Descripció de l’activitat

En aquesta última sessió he volgut dedicar un espai per fer una reflexió final sobre tot el procés de la intervenció. Per una banda, he intentat recollir com s’han sentit els usuaris durant aquestes setmanes i, per altra, també he aprofitat per fer la meua pròpia valoració sobre el projecte.

Amb Alejandro, Leo, Malena i Rubén hem parlat sobre les activitats que més els han agradat, si s’han sentit còmodes participant i si els ha agradat poder decidir més coses durant les sessions. Alguns han respost de manera més directa i altres d’una forma més simple, però tots han participat d’alguna manera. Alejandro ha dit que li agradaven més les activitats en grup perquè “entre tots és més divertit”. Leo ha comentat que li agradava poder dir què volia fer. Malena ha dit que el que més li havia agradat era jugar i parlar entre tots, i Rubén ha comentat que preferia quan feien activitats cooperatives.

Objectiu

Realitzar una valoració final del procés, identificant punts forts, dificultats i possibles aspectes de millora tant de la intervenció com del meu paper durant el projecte.

Avaluació

En general, valore positivament el desenvolupament del projecte. Pense que les activitats han sigut adequades per al grup i que han ajudat a generar més espais de participació i expressió.

Com a punts forts, destacaria sobretot la bona resposta dels usuaris i el fet que, poc a poc, han anat mostrant més iniciativa i més seguretat a l’hora de participar. Pel que fa als punts dèbils, crec que en alguns moments encara m’ha costat deixar-los més espai sense intervenir. També pense que algunes activitats necessitaven més temps perquè pogueren desenvolupar-se amb més calma.

Per a aquesta valoració final he utilitzat la meua autoavaluació qualitativa i el diari de camp, revisant les observacions recollides durant totes les sessions.

Evidències

Durant aquesta sessió final, els usuaris han sigut capaços d’expressar opinions sobre les activitats realitzades i sobre com s’han sentit participant. A més, revisant les anotacions del diari de camp, s’han pogut observar canvis progressius en la participació, l’expressió d’opinions i la capacitat d’arribar a acords.

Reflexió personal

Sincerament, crec que aquest projecte m’ha ensenyat molt més del que esperava quan el vaig començar. Al principi tenia molts dubtes sobre si les activitats tindrien sentit o si realment podria observar algun canvi, però ara m’adone que sí que han passat coses importants, encara que siguen xicotetes. També m’ha ajudat molt a reflexionar sobre la meua manera d’intervenir. He aprés que moltes vegades ajudar no significa dirigir constantment, sinó saber esperar, escoltar i donar espai perquè siguen ells els que participen. Una altra cosa que m’emporte és entendre que la presa de decisions no és només “triar una cosa o una altra”. Darrere hi ha autoestima, confiança, sentir que la teua opinió importa i que tens dret a expressar-la.

La veritat és que acabe aquest procés amb molt bones sensacions i amb la sensació d’haver aprés molt tant a nivell professional com personal.

Bon dia!

Ara sí que sí que arribem a la meta! Qui ho havia de dir fa uns mesos que arribaria aquest moment i que em trobaria fent les conclusions i reflexions sobre aquest camí tan intens. 

La veritat que quan vaig començar no sabia ni per on fer-ho. Tot eren dubtes relacionats amb què havia de fer, com, pensar si encaixaria al projecte, si els infants amb els quals estaria m’acceptarien, si faria bé la tasca. En fi un munt d’inquietuds i angoixes que amb el temps s’han transformat en aprenentatges, experiències i coneixements que m’emporto i integro que em serviran per afrontar els següents reptes personals i professionals.

Estar a l’Aprenem Compartint ha estat una experiència molt gratificant i enriquidora que m’ha permès conèixer de prop un context socioeducatiu particular i únic que fa una gran tasca, no només educativa sinó també social, emocional i motivacional amb infants i joves del territori, ajudant-los a desenvolupar habilitats i competències del dia a dia i a integrar-se en la comunitat. Estar present en la quotidianitat del projecte m’ha ofert la possibilitat de veure com funciona, com treballen i com es relacionen, per poder fer una intervenció adequada a les seves necessitats i característiques.

La meva proposta, enfocada a afavorir la competència lingüística en llengua catalana d’un grup d’alumnes de 4t de primària, ha estat tot un repte per mi i per a ells i elles. El fet d’haver dissenyat una proposta sencera, des del coneixement i anàlisi de l’entorn, passant per la detecció de necessitats, la selecció de la millor metodologia ajustant-la als destinataris, l’elaboració de les activitats, la seva avaluació, la valoració del procés, m’ha permès veure i viure l’exigència, la dedicació i la voluntat que cal per part dels professionals per buscar la millora manera d’ensenyar, de compartir i transmetre coneixements. M’ha ajudat a observar l’entorn i fixar-me en els detalls, analitzar la meva feina i fer autoavaluació continua per adaptar-la i millorar-la durant el procés de treball als destinataris i les necessitats existents, a comprendre la importància del treball en equip i la participació dels diferents agents que estan implicats en l’aprenentatge.  

Afegir que, si prèviament no hagués cursat les assignatures del màster que han precedit al Pràcticum no hagués estat capaç de dur a terme el treball. El fet d’haver estudiat en les diferents assignatures les fases, les estratègies i els recursos de la intervenció educativa m’ha permès tenir clars els passos a seguir, la bibliografia i reptes entregats a consultar per cercar informació i saber com utilitzar aquesta informació per elaborar el meu treball. En definitiva, la base teòrica ha estat imprescindible per afrontar la part pràctica i la pràctica ha estat fonamental per aplicar tot el que he après. 

En conclusió, el Pràcticum ha estat l’oportunitat perfecta per conèixer l’àmbit no formal, per apropar-me i participar en un context socioeducatiu específic i per implicar-me en una intervenció psicopedagògica real. Tot plegat, em permet tancar el cicle acadèmic tenint una mirada més inclusiva, més reflexiva i més compromesa amb les persones i els processos educatius que em permeten continuar construint la meva identitat com a professional.  

Ha estat un plaer compartir amb totes i tots vosaltres aquesta experiència!