, sinó el moment de després, quan hem parlat sobre la seua decisió. Alguns usuaris han pogut expressar el perquè de manera bastant clara, mentre que altres han necessitat més suport o han respost de manera més simple. Tot i això, en tots els casos s’ha pogut generar eixe espai de reflexió, que al final era l’objectiu principal.

Com a dificultat, he notat que en alguns moments m’ha costat no dirigir massa les respostes, ja que tendia a ajudar-los més del necessari. És una cosa que hauré d’anar ajustant en les pròximes sessions. En definitiva, en general el resultat ha sigut prou exitos, ja que tots han reflexionat al voltant d`açó i s`han sentit molt protagonistes de les seus decisions.

4. Evidències

Durant l’activitat s’ha pogut observar que totes les persones usuàries han realitzat alguna elecció entre les opcions proposades. A més, en major o menor mesura, han participat en el moment de reflexió posterior, responent a les preguntes plantejades o mostrant reaccions que indicaven preferència o interés. També s’ha evidenciat que, amb suport, són capaços no només de triar, sinó de començar a donar sentit a eixa elecció, encara que siga de manera molt senzilla.

5. Reflexió personal

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar molt més del que pensava. Al principi, podia semblar una cosa molt senzilla, però en realitat m’he adonat que el més important no és que trien, sinó el que passa després.

M’ha cridat l’atenció veure com, quan els preguntes pel perquè, alguns es queden pensant o necessiten temps. I és en eixe moment quan veus que no estan acostumats a que se’ls demane això, i que és ací on realment està el treball. També m’he adonat que, sense voler, a vegades tendisc a ajudar massa o a completar les seues respostes, i crec que hauré d’aprendre a donar-los més temps i més espai.

En general, ha sigut una experiència molt positiva, perquè m’ha ajudat a entendre millor el sentit real del projecte. No es tracta només de donar opcions, sinó d’ajudar-los a ser conscients que poden decidir i que la seua opinió té valor. Tinc la sensació que és un procés lent, però necessari, i tinc ganes de veure com evoluciona en les pròximes sessions.

Ara que ja tinc el projecte d’intervenció definit, estic a punt de començar a portar-lo a la pràctica en el taller 1. La veritat és que és una sensació un poc estranya, perquè fins ara tot havia sigut més teòric, però ara és quan realment toca veure com funciona en la realitat.

Per una banda, tinc ganes de començar i de veure com reaccionen les persones usuàries davant les propostes que he preparat. Em fa il·lusió poder posar en pràctica una idea que ha sorgit a partir de tot el que he anat observant durant les pràctiques. Però, al mateix temps, també tinc alguns dubtes i una mica d’inseguretat. No sé exactament com eixirà tot, ni si seré capaç d’adaptar-me bé a cada situació. També em preocupa saber fins a quin punt intervenir o deixar més espai perquè siguen ells els que prenguen les decisions.

Una de les coses que més m’he plantejat aquests dies és que, encara que el projecte estiga planificat, després la realitat pot ser diferent. Per això, crec que serà important anar adaptant-me al que vaja passant i no tindre una idea rígida de com han de ser les coses.

També espere poder observar petits canvis, encara que siguen mínims, en la manera en què participen o prenen decisions.

Aquests dies he estat treballant en concretar una mica més el projecte, sobretot pensant en les activitats i en com portar-lo realment a la pràctica dins del centre.

La veritat és que al principi em costava bastant, perquè una cosa és tindre la idea (treballar la presa de decisions) i una altra és saber com fer-ho en el dia a dia amb les persones usuàries. A poc a poc he anat pensant en situacions més reals, com donar-los a triar activitats, materials o coses senzilles que formen part de la rutina. He intentat que tot siga molt natural, que no siga algo forçat, sinó que estiga integrat en el que ja fan al taller. Pense que així té més sentit i és més fàcil que realment es puga aplicar.

També m’han anat sorgint dubtes. Per exemple, fins a quin punt ajudar o no. Hi ha moments en què no saps si intervenir perquè els coste menys o deixar-los més temps perquè siguen ells qui decidisquen. Açò m’ha fet pensar molt en el paper que tenim com a professionals. A més, també he començat a pensar en com es podria veure si el projecte funciona o no. Encara no ho tinc del tot clar, però crec que fixar-me en com participen i en si van prenent més decisions pot ser una manera de veure-ho.

En general, sent que el projecte va agafant forma, encara que siga poc a poc. Encara hi ha coses que he d’ajustar, però ja no ho veig tan difícil com al principi.

Seguim!

En aquesta fase de les pràctiques he començat a plantetjar al meu projecte d’intervenció, i la veritat és que al principi em semblava bastant complicat. Passar de detectar necessitats a plantejar una proposta concreta no és tan fàcil com sembla.

A partir del treball que vaig fer en el repte anterior, tenia clar que volia centrar-me en el tema de l’autonomia, concretament en la presa de decisions. És una cosa que m’ha cridat molt l’atenció des del primer moment al centre, perquè encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns casos aquesta participació està bastant guiada. A poc a poc, he anat pensant com es podria treballar aquest aspecte de manera realista dins del centre. No volia fer un projecte massa teòric o difícil d’aplicar, sinó alguna cosa senzilla però amb sentit, que poguera encaixar en el dia a dia del taller. Per això, he decidit enfocar el projecte en el grup del taller 1, ja que és amb el qual he tingut més contacte. Això m’ha ajudat molt, perquè ja conec millor la dinàmica del grup i les seues necessitats.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és com de fàcil és, de vegades, prendre decisions per altres sense adonar-nos. Per això, el projecte està pensat per donar més espai a les persones usuàries perquè puguen opinar, triar i decidir, encara que siga en aspectes senzills del seu dia a dia.

En general, estic intentant que el projecte siga el més realista possible, adaptat al centre i a les persones usuàries. Encara estic en procés de definir millor les activitats i la manera de treballar, però comence a tindre una idea més clara del que vull fer.

Durant aquestes primeres setmanes al centre, he intentat anar més enllà de simplement observar el que passa al meu voltant. Poc a poc, he anat fixant-me en com funciona realment el dia a dia, en la relació entre professionals i persones usuàries i en el sentit de moltes de les activitats que es duen a terme. Per tal d’organitzar tota aquesta informació, he elaborat una presentació amb l’eina PowerPoint, que m’ha ajudat a ordenar les idees i a tindre una visió més clara del conjunt.

Per a realitzar aquest anàlisi, m’he basat principalment en l’observació directa durant les pràctiques, però també en les converses amb els professionals i amb la meua tutora, que m’han aportat una visió més completa del funcionament del centre. A més, també he pogut revisar alguns documents facilitats pel centre. A mesura que han anat passant els dies, m’he adonat que el centre funciona molt bé i que hi ha un ambient molt positiu. Es treballa molt l’autonomia, els hàbits i el benestar de les persones usuàries, i això es nota en el dia a dia. Tot i això, també he començat a identificar alguns aspectes que es podrien reforçar. Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és el tema de l’autonomia. Encara que les persones usuàries participen en moltes activitats, en alguns moments he tingut la sensació que tot està bastant guiat, per la qual cosa pense que es podria potenciar més la presa de decisions.

D’altra banda, també m’he fixat en la relació amb l’entorn. Encara que es fan activitats fora del centre, considere que es podria reforçar encara més la connexió amb la comunitat per afavorir la inclusió social. A més, la gran diversitat de perfils que hi ha al centre fa que el treball siga molt complex. Per això, pense que continuar aprofundint en la personalització de les intervencions és especialment important, sobretot en aquells casos amb majors necessitats de suport.

Per concloure, aquest procés m’ha ajudat molt a canviar la manera de mirar el centre. Ja no es tracta només de veure el que fan, sinó d’intentar entendre per què ho fan així i què es podria millorar. Personalment, aquesta fase m’ha semblat molt important, ja que m’ha permés començar a posicionar-me com a futura professional i a desenvolupar una mirada més crítica i reflexiva. A més, considere que aquestes necessitats detectades seran la base del projecte d’intervenció que desenvoluparé més endavant, per la qual cosa aquest treball té molt de sentit dins del meu procés d’aprenentatge.

Enlace PowerPoint: https://drive.google.com/file/d/1CX4kTUfe0Z1YD1VM3vfmKlV-QTYF2UFI/view?usp=sharing

Els meus primers dies al centre ocupacional han sigut, sincerament, molt millor del que m’esperava. Des del primer moment m’he sentit molt ben acollida, tant per part de les professionals com per les persones usuàries, cosa que ha fet que els nervis inicials desaparegueren prou ràpid.

El primer dia em van ensenyar tot el centre. Em van explicar com està organitzat i vaig poder conéixer els diferents espais: les quatre aules on treballen les persones usuàries, el menjador, la sala polivalent i també la sala de fisioteràpia. Em va cridar l’atenció que el centre és un antic col·legi, cosa que fa que els espais siguen amplis i molt adaptats per al seu ús actual. També em van presentar a totes les professionals, que des del primer moment han sigut molt properes i m’han facilitat molt la integració. Es nota que hi ha bon ambient de treball i això es reflecteix també en el tracte amb les persones usuàries.

Durant aquests primers dies he pogut observar com treballen a les aules i la veritat és que m’ha sorprés molt positivament. Realitzen diferents tallers i activitats molt variades. Per exemple, participen en el muntatge de pots per a anàlisis fecals dels hospitals, i també s’encarreguen del control de qualitat d’una marca de joies anomenada Singularu. Em sembla molt interessant perquè són tasques reals, amb una finalitat concreta, que donen sentit al que fan i fomenten la seua autonomia. A més, no tot és treball més “productiu”, sinó que també fan moltes activitats lúdiques i esportives: van a la piscina, juguen a colpbol, fan rutes de senderisme… És a dir, es treballa tant la part ocupacional com el benestar i la participació social. Una altra cosa que m’ha agradat molt és que tenen tota la rutina setmanal organitzada en un suro amb pictogrames. Això facilita molt la comprensió i anticipació de les activitats per part de les persones usuàries, cosa que és clau en aquest context.

En general, aquests primers dies han sigut una experiència brutal. He eixit cada dia amb molt bones sensacions. Les persones usuàries són encantadores i les professionals també, i això fa que el centre tinga un ambient molt positiu. Tinc moltes ganes de seguir vivint aquesta experiència.